Societat 21/05/2022

Trastorn de conducta: de la rebel·lió adolescent al problema greu

Les desigualtats socials, la pandèmia i la falta de límits compliquen la salut mental de nens i joves

4 min
Alguns trastorns de conducta comencen a la infància

BarcelonaL'adolescència no ha sigut mai una etapa fàcil i el context actual encara la fa una mica més complicada. La crisi econòmica del 2008 ja va demostrar que, com més creix la pobresa, més creix també el nombre d'infants i joves que acaben demanant ajuda perquè pateixen problemes de salut mental. La pandèmia, en la gran majoria dels casos, també ha fet més difícil la vida d'aquest col·lectiu i, a més, ha tornat a fer augmentar les desigualtats socials. Al departament de Salut ja saben quina serà la conseqüència: més trastorns de conducta. A les urgències dels hospitals ja es nota. A més, hi ha un problema afegit: en molts països desenvolupats els nois d'aquestes edats pateixen una "protecció excessiva" dels pares, que va acompanyada d'una "falta de límits", avisa Àurea Autet, psiquiatra i cap de la divisió de salut mental d’Althaia. Aquesta manera d'educar complica encara més la capacitat dels nois d'entomar els conflictes associats a aquesta etapa de la vida i els que vindran més endavant. En la majoria de casos, per sort, després de diferents conflictes i fins i tot amb alguna crisi inclosa, el problema se soluciona amb relativa facilitat, però n'hi ha d'altres que es compliquen i de les males paraules es passa a l'agressivitat, al consum de drogues i a l'aïllament. La primera víctima és el mateix adolescent, però la família i l'entorn més pròxim també en paguen un preu ben alt. La situació és preocupant perquè cada cop afecta més nois i noies i perquè, a curt termini, no hi ha solució.

El concepte de trastorn de conducta inclou un ampli ventall de perfils. Alguns ni tan sols poden tenir un diagnòstic i d'altres poden arribar derivats de problemes greus. "Poden ser simptomàtics d'altres trastorns de base: per exemple, la simptomatologia que presenta un quadre depressiu en nens i adolescents no és la que apareix als llibres de medicina. La seva manera d'expressar el malestar és amb alteracions de conducta. Provoca que estiguin irritables, menys tolerants i que apareguin alteracions de conducta a casa, a l'escola o al carrer", explica María Martín, psiquiatra i coordinadora de l'àrea d’adolescents del complex assistencial en salut mental Benito Menni. A més de les que no tenen diagnòstic i de les depressions, les alteracions de conducta també poden venir derivades per un dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH), per un trastorn negativista desafiant, per autisme, Asperger i altres trastorns. Els experts consultats destaquen la importància d'una detecció precoç per poder afrontar el problema com més aviat millor. Tenint en compte que a l'adolescència gairebé sempre hi ha problemes de comportament, la pregunta és: quan ens hem de començar a preocupar?

Quan cal buscar ajuda

"Quan els trastorns de conducta comencen en menors de 12 anys i es perpetuen a l'adolescència i són cada vegada més intensos, pot començar a ser greu", explica María Martín. Aquest seria un dels senyals per buscar ajuda. "La intensitat de l'agressió [verbal o física] és molt important", diu també. Àurea Autet dona més pistes per començar a preocupar-se: "Si hi ha una disminució del rendiment acadèmic, si tot el dia està adormit o, al contrari, molt esverat, i deixa de fer la feina que li correspon o està tot el dia tancat a l'habitació".

Si es detecta algun d'aquests comportaments, cal visitar el pediatre o el metge de capçalera del CAP. Serà ell qui estudiarà el cas i decidirà si cal enviar el pacient a un metge especialista o si cal derivar-lo a un Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CESMIJ), on comptarà amb el suport de professionals, des de psicòlegs fins a treballadors socials, segons explica Aina Plaza, directora general de Planificació en Salut. Si, durant el procés, el noi pateix alguna crisi, s'activen els equips que atenen a domicili i que poden fer "un abordatge intensiu" amb unes dues o tres visites cada setmana. "L'objectiu és atendre aquesta crisi més aguda i després tornar al CESMIJ, per evitar crear dependència. Es tracta d'empoderar-los", diu.

Si tot això falla, perquè el cas s'ha detectat tard o perquè amaga un problema més greu, s'activa un dels deu equips guia que funcionen a Catalunya des de l'any passat. Aquest nou recurs se centra en els nois d'entre 12 i 24 anys, i cada equip atén uns vint-i-cinc casos durant un termini d'entre sis mesos i dos anys. El formen un psiquiatre, un psicòleg clínic, un treballador social i un educador social. Autet és la responsable d'un d'ells. "Es dona un acompanyament molt estret en uns casos amb alteracions de conductes que solen anar acompanyades de consum de tòxics", explica. "Empoderem les famílies i els nois perquè puguin tornar al circuit habitual". Però el camí és molt complicat. Sol haver-hi un enfrontament amb els pares, que ja acumulen infinites decepcions i han hagut de sentir mil mentides i potser fins i tot agressions. No tenen cap tolerància per les normes i si el consum de drogues ja fa temps que dura, a més de l'addicció, també deixa seqüeles. En alguns casos ja hi ha hagut també algun intent de suïcidi.

Aquesta manera de funcionar és relativament nova i, de fet, els equips dels CESMIJ s'estan acabant de desplegar pel país. Moltes de les famílies que ara pateixen aquest problema no hi van tenir accés i van haver de buscar clíniques privades, que poden costar uns 4.000 euros mensuals.

No hi ha cap fórmula màgica per evitar aquests trastorns, sobretot els que tenen un diagnòstic psiquiàtric, però Autet en dona algunes claus: "Hi ha un factor protector que és la comunicació amb els pares i el suport social. I també és important no minimitzar el consum de tòxics".

stats