ENTREVISTA

“En ciutats com Elx el valencià pot desaparèixer en una generació”

Josep Enric Escribano és president d’El Tempir, una associació que treballa per la defensa del català al sud del País Valencià

Per què van triar el mot tempir ?

Perquè és una paraula que significa “saó, terrada preparada per donar els seus fruits”, i com a tal només s’utilitza al Camp d’Elx i a Girona. És una paraula que permet enllaçar tot el domini lingüístic, ja que després d’un continu de centenars de quilòmetres torna a renàixer.

Sovint denuncien que el sud del País Valencià està invisibilitzat. A què atribueixen aquest oblit?

Entre Elx i Alacant tenim quasi tanta població com a la ciutat de València. A més, de les sis o set ciutats més poblades del País Valencià, quatre són al sud: Alacant, Elx, Torrevella i Oriola. Però la línia històrica Biar-Busot [línia nascuda en el tractat de pau signat per les corones d’Aragó i Castella el 26 de març del 1244 i que va fixar els límits dels dos regnes] continua pesant. Els valencians que estan al nord, quan miren al sud, es fixen primer en la ciutat d’Alacant, profundament castellanitzada, després en la ciutat d’Elx, que no ho està tant, però també, i generen una visió molt desllavassada del que és el sud, obviant que al sud tenim poblacions on el 80% de la població parla valencià, com Monover, el Pinós i Crevillent. A això sumem-hi que la Generalitat Valenciana no té un projecte per integrar el sud. I davant d’aquesta manca de projecte, qui ocupa eixe lloc? La Diputació d’Alacant, que no té un projecte de valencianitat, sinó d’una clara identitat espanyola i castellana lingüísticament.

Per què al sud, a diferència d’altres parts del País Valencià, es vincula ser valencià amb parlar català?

La llengua defineix el caràcter valencià al sud perquè hi ha un pes provincial. És un fenomen que també està passant a Castelló, que comença a generar un rebuig cap a València. La gent del Camp d’Elx que parla valencià se sent valenciana perquè és valencianoparlant, però la gent que no el parla se sent del seu poble, després de la província d’Alacant i d’aquí ja passa a sentir-se espanyola. Però insistisc: més enllà de les infraestructures necessàries i bàsiques de benestar social, a Elx no tenim una gran macroestructura pagada per la Generalitat com un auditori, un centre de congressos... Tot això ho paga l’Ajuntament, perquè tampoc ho tenim de la Diputació d’Alacant. Per tant, sí que existeix un greuge. Davant d’això, la Generalitat podria oferir un pack de millora de les condicions de vida que incloga el valencià. Perquè si no l’altra opció està a l’altre costat de la frontera, perquè al Baix Segura tenen Múrcia a 25 quilòmetres d’autovia.

Responsabilitza el govern valencià de no difondre una identitat valenciana que vertebri, però el discurs que penetra en la societat el generen els grans mitjans de comunicació i, especialment, les televisions.

Òbviament, perquè som una societat en la qual els mitjans forans dominen. Quan tens una dreta amb el poder judicial i el poder mediàtic a favor i que fa una política antivalenciana, òbviament el discurs i el relat que impera és eixe. Per això, la Generalitat ha de fer una estratègia comunicativa que done suport i que afavorisca que es puguen consolidar els mitjans de comunicació en valencià per crear un altre relat que contrareste. I també cal una voluntat de la Generalitat d’explicar la llei de plurilingüisme.

Quina política lingüística aplicaria al sud del País Valencià?

En primer lloc, acabar amb l’exempció de valencià [opció que la llei d’educació de l’any 1983, encara vigent, reconeix als habitants dels municipis de vuit comarques on històricament la llengua no ha estat present] d’una forma gradual, és a dir, fixar un curs a partir del qual els alumnes que comencen l’etapa educativa ja no disposen d’aquesta opció. En segon lloc, que el professorat en el Baix Segura [la més poblada de les vuit comarques i l’única a la demarcació d’Alacant, i l’única on s’exerceix realment l’exempció] tinga el suport necessari en mitjans i en recursos educatius. I, finalment, una didàctica especialitzada, perquè s’haurà d’ensenyar el valencià com una segona llengua o una llengua estrangera, perquè la realitat és eixa. S’hauria d’utilitzar una didàctica similar a la de l’anglès. No pots ensenyar el valencià com el castellà perquè el context educatiu és plenament castellà.

Què explica el rebuig al valencià?

És una forma de desgast polític. Hi ha tot un procés d’enverinament a partir de la Transició, amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia i el desplegament de la llei d’ús i d’ensenyament del valencià, ja que allò que era excepcional i d’objectiu puntual [l’exempció lingüística] ara és un dret consolidat. Eixe és el problema que tenim ara, que has aprovat la llei de plurilingüisme i tenim un contrasentit, perquè [en vuit comarques] pots estar exempt d’estudiar valencià però alhora has d’estudiar el 25% de les matèries en valencià [com a llengua vehicular].

Estan decebuts amb el Consell?

Totes les entitats del sud esperàvem més sensibilitat i una resposta més clara, perquè al sud la llengua està en perill. Si tu ho fies tot a l’ensenyament i des del punt de vista de la política lingüística no s’avança en els mitjans de comunicació, no s’avança en el temps d’oci i no es promouen altres àmbits d’ús, doncs estem llatinitzant la llengua.

Si no canvia res, quants anys li queden a la llengua catalana al sud del País Valencià?

En el cas d’Elx, una generació. En pobles i voltants, més.