Societat 26/07/2021

“Vaig tancar portes i finestres i vaig quedar envoltat de foc”

Jaume Soler, de 81 anys, va sobreviure a l’incendi de la Conca de Barberà i l’Anoia refugiant-se a casa

5 min
En Jaume Soler a casa seva, a Cal Manco de Bellprat, aquest dilluns al migdia, amb el paisatge arrasat pel foc.

Bellprat / Sant Martí de TousNo és pas el primer incendi que ha viscut de prop, però és el primer que va estar a punt d’entrar a casa seva. Dissabte a la tarda en Jaume Soler va comprovar amb els propis ulls com el foc que havia començat a Santa Coloma de Queralt, i que es va estendre per l’Anoia, arribava a la masia on va néixer el 1940 i que encara és casa seva. “Cap a les quatre vaig sentir sirenes. Vaig sortir a fora i feia pudor de fum”. La casa d’en Jaume, Cal Manco de Bellprat, queda a mig camí del castell de Queralt i l’ermita de Sant Jaume, dos punts que sobresurten i permeten veure la serra que els envolta. Va pujar fins al castell i va observar que hi havia flames a Santa Coloma, que llavors quedaven lluny.

Però després de tornar a la seva masia, en Jaume admet que “no estava tranquil”. Per això va tornar a pujar al castell. Aleshores l’incendi ja avançava en direcció a casa seva. “Malament”, va pensar. Segons li han explicat, en una de les anades i vingudes al castell, els Mossos i les ADF van anar a desallotjar-lo, però no el van trobar. Quan baixava pel camí, el foc sobresortia per la part més alta de la serra i s’encaminava cap a la masia. Amb les flames accelerades i cada cop més a prop, en Jaume no va dubtar en refugiar-se a casa: “No hi havia temps. Em vaig posar a dins amb el gos i l’euga i vaig tancar portes i finestres. Esperava que el foc passés perquè no podia fer res. El veia des de les finestres i vaig quedar envoltat”.

Se li fa difícil dir quanta estona va estar-se tancat mentre confiava que les flames no entressin a l’habitatge, però explica que “no va durar massa”, potser uns 20 minuts, perquè l’incendi “va passar molt ràpid”. Va sortir de la masia “quan es va calmar el fum”. El foc havia arrasat el seu hort i el bosc de l’entorn: allò que fins la setmana passada era verd ara és negre. Les flames també van afectar l’exterior d’una paret de totxos d’un magatzem d’en Jaume. Però l’incendi va transcórrer fora de la casa: “No va passar res a dins”. L’home afirma que no tenia por de cremar-se i ni estava espantat, tot i que un cop va haver sobreviscut al foc va anar a dormir tard, de matinada, perquè al voltant de la masia hi havia petites revifalles i volia assegurar-se que no arribarien al domicili.

Alguns dels arbres cremats per les flames amb més vegetació afectada al fons.

Incomunicat i en solitud

Però el que més va molestar en Jaume, de 81 anys i que viu sol, va ser que l’endemà diumenge, quan l’incendi originat a la Conca de Barberà continuava per l’Anoia, els Mossos no permetessin que la seva família pogués acostar-s’hi perquè controlaven els accessos. “Estava incomunicat”, recorda, després que el foc l’hagués deixat sense electricitat ni telèfon. A més, no acostuma a tenir cobertura a casa. El seu nebot, en Santi Soler, reconeix que se sentia “impotent” perquè no el deixaven passar. Dissabte no va poder dormir per l’angoixa i diumenge va decidir buscar camins per arribar a la masia mentre esquivava els controls. En Jaume pensa que és “ridícul” que el tinguessin “retingut” durant hores, impedint-li de comunicar-se amb la seva família. “Encara que hagués salvat la casa, sempre fan més dos que un”, afegeix.

