Els ajuntaments marquen perfil en el pols amb Endesa: que la companyia perdoni el deute o que l'assumeixi el Govern

BarcelonaDilluns d'aquesta setmana va ser el dia que van triar el Govern, les diputacions i els ajuntaments per escenificar el front comú contra Endesa: després d'una hora llarga de reunió, van decidir que marcarien una estratègia "conjunta" i "coordinada" per respondre a la companyia, que a principis d'agost va proposar a les administracions públiques assumir a mitges el deute –de 21 milions d'euros– i després va enviar una carta a 400 consistoris en què els deia que, si no assumien l’altra meitat, iniciarien procediments a partir de l’octubre per tallar la llum a les 25.000 famílies que estan en situació de vulnerabilitat i que, en virtut de la llei de pobresa energètica, no paguen els rebuts de la llum. La resposta que van acordar convida la companyia a signar, per fi, un conveni per aclarir com assumir els impagaments acumulats. Dos dies després d'aquesta trobada, però, les parts implicades han anat marcant perfil propi: aquest dijous una cinquantena de consistoris, encapçalats pel de Terrassa, s'han mostrat partidaris que la companyia subministradora perdoni el deute al complet, mentre que aquest dimecres la Diputació de Barcelona ja va deixar clar que si finalment es decideix pagar les factures endarrerides haurà de ser la Generalitat qui ho faci.

L'acord que s'ha pres a la cocapital del Vallès ha reunit representants del municipi, però també veus d'altres consistoris catalans de pes com l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, o la de Sant Cugat del Vallès, Mireia Ingla. El text que han pactat exigeix a Endesa que condoni el deute acumulat des que es va aprovar la llei de pobresa energètica l'any 2015, i sosté que, en qualsevol cas, cap administració ha d'assumir aquesta despesa. "No acceptarem cap xantatge; si volen la col·laboració en la gestió del deute haurà de ser en el marc d'un conveni signat entre les empreses elèctriques i les administracions públiques catalanes en què quedin garantits els fons previstos en la llei 24/2015", ha assegurat l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart.

El text, que porta per títol 'Declaració de Terrassa', també recull la reclamació de dilluns d'instar la subministradora a retirar la polèmica carta que va enviar als consistoris, que la companyia continua defensant que es tractava d'un "crit d'atenció" i no pas "d'una amenaça", tal com van llegir els equips de govern, molts dels quals s'acabaven de formar arran de les eleccions.

En la línia d'aquesta cinquantena de consistoris també se situa l'Aliança Contra la Pobresa Energètica, que creu que aquest deute "és responsabilitat d'Endesa, perquè és una companyia que està fent negoci amb la gestió d'un dret fonamental com és l'energia i pel qual està obtenint beneficis milionaris". La seva portaveu, Maria Campuzano, va recordar que en el temps que la llei 24/2015 ha estat en vigor la companyia "ha obtingut més de 5.400 M€ de beneficis", i que el que està reclamant a l'administració "representa menys del 0,3% dels seus guanys".

La Diputació de Barcelona assenyala el Govern

Per la seva banda, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, ja va demanar dimecres als prop de 400 municipis catalans que aquest estiu van rebre la carta d'Endesa "que no paguin absolutament res". Les administracions estan treballant de manera "conjunta" per tal de solucionar la qüestió "amb un conveni que donarà un paraigua a tots els municipis de Catalunya", va destacar Marín, que va donar xifres també del percentatge del deute que podria recaure en l'administració: "No sabem si finalment serà el 50%, el 40% o el 30%". El percentatge s'establirà a través de "les negociacions de l'administració en bloc amb les empreses", i després ja es veurà "com es crea un fons per pagar", va insistir. Amb tot, des de la Diputació tranquil·litzen els consistoris: els diners hauran de sortir dels pressupostos de la Generalitat, tot i que les administracions "sempre estan disposades a col·laborar", va afegir Marín.

Consultat pel diari ARA, el Govern prefereix no parlar sobre aquestes opcions que s'han anat dibuixant al llarg de la setmana. Assegura que no hi ha cap novetat respecte a la trobada de dilluns i que, per tant, la posició de la Generalitat continua passant per encetar la negociació amb Endesa sense percentatges ni pagadors definits sobre la taula. El conseller Chakir El Homrani va deixar clar, això sí, que les condicions per assumir el deute antic i les condicions que regulin la relació amb la companyia a partir d’ara han de ser “diferents”.

Endesa vol "una data" i un "document"

Mentrestant, fonts de la companyia Endesa continuen esperant a rebre una comunicació oficial per part de l'administració per engegar la negociació del conveni definitiu. Per fer-ho, però, l'empresa demana "una data" de reunió i una "oferta concreta i completa" de conveni sobre la qual treballar. Una proposta que, diuen, reclamen des de fa quatre anys, quan es va aprovar la llei de pobresa energètica, i que encara no ha arribat de forma clara. Reiteren, però, que el diàleg ha de ser "actiu" i ha de tenir un caràcter "urgent": "No volem ara que [la proposta del Govern] quedi en un parell de titulars de premsa que no arribin a culminar en un conveni complet", diuen.

Respecte als missatges que han llançat aquest setmana els ajuntaments, Endesa prefereix no entrar a fer-ne cap "valoració". Es limita a dir, tot i que no confirma que sigui una opció descartada, que la possibilitat de tallar la llum a l'octubre a les 25.000 famílies amb informe de vulnerabilitat que tenen comptabilitzades "és una pantalla passada".