Tensió continguda entre comuns i socialistes en l'arrencada de curs a Barcelona
L'oposició critica dèficits en neteja i mala gestió de botellons i el govern garanteix "estabilitat" malgrat les discrepàncies internes
BarcelonaEl curs polític a Barcelona començarà, aquest any, pràcticament el mateix dia que l'escolar, sense esperar les festes de la Mercè i amb el debat ja calent per les discrepàncies manifestes entre socis de govern en la fallida ampliació del Prat, i enmig de crítiques de l'oposició per qüestions com el nivell de neteja a la ciutat o la gestió de les aglomeracions nocturnes a les festes de Gràcia i Sants, sobretot ara que la Mercè tornarà a posar a prova els dispositius antibotellons. La urgència per aprovar la declaració de la ciutat com a zona d'habitatge tens per poder continuar aplicant la llei de regulació de lloguers obliga a convocar un ple extraordinari, que se celebrarà aquest dimecres -i que formalitzarà, també, la baixa de Manuel Valls com a regidor-, i durant la setmana que ve es reprendrà l'activitat de les comissions amb vista al ple ordinari. El setembre comença carregat d'assignatures que s'arrosseguen del final del curs anterior, com la necessitat de definir què passarà amb les més de 10.000 taules de terrassa extra que han aparegut en places i carrers amb la pandèmia o la de desencallar la posposada elecció del nou síndic de la ciutat.
Dues qüestions que s'han de discutir aquest mes i que generen tibantor entre socialistes i comuns. Uns i altres, però, neguen que res amenaci "l'estabilitat" del pacte i mesuren el to de la discrepància. Pública -sobretot des que s'ha entrat en la segona meitat del mandat i s'escalfen els motors electorals-, però sense estirabots. El relleu de Maria Assumpció Vilà com a síndica de la ciutat després d'haver completat dos mandats s'havia d'haver deixat solucionat a finals de juliol, però no hi va haver consens suficient per escollir un dels vuit candidats, tot i que David Bondia, que és l'actual president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, va acaparar el vot ciutadà en el procés participatiu (va rebre el 46,6% dels vots i es va situar a una distància de mil vots del segon classificat). Els comuns defensaven aquesta votació, però els socialistes preferien la candidatura de Ramon Nicolau, expert en la gestió de serveis socials i que va ser regidor pel PSC amb l'alcalde Jordi Hereu. Nicolau va quedar segon en vots de la ciutadania, però en canvi va ser l'aspirant que va mobilitzar més entitats: fins a 73.
El govern, doncs, no va fer una proposta unitària de candidat i va esperar a veure per qui s'inclinaven la resta de grups, tenint en compte que la renovació del síndic requereix una majoria de dos terços. I les coses estan ara exactament igual que llavors. Ningú no ha mogut fitxa i s'espera que grups com JxCat, que encara no s'han posicionat per cap dels candidats, puguin fer decantar la balança. L'aspirant que d'entrada compti amb més suports podria acabar arrossegant la resta de vots en pro del consens. Des de l'oposició no veuen amb bons ulls que el govern no hagi consensuat un candidat que d'entrada comptés ja amb els 18 vots de comuns i socialistes. "L'acord principal l'han de tancar els dos socis de govern, i han decidir si respecten el procés participatiu o prefereixen un acord als despatxos. De moment, el més calent és a l'aigüera", lamenta Jordi Coronas, portaveu d'ERC, que ja s'ha posicionat públicament a favor de Bondia. I des de JxCat també acusen el govern de fer triar els grups entre el "candidats dels uns i els altres". Asseguren que les divisions internes estan afectant el dia a dia de la ciutat.
La nova guerra de les terrasses
La modificació de l'ordenança de terrasses per poder consolidar les ampliacions extraordinàries tampoc no genera consens. El punt de partida és el text que es començarà a tramitar la setmana que ve per permetre la instal·lació definitiva de terrasses en calçada, cosa que ara no està prevista en l'ordenança, però mentre que els comuns defensen que a priori les que han guanyat espai en vorera no es mantindran tot i que s'estudiarà "cas per cas", els socialistes són partidaris de consolidar tot allò que s'ajusti a normativa -i defensen de forma oficial que votaran a favor de la primera proposta i treballaran per abordar "aspectes de millora". Des d'ERC defensen, igual que de des la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, que els metres que es guanyin en calçada s'hagin de compensar a la vorera per alliberar espai per al vianant. El que recull la modificació és la pròrroga automàtica de totes les noves llicències que vencen l'1 de gener i donar dos mesos als restauradors per poder demanar la continuïtat; a partir d'aquí, s'analitzarà cada situació. En total, la ciutat ha guanyat 2.080 terrasses noves o més grans en voreres i places i 1.588 en espais de trànsit.
"El diable és en els detalls", apunta el regidor de Presidència, Jordi Martí, convençut que hi haurà un acord ampli per redefinir les terrasses del postcovid i que les discrepàncies entre comuns i socialistes en temes rellevants, com el mateix aeroport o el projecte de l'Hermitage, no amenacen l'estabilitat del pacte. El repte, diu, és expressar-les amb mesura, que sigui la ciutadania que jutgi entre un projecte i un altre quan arribin les urnes.
Pressupost a l'alça
De cara al curs que comença, el govern veu amb optimisme que Europa defensi allargar la suspensió dels límits de dèficit durant el 2022 -més les convocatòries de fons de recuperació- i que l'Estat plantegi un sostre de despesa rècord de cara a poder dibuixar una proposta de pressupost municipal que fins i tot vagi més enllà de la de més de 3.200 milions dels últims comptes i poder trobar aliats per aprovar-la. Si després de l'última aprovació l'escenari més factible semblava la pròrroga, ara no es descarta poder pactar per tercer cop consecutiu els comptes municipals. El govern ja avança que el que no canviarà gaire seran les ordenances fiscals, que ja van viure una gran modificació el 2020 amb pujades com la de la taxa de terrasses.
De moment, els grups no han rebut cap avançament de la proposta, i ERC, que és qui ha permès l'aprovació dels dos últims pressupostos, retreu al govern que hagi executat poc dels comptes pactats i que, per exemple, s'hagi gastat "només la meitat" dels 50 milions previstos per adquirir habitatges. Els republicans demanaran ara destinar pressupost -de les partides que no van pactar amb ells però que encara no s'han executat- a reforçar a neteja i el manteniment de la ciutat, després que el mateix govern hagi reconegut dèficits.
