SETGE AL ‘TOP MANTA’

'Top manta’: Totes les veus per entendre el conflicte

El setge policial destapa un conjunt d'interessos socials creuats en un conflicte que ve de lluny

MARIA GARCIA / LAIA SERÓ / NATÀLIA VILA

El setge policial d’aquesta setmana contra el ‘top manta’ ha destapat un conjunt d’interessos socials creuats en un conflicte que ve de lluny i que, a més, no és competència exclusiva dels ajuntaments. L’ARA ha intentat recollir les diferents veus implicades.

Albert Batlle, tinent d'alcalde de seguretat

“És una activitat il·legal que perjudica el comerç i genera sensació d’inseguretat” 

Albert Batlle (Barcelona, 1953) ha assumit el càrrec de tinent d’alcalde de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona fruit de la negociació del pacte entre PSC i comuns. Els socialistes van demanar que les competències de seguretat passessin a tenir rang de tinència d’alcaldia en la nova etapa política. I Batlle, que ja ha liderat el dispositiu contra el top manta, va ser director dels Mossos entre el 2014 i el 2017. Ho va deixar dos mesos abans de l’1-O per discrepàncies polítiques amb el Govern.

¿El reforç policial és la millor solució contra el top manta ? ¿O hi ha altres vies?

Nosaltres sempre hem dit que pot haver-hi vies d’inserció sociolaboral per a aquest col·lectiu, però en tot cas qui les ha de treballar és el departament de Treball de la Generalitat. Dit això, des del punt de vista dels elements de seguretat i del correcte funcionament del comerç, aquesta és una activitat il·legal i per tant des del punt de vista de la seguretat no s’ha de permetre.

I si no poden exercir la venda ambulant, què creu que farà ara aquest col·lectiu per sobreviure?

Ells han d’entendre que d’aquesta activitat no en poden ni viure ni tampoc jubilar-se. Repeteixo, aquesta activitat és il·legal, i com a tal no la poden exercir. Després, evidentment, treballarem altres qüestions amb el conjunt de les administracions, com ara els temes d’inserció laboral, de buscar sortides... I espero que hi hagi ofertes i propostes per part de qui té la responsabilitat de la inserció laboral, però l’ocupació de l’espai públic per a una activitat il·legal no es pot permetre.

¿Creu que un dispositiu d’aquestes característiques criminalitza aquest col·lectiu de persones?

No, jo no criminalitzo ningú! Aquesta és una activitat il·legal i no es pot fer perquè perjudica el comerç de la ciutat i genera una sensació d’inseguretat al carrer: no pot ser que hi hagi una colonització d’espais ciutadans que han de ser per a tots. No criminalitzem ningú, i entenem les circumstàncies personals de tothom, també dels que es guanyen la vida pagant impostos i els lloguers dels locals que ocupen: és a dir, el que és el funcionament normal d’una ciutat.

Un cop vist com ha funcionat, ¿faria algun canvi en el dispositiu?

A veure, és la primera setmana però crec que el dispositiu ha funcionat correctament. Vam anunciar les hores en les quals estaria desplegat i les hem complert. També hem complert els objectius marcats.

Lamine Sarr, portaveu dels manters

“Vivim i consumim aquí tot l’any, però se’ns tracta com a estrangers de segona”

Té 35 anys i va arribar a Barcelona el 2006, amb 22. El Lamine Sarr, natural del Senegal, creia que a Europa podria seguir estudiant i compaginar-ho amb alguna feina, com fan els joves d’aquí. “Quan et trobes al carrer tot és més complicat del que et pensaves”, admet. Va acabar sobrevivint gràcies a la manta. Les corredisses davant la policia i alguna detenció han fet que, a hores d’ara, encara no tingui els papers en regla. És el portaveu dels manters a Barcelona.

¿El reforç policial és la millor manera d’acabar amb el   top manta , o hi ha altres vies?

El   top manta  no és un fenomen temporal, és una realitat social: abans que nosaltres hi ha hagut molts altres col·lectius que s’han dedicat a la venda ambulant. I tothom sap que no es pot combatre una realitat social amb violència policial. Hi ha molts altres factors que es poden atacar abans, com ara les polítiques socials o la llei d’estrangeria, que preocupa a moltes persones i els impedeix treballar malgrat tenir permís de residència a Espanya. Els manters hem fet moltes propostes socials, per què no comencem per aquí, en lloc de per la repressió? Si els nostres polítics no estan a l’altura de fer polítiques socials, aleshores haurien de dimitir.