En Santi està convençut que si l’incendi hagués agafat en Jaume fora de Bellprat, la masia s’hauria cremat perquè no hauria quedat ben tancada. També lamenta que els Bombers no tinguessin temps d’apropar-se a mullar la zona. Bellprat, format per una seixantena de veïns, és el municipi més afectat per aquest foc de la Conca de Barberà i l’Anoia. Concentra més de la meitat de l’extensió que s’ha cremat: són un miler d’hectàrees, cosa que suposa prop d’un terç de tota la superfície del poble. Les flames han tenyit de negre el paisatge i també el que envolta el castell de Queralt, tot i que la pedra d’aquesta construcció –declarada bé cultural d’interès nacional– conserva el seu color.

Parts calcinades per l'incendi i altres que se n'han salvat.

En Jaume agraeix el suport que ha rebut de les ADF i dels veïns, que de seguida li van donar un cop de mà i li han deixat uns grups electrògens per tenir llum mentre no arreglen la línia elèctrica cremada per l’incendi. Però és conscient que el verd que veia quan sortia de casa trigarà molt a tornar, i hauran de passar dècades per començar a recuperar els arbres més grans. Una altra de les pèrdues que ha causat el foc és l’alzina de Can Gol de Sant Martí de Tous, una de les més grans de l’Anoia i de les més velles de la Catalunya interior, ara destrossada per les flames. Tenia una amplada de capçada de més de 20 metres.

El foc ha destrossat l’alzina de Can Gol de Sant Martí de Tous, una de les més velles de la Catalunya interior

Desallotjats

Sant Martí de Tous, també conegut només amb el nom de Tous, és l’últim municipi on els Bombers van batallar contra aquest incendi abans que el ruixat intens de pluja d’aquest dilluns al matí aturés el foc. El poble es va confinar diumenge al vespre quan es va crear un gran núvol sobre l’incendi: un fenomen anomenat pirocúmul. “Hi va haver una pluja de cendra bestial amb molt de fum. Tot va quedar groc”, recorda el tinent d’alcalde de Sant Martí de Tous, Pau Mir. A més, alguns veïns del mateix municipi van haver de ser desallotjats perquè les flames s’acostaven a casa seva. La Carmen Herraiz i en Josep Font, que viuen a la masia de la Pedrera, van marxar quan l’incendi estava a només un parell de quilòmetres. “Vam sortir preocupats per tot el que deixàvem i per la casa, que es podia cremar”, assegura la Carmen.

“El foc es veia terrorífic”, afegeix en Josep, que explica que els feia “molt respecte” haver hagut de deixar els animals que tenen a casa, com ara gossos, cavalls, cabres, gallines i ànecs. El vent de marinada havia fet revifar el foc diumenge a la tarda i els Bombers ja estaven desplegats per intentar evitar que les flames poguessin arribar als habitatges. Entre diumenge i dilluns la Carmen i en Josep van dormir en un hotel pendents de l’evolució de l’incendi, mentre que una quinzena de persones –entre veïns desallotjats i periodistes– van fer nit a l’Ateneu de Tous, que s’havia adequat per acollir els afectats pel foc. En Jaume Aribau, de l’ermita de Sentfores de Sant Martí de Tous, va ser un dels que va dormir a l’Ateneu després d’haver de sortir del lloc on viu perquè els Mossos l’havien “obligat”.

L’Ateneu de Tous s’ha adequat per acollir alguns veïns del municipi desallotjats pel foc.

Abans que l’incendi es donés per estabilitzat, els veïns de Tous desallotjats –molts de masies aïllades amb bosc al voltant– feien temps aquest dilluns al matí a l’Ateneu perquè encara no havien rebut el permís per poder tornar a casa. Admetien que “l’odissea” que havien hagut de viure a causa de les flames, per sort, al final havia quedat en no-res, però en Josep aprofitava per llançar un advertiment: “Si la gent fos més conscient, aquest foc no existiria”. Ho diu pel fet que l’incendi va començar al costat d’una carretera a Santa Coloma de Queralt, cosa que situa sota sospita la mà humana, com ara el llançament d’una burilla o l’espurna d’un vehicle.

Malgrat tot, els Agents Rurals no han concretat quina hipòtesi tenen sobre la investigació de l’origen del foc. Fins ara el cos ha informat que ha recollit informació de testimonis i ha buscat indicis a la zona de la carretera.

stats