Urbanisme
Societat 25/03/2022

Traves i incerteses al voltant dels terrenys del futur hospital Trueta

A Girona una propietària presentarà batalla judicial, i a Salt fa temps que no saben res dels plans d’urbanització

4 min
Imatge dels terrenys on s'ha d'ubicar el nou hospital Josep Trueta, situats davant de l'hospital Santa Caterina

GironaÉs un dels projectes “més importants” del país —en paraules del conseller de Salut, Josep Maria Argimon—, però el nou hospital Josep Trueta també serà una de les operacions més llargues i feixugues que hauran viscut mai els gironins. A banda de les promeses que fins a cinc consellers del ram els han fet, van haver d'esperar dos anys que Salut decidís la seva ubicació, amb una picabaralla territorial entre Girona i Salt inclosa. Finalment, es va optar per una opció salomònica : dos terços dels terrenys són saltencs i un terç gironí. No obstant això, per aconseguir les parcel·les caldran diversos tràmits que poden acabar als tribunals, cosa que suposaria allargar encara més els terminis del nou hospital, del qual tant se n'ha parlat però tan poc s'ha concretat. 

L’octubre de 2021, Argimon va presentar el plànol del nou campus de Salut, que ocuparà 100.000 metres quadrats, davant de l’Hospital Santa Caterina. Va mantenir la previsió d’enllestir-lo el 2028, però va matisar que la Generalitat no licitarà el projecte fins que els ajuntaments hagin fet la cessió dels terrenys. Per complir aquest pas, els consistoris hauran de finalitzar el procés de reparcel·lació de l’espai. Així, els veïns hauran de pagar els costos d’urbanització i se'ls compensarà amb el rendiment que treguin dels pisos o comerços que s’hi aixecaran. Per llei, han de cedir un percentatge de terres als consistoris, i seran els que s'oferiran a Salut pel Trueta.

“No marxarem de casa”

A Girona, afecta dos terratinents: els del restaurant Mas Sureda —que està catalogat— i la família d’Olga Bellsolà, que viu en una masia del segle XVII, amb el paller també protegit. Bellsolà critica les formes de l’Ajuntament —“En la primera reunió ens van dir que ens ho prendrien tot”— i deixa clar que anirà als tribunals per evitar perdre la casa on viuen ella, els seus fills i la seva mare. “Nosaltres no tenim cap inconvenient a cedir tots els terrenys, però la masia no. No és un tema econòmic, sinó sentimental. Sota cap preu ens faran marxar de casa”, afirma contundent. El regidor d’Urbanisme de Girona, Lluís Martí, recalca que abans s’han de fer molts tràmits: “No sabem si impugnaran el projecte ni si el que s’acabi aprovant els acabarà perjudicant o suposarà un retard en el procés”. 

A més a més, pot sorgir un altre entrebanc: hi ha dues construccions catalogades i l’administració té l’obligació de protegir-les. Per tant, ni el restaurant ni el paller es podrien tirar a terra, “sinó que s’haurien d’integrar en el nou projecte urbanístic”, segons el professor de dret de la Universitat de Girona Josep Maria Aguirre.

Mig centenar de propietaris

Pel que fa als terrenys de Salt, també són pantanosos. Les parcel·les estan incloses en l’anomenat sector Sud, que l'Ajuntament va començar a desenvolupar el 2017, quan Ikea volia instal·lar-s’hi . El 2018, es va aprovar una modificació del pla general i un avanç del pla parcial, que preveia una zona comercial i residencial, i un espai per si Salut hi volia fer el nou Trueta. Ara bé, quan el departament va presentar el plànol, el 2021, preveia una superfície superior a la que van preveure els saltencs. Per això, el document que hi ha a la seva web ha quedat obsolet i s’està treballant en un de nou. 

Imatge del pla parcial del sector Sud de Salt. En un principi, s'havia previst el rectangle verd de la dreta per al nou Trueta, però ara s'ampliarà l'espai. L'Ajuntament preveu aprovar el nou document abans de l'estiu.

Una de les principals dificultats d’aquesta àrea és el nombre de propietaris: més de mig centenar. La majoria són particulars, però hi ha quatre empreses que tenen el gruix de l'espai: Invergisa, Nou Center d’Aro, Inver Baixvallvera i Nova Probet Vilassar. La por dels petits terratinents és que es vulgui fer un projecte “faraònic” que faci inassumible la seva urbanització. “És molt diferent si costa 60 euros el metre quadrat, 120 o 200, perquè haurem de fer una inversió molt gran que no sabem si recuperarem mai ni quan”, assenyala un dels afectats. L’ARA ha parlat amb una desena dels propietaris particulars, però tots han posat la condició que no surti el seu nom. Salt és un poble petit i s’hauran de veure en futures reunions.

A més, es dona la circumstància que dos propietaris asseguren que des d’Invergisa els han ensenyat uns plànols de desenvolupament diferents: s’ampliaria l’espai a urbanitzar, i la rotonda que hi ha a l’accés de l’autopista “es reconvertirà en una via subterrània i una via aèria superior”, com una solució per descongestionar els embussos diaris. L’ARA s’ha posat en contacte amb representants d’Invergisa, que han rebutjat fer declaracions. 

Imatge del plànol de desenvolupament del sector sud de Salt que l'empresa Invergisa ha ensenyat a almenys dos propietaris

El tinent d’alcalde de Salt, Àlex Barceló, assegura que no sap com aquest plànol ha acabat en mans dels propietaris. “És una de les diferents opcions que tenim sobre la taula, però pot ser que s’acabi fent aquesta o una altra”, exposa. De fet, l’Estat, la Generalitat i els ajuntaments estan estudiant diferents solucions per evitar el col·lapse circulatori que es produeix en aquest accés i que s’ha agreujat amb l’alliberament dels peatges.

Indemnitzacions als comerços

Tots els propietaris saltencs consultats exposen que “fa molt de temps” que no saben res dels plans de l’Ajuntament per a aquest sector, on hi ha diversos negocis com una fàbrica de pinsos, un taller mecànic, dos centres de jardineria, una gasolinera i una planta de gas. “Nosaltres tenim deu treballadors, calculem que ens hauran d’indemnitzar amb un milió d’euros”, indica un dels perjudicats. 

Barceló recalca que hi estan treballant i que, abans de l’estiu, esperen aprovar el nou pla parcial —que necessitarà el vistiplau de la comissió d’Urbanisme perquè sigui definitiu— i que marca, entre d’altres, els usos de cada parcel·la i els costos d’urbanització. Segons el regidor, “després seran els veïns els que hauran de pactar les indemnitzacions als negocis”. Per tant, tant a Girona com a Salt queda un camí llarg i enfangat fins a obtenir els terrenys que, algun dia, han d’acollir el nou Trueta.

stats