La UB tanca l’únic grau de filologia romànica de l’Estat

BarcelonaLa baixa demanda d’estudiants ha portat la UB a tancar el seu grau de filologia romànica, l’únic de tot l’Estat que focalitzava en la tradició medievalista. Només cinc persones posaven cada any aquesta carrera com a primera opció en la sol·licitud d’accés a la universitat i les matriculacions a primer curs eren de deu alumnes a l’any, entre les quals es donava després “un alt grau d’abandonament”, diu la UB en un comunicat. En l’adaptació a l’espai europeu, la UB va ser l’única que va reconvertir en grau l’antiga llicenciatura de filologia romànica (que també impartia la UdG i altres universitats estatals). Però el títol ja no s’oferirà el curs que ve. La Universitat de Salamanca és l’única que encara manté un grau de llengües, literatures i cultures romàniques, però no té l’especificitat medievalista que tenia la filologia de la UB.

Per racionalitzar la despesa, i en el context de les retallades, el 2012 totes les universitats públiques van acordar, en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), eliminar els graus que tenien menys de 40 alumnes. La mesura es va aplicar el curs 2012-2013 amb la fusió de molts graus i la desaparició d’altres. Però es va decidir fer una excepció amb les titulacions considerades “estratègiques” o rellevants per la seva especificitat. Entre aquestes excepcions ja es va assenyalar llavors, entre altres titulacions, el grau de filologia romànica de la UB. El vicerector de política acadèmica i qualitat de la UB, Gaspar Rosselló, explica que mantenen el grau d’estudis àrabs i hebreus com a titulació “estratègica” -és l’únic de llengües semítiques a Catalunya- tot i tenir “uns 25 alumnes”. “Ens agradaria mantenir també el de filologia romànica però la demanda no ho permet”, afegeix. Amb tot, subratlla que el títol es perd “però els estudis no”, perquè “s’integraran com a itinerari dins d’altres filologies a partir del curs 2015-16”.

Però la decisió de la UB ja ha generat una petició a Change.org, la web que vehicula reclamacions de la societat civil. Més de 2.700 persones han signat la petició perquè es recuperi el grau de filologia romànica i també les assignatures de llengua que s’han eliminat, de cara al curs que ve, en altres filologies. La petició online alerta que aquests canvis signifiquen que “el portuguès, el gallec, el polonès, l’italià i el basc desapareixen com a llengües de formació completa de les universitats catalanes [...] i deixaran professors i especialistes molt qualificats al carrer”. Però Rosselló assegura que l’eliminació del grau o d’alguns itineraris d’altres graus -“que tenien zero alumnes”, al·lega- no suposarà “de cap manera” la pèrdua de professorat, sinó que es redistribuirà.

Les reaccions contràries a la fi de la filologia romànica recorden que es tractava d’un grau històric, del qual va ser catedràtic el filòleg Martí de Riquer, mort el setembre passat. “La societat catalana no necessita molts medievalistes però igualment necessita medievalistes”, va dir al Diari de l’Educació la professora del departament de filologia romànica de la UB Glòria Sabaté. Sense el grau, va afegir, “no hi haurà possibilitat de fabricar més Martins de Riquer ”.

Wert retalla 20 milions en beques a Catalunya

El secretari d’Universitats, Antoni Castellà, va xifrar ahir en 20 milions d’euros l’impacte a Catalunya de la retallada estatal a les beques universitàries aquest curs. Castellà va donar suport a les crítiques que els rectors catalans van fer a la política de beques del govern espanyol, en el manifest unitari amb la resta de rectors de l’Estat. Castellà va acusar el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, de “deslleialtat absoluta” per “retallar les beques” just després que el Govern en creï de pròpies (finançades amb l’increment del preu de les matrícules) i quan fa temps que se’n reclama el traspàs a Catalunya.