Cada cap de setmana 79 joves acaben a urgències per l’alcohol
Salut alerta que un de cada tres menors beu compulsivament: més de tres cubalibres en dues hores
BarcelonaCada cap de setmana les urgències hospitalàries i els centres d'urgències d'atenció primària (CUAP) catalans atenen una vuitantena de menors de 30 anys que han consumit alcohol de manera abusiva. La majoria no beuen cada dia, sinó que ho fan de manera compulsiva els caps de setmana i majoritàriament en un context festiu, ja sigui al carrer fent botellones o en discoteques i espais d'oci. Les begudes amb una alta graduació –destil·lades, com el vodka o el rom– són les preferides, si bé els adolescents també les barregen amb altres de menor contingut etílic, com la cervesa. De fet, el 21% dels joves catalans afirma haver-se emborratxat l'últim mes. Les noies (23%) són les que declaren embriagar-se més.
El consum diari de begudes espirituoses segueix reduint-se, però l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) ha alertat aquest dijous que han augmentat les borratxeres entre els joves durant les sortides nocturnes i que cada vegada és més habitual que els menors d'edat facin un consum d'alcohol de risc i perjudicial per a la salut. Un exemple d'això és l'afartament alcohòlic –el binge drinking–, que consisteix en ingerir més de tres consumicions en un període de temps inferior a dues hores. En aquests episodis sovint es consumeixen també altres substàncies, com el cànnabis.
A Catalunya, un de cada quatre joves d'entre 14 i 18 anys s'han afartat d'alcohol almenys una vegada en l'últim mes, especialment els nois. Entre menors, la tendència és encara més alarmant: un de cada tres ha fet binge drinking. "L'alcohol en l'adolescència té importants conseqüències negatives per a la salut, que seran més greus com més joves siguin els consumidors", explica Marina Bosque, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i coordinadora del grup de treball sobre alcohol de la Societat Espanyola d'Epidemiologia.
Algunes de les manifestacions més preocupants d'embriagar-se són les lesions autoinfligides i les lesions a tercers –els accidents de trànsit, per exemple–, els comportaments violents i delictius, les conductes sexuals de risc, l'ús d'altres drogues, el fracàs escolar i els problemes físics i emocionals. Es tracta de problemàtiques que s'agreugen encara més quan els joves fan una ingesta compulsiva d'alcohol. Però segons l'ASPCAT, la xifra actual d'aquesta pràctica ha caigut a la meitat respecte a l'any 2006, quan el 47% dels adolescents van fer aquest consum d'alcohol intensiu.
L'edat mitjana d'inici de consum d'alcohol són els 14 anys, tot i que vora el 25% dels adolescents ha tastat l'alcohol abans dels 13 anys. Les causes que expliquen per què els joves beuen cal buscar-les en la normalització d'aquesta droga entre la població, que fins i tot l'ha convertit en una eina d'acceptació social. L'accés fàcil a les begudes, l'atracció del sector de l'oci nocturn i recreatiu, la popularització de pràctiques de risc i, especialment, la baixa percepció de risc que se'n té afavoreixen l'inici i el manteniment del consum d'alcohol a edats primerenques.
L'alcohol causa el 4,5% de les morts a Catalunya
L'Enquesta sobre ús de drogues en estudiants d'ensenyament secundari (ESTUDES) del ministeri de Sanitat revela que el 90% dels estudiants a Espanya no troba dificultats a l'hora d'aconseguir alcohol en bars i pubs, supermercats i botigues de barri. "A Catalunya i a l'Estat, la beguda s'associa tradicionalment a les celebracions, i fins i tot els pares tendeixen a ser més permissius amb l'alcohol que amb altres substàncies", detalla Bosque. Tant nens com joves, doncs, estan exposats de manera contínua a l'alcohol i en banalitzen el perill com ho veuen fer als adults.
"Qualsevol persona que beu assumeix un risc, ja que no hi ha una quantitat de consum que es pugui considerar beneficiosa o sense efectes perjudicials. Les conseqüències superen amb escreix els beneficis potencials d'ingerir-la", puntualitza Bosque. Amb tot, l'experta remarca que el cervell dels adolescents és més vulnerable als efectes addictius i que, a llarg termini, el consum durant l'etapa juvenil augmenta el risc de desenvolupar drogodependència en l'edat adulta.
L'alcohol és la substància més consumida a Catalunya, per davant del tabac i del cànnabis, i es considera un problema de salut pública que s'associa amb un 4,5% de les morts. Només el 9% de la població catalana d'entre 15 i 64 anys es declara abstemi, davant el 8% que afirma beure cada dia. A Europa, un de cada quatre morts entre menors de 30 anys es deu a l'alcohol. En menors de 35 anys provoca accidents de trànsit i caigudes per la falta de reflexos. En edats més avançades i després d'un consum crònic, afavoreix el desenvolupament de malalties cardiovasculars i hepàtiques, depressió i ansietat, i càncer.
L'últim any hi ha hagut un repunt d'avisos telefònics al Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) per intoxicacions etíliques: a les centraletes es van gestionar 31.699 alertes, pràcticament un 4% més que el 2017, si bé la xifra total d'assistències presencials va ser de 24.600. L’ASPCAT ha explicat que més de la meitat (56%) de les urgències hospitalàries que es fan a Catalunya relacionades amb el consum de substàncies són per alcohol, sigui quina sigui l'edat del pacient. Aproximadament unes 10.000 persones van necessitar assistència l'any passat, cosa que es tradueix, de mitjana, en 27 pacients atesos diàriament.
