Societat 12/05/2021

El TSJC avala les compensacions de les elèctriques als ajuntaments pels parcs eòlics

Una sentència sobre els aerogeneradors del Coll del Moro de Batea ratifica la reclamació del consistori

3 min
Imatge dels generadors d’un parc eòlic de Batea, a la comarca de la Terra Alta.

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre una disputa entre l'empresa promotora del parc eòlic del Coll del Moro, a Batea, i l'Ajuntament del poble ha avalat, de facto, les compensacions de les elèctriques als ajuntaments per les instal·lacions energètiques com ara aerogeneradors i plantes fotovoltaiques. La decisió judicial, a la qual ha tingut accés el diari ARA, té conseqüències a tres nivells, segons l'alcalde de Batea, Joaquim Paladella. D'una banda –i aquest era el motiu principal de la disputa– avala el sistema amb què el consistori calculava les compensacions; de l'altra, ratifica que és una qüestió de dret públic, i, finalment, "implica que els ajuntaments tenen dret a una compensació", segons l'alcalde.

L'empresa promotora s'aferrava al canvi legislatiu –la retirada, el 2013, de les primes estatals a la generació d'energia renovable– per proposar pagar entre 20.000 i 30.000 euros a l'any en lloc dels entre 130.000 i 200.000 que li reclamava l'Ajuntament, explica l'alcalde. Però l'empresa no comptava com a ingressos les subvencions a la inversió en energies renovables, diu Paladella, i el consistori sí. El TSJC, confirmant una sentència del jutjat contenciós número 2 de Tarragona feta ja en el mateix sentit, no veu "quina raó podria existir" per no incloure en els càlculs la subvenció a la inversió quan "no constitueix sinó un benefici afegit" per a l'empresa i dona la raó a l'Ajuntament.

Paladella explica que aquesta sentència estableix jurisprudència per a cada any dels que ha durat la disputa entre l'Ajuntament de Batea i l'empresa i que pot servir també per a altres consistoris de la comarca que tenen en marxa disputes semblants, com el de Vilalba dels Arcs i el de la Fatarella, tot i que afegeix que aquests ajuntaments han dut la disputa a un jutjat civil, no per la via contenciosa. Per a ell la diferència és clau, perquè que la sentència sigui d'un tribunal dedicat exclusivament a les disputes amb l'administració deixa clar que "és una qüestió de dret públic".

La sentència també recorda que, segons el conveni acceptat entre les dues parts, la generació d'energia "ha de compensar adequadament les molèsties que suposa per als municipis afectats", perquè satisfà una demanda per a altres territoris, "polígons industrials i àrees urbanes amb alta densitat de població". La sentència, que valida el conveni entre les dues parts, també avala la legalitat d'aquesta mena de compensacions per part de companyies generadores d'electricitat, una qüestió que Paladella considera clau.

Reclamació a la Generalitat

El decret llei 16/2019 de mesures urgents per a l'emergència climàtica no preveu que ara els ajuntaments puguin negociar directament amb les empreses la instal·lació de parcs eòlics o fotovoltaics i les eventuals compensacions, en cas que ho acceptin. En lloc d'això, situa la responsabilitat d'avaluar la viabilitat de noves plantes de generació d'energia a una ponència d'energies renovables formada per representants de diferents departaments del Govern i sense cap membre dels ajuntaments dels municipis afectats. "La Generalitat impedeix que els ajuntaments negociïn pel seu compte, però, tal com es desprèn de la sentència, és absolutament legal que es compensi el territori", es queixa l'alcalde de Batea, que reclama que els convenis com el que van fer ells el 2002 per al Coll del Moro es puguin tornar a redactar.

La Xarxa d'Entitats Catalanes per una Transició Energètica Justa, que veu "molt encertada" la sentència, també reclama que la Generalitat faci "un pas endavant" per regular la transició energètica i obligui "els oligopolis propietaris de les grans centrals" a "compensar les externalitats negatives" a través del pagament d'un cànon al Govern. Fonts de la plataforma recorden que un cànon així ja s'ha aplicat al País Valencià, Galícia i les dues Castelles. Serviria per compensar els municipis afectats per unes instal·lacions que, segons la Xarxa, a Catalunya han implicat conseqüències com ara destrucció del patrimoni natural, mort d'aus protegides, alteracions "irreversibles" al paisatge, alteració de monuments històrics, sorolls, pèrdua de terrenys agraris i fins i tot increment del despoblament d'algunes zones.

La plataforma també exigeix que es derogui el decret llei de mesures urgents perquè facilita "l'aparició d'una allau de projectes que es tramiten sense donar veu real al territori" i elimina les compensacions als ajuntaments afectats que preveien regulacions anteriors.

stats