BARCELONA

La suspensió de la llei catalana dispara els súpers de 24 hores

Ni el Govern ni l’Ajuntament saben quants d’aquests locals hi ha a Barcelona tot i la seva proliferació

“Obert. I si poguéssim, obriríem sempre”. Penjat a la porta d’una botiga d’aliments a l’Eixample, a Barcelona, el cartell ha quedat totalment desfasat, perquè aquest comerç ja pot obrir sempre que vulgui. El seu propietari es diu Asif, i va engegar el negoci fa poc més d’un any al carrer Diputació. Rètols exteriors de “Supermercat 24 hores” com el seu són cada cop més freqüents als carrers de la ciutat, especialment als barris del centre, on aquest tipus d’establiments -anomenats de conveniència - han proliferat amb força l’últim any. Però saber la xifra exacta d’establiments que funcionen totes les hores del dia de dilluns a diumenge a Barcelona és impossible. No hi ha xifres oficials sobre un increment que a simple vista s’observa passejant per les voreres, ja sigui a Ciutat Vella, Gràcia o les Corts. Ni la secretaria general de Comerç de la Generalitat ni l’Ajuntament de Barcelona en saben donar una xifra aproximada.

El motiu, al·leguen des del Govern, és el garbuix legal en què està immersa la llei de comerç catalana. Els articles que regulen els horaris comercials estan suspesos pel Tribunal Constitucional des de finals del 2017 i, mentrestant, funciona de manera subsidiària la llei espanyola, molt més liberalitzadora en aquest capítol. Això vol dir plena llibertat d’horaris per a tots els establiments de menys de 300 metres quadrats de superfície; en la pràctica, la majoria dels comerços.

No existeix cap cens

“El model vigent no és el nostre, ja que la llei catalana establia un màxim de 75 hores d’obertura amb caràcter general i n’excloïa les botigues d’autoservei propietat d’autònoms o petites empreses sempre que tinguessin menys de 150 metres quadrats”, insisteixen fonts de la Generalitat per justificar per què actualment no hi ha un seguiment de quins establiments funcionen de nit i matinada. “No ho han de comunicar perquè acollint-se a la llei espanyola poden obrir”. Les mateixes fonts matisen que, majoritàriament, les patronals de comerciants van pactar una autoregulació per salvar la situació actual i trobar consensos a l’espera que el TC resolgui definitivament el conflicte iniciat per un recurs del govern del PP fa dos anys.

Fent la mateixa consulta a l’Ajuntament de Barcelona, assegura que tampoc disposa d’un cens d’aquests establiments perquè els horaris comercials “no són competència municipal” i la llicència que se’ls concedeix no ha d’especificar quan obren o tanquen perquè això ja ho dicta la llei. Tampoc les ordenances recullen cap eina que, per motius de convivència ciutadana o amb algun altre argument, inclogui cap recompte.

Les associacions de comerç tampoc tenen dades sobre l’activitat comercial nocturna a la ciutat. “És complicat de comptabilitzar, perquè varia cada dia, bé sigui perquè se n’obren de noves o perquè les mateixes canvien de local”, explica Manel Tort, president de l’Associació de Comerciants Poble-sec i Paral·lel. El sector, diu, ha notat la “proliferació” des de fa mesos. “Com a botigues de conveniència han de tenir un mínim de 18 hores d’obertura al dia, així que a alguns ja no els ve d’aquí i fan les 24 hores, tot i que n’hi ha que prefereixen tancar les hores de matinada, especialment fora del cap de setmana”, explica. Tort descarta que les botigues de 24 hores siguin un tema que “ocupi o preocupi” al sector, però no s’està de demanar a les administracions que compleixin amb la feina de control que els pertoca.

Una alternativa laboral

L’Asif va llogar el local per escapar de la precarietat que patia treballant com a cuiner en un restaurant. L’hostaleria ha sigut el sector en què ha treballat des que va arribar a Catalunya procedent del Pakistan fa deu anys. “Ara també treballo moltes hores, però almenys soc el meu propi amo”, reflexiona.

És autònom i té un treballador durant el dia. Ell sempre fa el torn de nit, “per seguretat”. “Ja m’han atracat dues o tres vegades, i quan truques a la Urbana et diuen que vagis a comissaria a denunciar”, es queixa.

Més enllà d’això, admet que el negoci va bé, en bona part, gràcies al turisme. “Vaig triar el meu local en un carrer que no és dels principals, però com que tenia un hotel al davant i molts apartaments turístics al voltant sempre entren clients fora d’hores, ja sigui per comprar alguna beguda, menjar o productes d’higiene personal”, explica.

Com l’Asif, el Malik acaba d’iniciar-se en el negoci. El va comprar a un conegut que el traspassava i que té diversos locals a la ciutat. Feia cinc anys que treballava de dependent en un altre establiment del carrer Aribau que també obre 24 hores. Va voler-ho intentar pel seu compte i ara es prepara per “passar-se el dia a la botiga” per aconseguir que la seva inversió -igual que l’Asif- doni prou beneficis per mantenir la seva família i poder contractar un treballador.

Més continguts de