Quines opcions tenen aquestes persones si no poden seguir fent venda ambulant per sobreviure?

No sé com sobreviurem. Ara per ara només em plantejo l’opció de sortir al carrer a protestar, reclamar els nostres drets i denunciar el racisme institucional que encara existeix avui dia. Alguns de nosaltres fa molts anys que vivim a Barcelona, però se’ns continua tractant com a estrangers de segona. ¿És que som menys importants que els turistes? Vivim i consumim aquí tot l’any, encara que molts no tinguem permís de treball. Cal un canvi de mentalitat i acabar amb les pràctiques colonials del passat. Som éssers humans.

¿Creu que el dispositiu d’aquesta setmana els criminalitza?

Sí. Amb la repressió policial l’Ajuntament vol amagar la pobresa i una realitat social barcelonina que ells no mostren a les seves pàgines web, però que existeix. El senyor Batlle diu que    la imatge dels manters no pot ser la primera que vegi un turista    ; doncs bé, hi ha molts turistes que compren al   top manta, que s’apropen a nosaltres, i alhora hi ha molts establiments que s’aprofiten del flux de gent que genera el  top manta.

I fa autocrítica? Els manters podrien haver fet alguna cosa diferent?

Doncs, sincerament, ja no sé què més podríem fer. Hem anat fent nombroses propostes a les administracions, els hem demanat espais per treballar de forma legal i sempre ens responen que hi ha molta cua. Nosaltres no tenim la clau; nosaltres no podem decidir.

Moustapha, manter

“Quan tingui els papers vull buscar una altra feina”

Trobar manters als carrers de Ciutat Vella és, des de fa una setmana, més difícil que mai. A la nit, quan el desplegament es retira, molts surten. Però durant el dia són pocs els que s’arrisquen a estendre el llençol. Un dels que sí que ho està fent és el Moustapha, que dijous va decidir col·locar-se amb uns companys a la zona del Front Marítim. Té 35 anys, és pare de família i fins fa dos anys treballava en una botiga d’un mercat senegalès. Llavors va decidir agafar un vol per venir aquí i guanyar-se millor la vida “com fan tants joves arreu del món”. El Moustapha diu que sap que el consistori està perseguint el top manta, però assegura que ell no té “alternativa” perquè encara no ha obtingut el permís de residència. “Jo no delinqueixo: només vull enviar diners a la família i, un cop hagi aconseguit els papers, buscar una altra feina”, explica. ¿I en un futur on es veu? “Al Senegal, sens dubte!”, exclama en castellà.

Marco, treballador

“Jo molesto més captant clients per al restaurant”

El Marco ha treballat en nombrosos restaurants de la Barceloneta, però mai s’hi està a dins. Aquest jove sard passa les hores a la vorera del carrer vociferant, ensarronant i al capdavall “molestant” -en paraules seves- a tothom que li passa pel davant. Diu, orgullós, que és un dels captadors de comensals més sol·licitats del barri. Aquesta setmana, des del tros de vorera des d’on treballa al passeig de Joan de Borbó, no ha vist la renglera de venedors ambulants que s’havia habituat a tenir al davant, només patrulles de policies i iots de luxe del port. Marco diu que no ho entén: “Jo molesto molt més els vianants que ells!” I afegeix: “Tothom sap que a la vorera del top manta no es produeixen robatoris perquè els lladres no s’hi atreveixen, amb ells: molts manters surten a perseguir-los perquè retornin les bosses als turistes”. El problema del barri, diu, no són els manters, sinó els robatoris amb violència que es produeixen cada dia. “Veus aquells d’allà?” Assenyala tres joves d’uns vint-i-pocs anys que s’endinsen en un carreró. “¿Veus com van equipats? Els lladres duen roba còmoda, vambes i un patinet per marxar ràpidament”. Encara que els turistes són preses “molt fàcils”, assegura.

Eva, veïna

“Has d’estar amb mil ulls, però pels bici-taxis i els patinets”

