La sang del cordó umbilical pot eradicar el VIH en pacients amb càncer

MadridEspanya posarà en marxa el primer assaig clínic del món per avaluar l'ús terapèutic de la sang de cordó umbilical en pacients amb VIH oncohematològics, és a dir, els malalts amb càncer a la sang, la medul·la òssia o els ganglis limfàtics.

En una roda de premsa, prèvia a la inauguració del 56 Congrés Nacional d'Hematologia i Hemoteràpia, el director de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Rafael Matesanz, i el president dels hematòlegs espanyols, José María Moraleda, han explicat que l'assaig, únic al món, és el resultat d'un intens treball d'equip que ha implicat moltes disciplines.

De fet, tot i que les malalties hematològiques són una forma de càncer, solen ser tractades per especialistes en hematologia, més que per oncòlegs. Però a més, aquest assaig pioner, que pretén curar el càncer i eradicar el virus de la sida amb un sol trasplantament, ha involucrat també els viròlegs especialistes en VIH, l'ONT, i els sis bancs de cordó umbilical d'Espanya (Barcelona, Santiago de Compostel·la, País Basc, Madrid, Màlaga i València).

"La infecció per VIH es tracta i es fa bastant bé, però es tracta, no es cura. Els que conviuen amb el virus han de medicar de per vida i si es retiren els fàrmacs el virus es reprodueix", ha explicat Javier Martínez, viròleg de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa.

"L'únic cas en el món de curació reportat ha estat el de l'anomenat 'pacient de Berlín', un nord-americà que porta més de 5 anys sense virus". Diagnosticat el 1995, aquest pacient va començar una teràpia amb antiretrovirals que cronificó el VIH i li va permetre portar una vida normal fins que, el 2006, se li va diagnosticar una leucèmia mieloidea aguda, un tipus de càncer que afecta el sistema immunològic.

El 2008, després de rebre un tractament de quimioteràpia inútil, un oncòleg alemany li va fer un trasplantament de cèl·lules mare d'un donant portador d'un gen hereditari poc comú, el CD4, que té el receptor CCR5 delta 32, una de les dues "claus" que el virus de la sida fa servir per entrar en el sistema immune i infectar i sense la qual la infecció no pot prosperar. A dia d'avui, el pacient de Berlín continua lliure del virus i suposa la primera evidència de curació a llarg termini.

Però el cas d'aquest pacient podria no ser únic al món, ja que a Espanya, un equip multidisciplinari de l'Institut Català d'Oncologia, en col·laboració amb IrsiCaixa i el Banc de Sang i Teixits de Barcelona, va aconseguir alguna cosa similar el 2013, amb un malalt afectat per un limfoma agressiu i infectat pel VIH.

El problema amb aquest pacient és que "no es pot parlar formalment de curació del VIH perquè va morir tres mesos després del trasplantament" a causa de la gravetat de la seva malaltia, tot i que al morir no hi havia rastre del VIH en el seu cos, segons Martínez.

Encara que a Espanya pot haver-hi només dos o tres pacients amb càncer en el sistema immune i infectats per la sida, és a dir, potencials receptors de l'assaig clínic que Espanya està a punt de començar, "el projecte és ambiciós" perquè tant els bancs de cordó com els especialistes implicats "formem part d'una xarxa internacional" que farà aquests trasplantaments per a pacients de tot el món, ha destacat Martínez.

A més, ha subratllat aquest viròleg, "l'important no són les dades quantitatives, sinó les qualitatives perquè en 5 anys no hem estat capaços de repetir el cas de Berlín, i el que busquem és trobar les variables que van fer que aquest malalt es curar-se" .

L'assaig començarà en el primer semestre de 2015 amb la selecció d'uns 250 cordons umbilicals que continguin la mutació genètica CCR5 delta 32 i una elevada cel·lularitat.

Amb 60.000 cordons emmagatzemats, Espanya és el segon país del món, només per darrere dels Estats Units, per nombre d'unitats emmagatzemades, la qualitat, a més, "supera tots els estàndards internacionals", ha assegurat Matesanz.