Un tercer talp de la Policia Nacional es va infiltrar en el moviment activista de València

BarcelonaNou cas d'un talp de la policia espanyola als moviments socials dels Països Catalans, el tercer que transcendeix en menys d'un any. Segons publica aquest dilluns La Directa, un agent de la Policia Nacional s'hauria infiltrat entre el març del 2020 i el juliol del 2022 en diversos espais del moviment activista a València, essencialment a través de Cuidem Benimaclet i el Centre Social Okupat Anarquista l’Horta. L'agent, originari del Baix Llobregat, utilitzava la identitat falsa de Ramón Martínez Hernández i va participar en mobilitzacions, accions de sabotatge i fins i tot algun enfrontament amb la policia. Segons La Directa, la seva infiltració estaria coordinada amb la dels altres dos policies infiltrats a Barcelona destapats pel mateix mitjà. Consultat per l'ARA, el ministeri de l'Interior rebutja fer comentaris d'aquestes informacions, arran de les quals els partits sobiranistes al Congrés han demanat la compareixença del ministre Fernando Grande-Marlaska.

El policia, la identitat real del qual correspon a les sigles R.F.F i que es feia passar per veí de l'Hospitalet de Llobregat, assegurava que havia arribat a València amb la seva parella - a qui ningú va conèixer- i amb qui explicava que havia tallat després d'arribar a la ciutat. Estava a punt de fer 28 anys quan el març del 2020 va entrar a l'assemblea veïnal oberta Cuidem Benimaclet. Després de l'aturada d'activitats per la pandèmia, durant la qual va mantenir-se al corrent de debats i accions a través dels xats de la plataforma, es va integrar en l’activisme del Centre Social Okupat Anarquista (CSOA) l’Horta, on amb el temps va arribar a participar de les decisions de l'espai i a tenir una còpia de les claus.

Matriculat amb la identitat falsa en el grau de treball social a la Universitat de València, també va entrar a un grup de suport a la comunitat migrada i es va endinsar en el moviment antifeixista de València, on va participar d'accions directes i manifestacions amb enfrontaments amb la policia, com les de protesta contra l'empresonament del raper Pablo Hasél el febrer del 2021. El setembre d'aquell any va abandonar València amb l'argument que anava a estudiar a Barcelona, però fins al juliol del 2022 va continuar intercanviant missatges de mòbil amb les persones amb qui havia compartit espais durant la infiltració.

Els dos precedents

La Directa sosté que aquest nou cas formaria part de la mateixa operació d'estat en què participaven els altres dos talps destapats pel mitjà, que assenyala que els tres agents eren companys de promoció i que tenen en comú diversos trets de la seva biografia real i fictícia. El juny de l'any passat el setmanari va publicar la informació relativa a un primer agent infiltrat durant dos anys a l'esquerra independentista i al moviment en defensa del dret de l'habitatge de Barcelona, que es feia dir Marc Hernàndez Pon. I fa tot just dues setmanes va informar de l'existència d'un altre talp en moviments socials del barri de Sant Andreu que utilitzava el nom de Daniel Hernàndez Pons.

Aquest segon cas va tenir especial transcendència pel fet que l'agent va mantenir relacions sexoafectives amb diverses activistes per guanyar-se la seva confiança. Cinc de les dones afectades, de fet, ja han interposat una querella contra l'agent, a qui acusen de delictes d'abusos sexuals, contra la integritat moral o tortura, descobriment i revelació de secrets i impediment de l'exercici de drets civils. El govern espanyol ha tirat fins ara pilotes fora sobre els casos d'infiltració. El ministre Grande-Marlaska, s'ha limitat a dir que els membres de les forces de seguretat "garanteixen la persecució i la prevenció dels delictes" i que això pot passar per "generar la informació i dades necessàries per garantir la seguretat de tothom". "No es persegueixen les ideologies o les idees", sinó "fets", va dir la setmana passada, defensant que totes les actuacions de la Policia Nacional s'ajusten a la legalitat.

Arran de la infiltració a València, però, diversos partits ja han reclamat noves explicacions a Interior. Des del Congrés, ERC, la CUP, Junts, el PDECat, el BNG, Compromís, Més País i EH Bildu han sol·licitat la compareixença de Marlaska. "Això no es pot consentir en una democràcia", ha reaccionat a través de Twitter el diputat de Compromís i candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana, Joan Baldoví. Al seu torn, la portaveu dels liles a les Corts Valencianes, Pilar Lima, ha demanat també en un tuit que s'expliqui amb "urgència" els motius pels quals s'espia l'activisme social amb recursos públics, si bé Unides Podem no s'ha sumat a la petició de compareixença a la cambra baixa.