El mateix matí que va entrar en funcionament el desplegament policial, l’Eva va decidir anar a la platja amb els seus dos fills petits i, de camí, va quedar parada de tanta patrulla: furgonetes policials, agents a peu, cotxes dels Mossos. Ni rastre dels manters que fins al dia anterior ocupaven el passeig de Joan de Borbó. En veure-ho, va agrair que ara es pogués caminar de forma més espaiada per la vorera. Però preguntada per si li sembla adequada l’estratègia policial, aquesta veïna del Born ho té clar: “És cert que quan vas per aquí has d’anar amb mil ulls, però més pels bicitaxis, els patinets i les bicicletes que no pas pels manters”. L’Eva demana una regulació que permeti al vianant conviure amb aquestes noves formes de mobilitat i, per solucionar el conflicte dels manters, creu que el consistori hauria d’oferir més serveis d’ocupació i també assegurances “per si els passa res”. Afegir policia, diu, “només farà que el top manta es desplaci a un altre punt de la ciutat”. Aquesta veïna és crítica, això sí, amb els residus plàstics que queden enganxats a terra quan el top manta marxa. Es refereix, sobretot, a les cintes adhesives que els venedors il·legals fan servir sovint per fixar els llençols blancs. En general, però, creu que el districte suspèn últimament en matèria de neteja.

Fatou, mantera a Roses

“No volem molestar, només treballar”

Fa 15 anys que va arribar del Senegal i és el primer estiu que fa temporada al passeig marítim de Roses, fent pentinats amb trenes a turistes i visitants. “No volem robar ni vendre droga, però necessitem guanyar diners per mantenir les nostres famílies”, subratlla la Fatou, que no vol dir el seu nom real perquè té molta por que la pressió policial que s’ha vist a Barcelona aquesta setmana arribi també a Roses. Té quatre fills d’entre 2 i 11 anys, i quan comença el curs escolar pateix per totes les despeses que haurà de pagar. “Estic sola, no rebo cap ajuda ni res, i necessito guanyar diners per poder pagar els llibres dels meus fills i les despeses de l’escola”. Per això, als estius es dedica a fer trenes i, a l’hivern, intenta trobar una feina, però diu que no ho aconsegueix, malgrat tenir permís de residència. “Cada dia busco feina, però no n’hi ha, i les que surten de vegades no les puc agafar perquè no tinc amb qui deixar els nens quan surten de l’escola”. Ella va deixar el seu país perquè els seus fills tinguessin un futur millor i per això demana que es permeti la venda ambulant: “Podem pagar un lloguer per estar aquí venent, no volem molestar ni buscar problemes, només volem treballar”.

Juliana i José, turistes

“No vull gastar 100 euros en una samarreta del Barça que duré dos dies”

Més enllà dels accents cada vegada més diversos dels venedors, a l’altre costat de la manta també se senten idiomes d’arreu del món. No és un mite que els turistes són dels compradors que més gasten al top manta. Aquesta setmana, malgrat el desplegament policial, molts encara s’hi atansaven. Entre ells, una parella argentina que considera que comprar productes als manters és “respectable” perquè “tothom té dret a guanyar-se la vida”. “Si ho analitzes des del punt de vista del comerciant, són comprensibles les queixes, però també és cert que aquests nois tenen més necessitat. Per alguna cosa estan així!”, opina la Juliana. El José afegeix un argument més terrenal: la butxaca. Ell volia endur-se de la capital una samarreta del Barça, però els preus de les versions oficials que ha trobat són “excessius”. “Òbviament que m’importa que no sigui original, però és una elecció que tu fas en funció de la teva economia. Jo no em vull gastar 100 euros en una samarreta del Barça que utilitzaré dues vegades i després me la posaré per dormir”, exclama. A la ciutat argentina de Mar del Plata, posen com a exemple, els venedors ambulants tenen un espai cobert on poden vendre sense haver de llogar un local.

El setge policial d’aquesta setmana contra el ‘top manta’ ha destapat un conjunt d’interessos socials creuats en un conflicte que ve de lluny i que, a més, no és competència exclusiva dels ajuntaments. L’ARA ha intentat recollir les diferents veus implicades

Fermín Villar, Plataforma d’Afectats pel Top Manta

“Posar més policies era un pas necessari que cal mantenir”

Celebra que aquesta setmana, per primer cop, s’hagi complert la llei: segons Fermín Villar, portaveu de la Plataforma d’Afectats pel Top Manta, la presència policial als carrers era un “pas necessari i indispensable” per recuperar l’espai públic per als veïns. Ara bé, avisa que és important que la mesura “es mantingui” en el temps, per consolidar la crescuda de les vendes dels últims dies. En alguns comerços, diu, s’ha doblat la facturació perquè no hi ha la competència de la manta. Però més enllà de treure la policia al carrer, Villar reclama més ajuts socials per als manters i en responsabilitza totes les administracions -Ajuntament, Generalitat i Estat, que té la competència d’estrangeria-. De fet, no és partidari de mesures “més extremistes”, com les detencions o les persecucions. Només vol que es compleixi la llei per no perjudicar més els comerciants.

Més continguts de