Salut pública

La resistència als antibiòtics també afecta els animals salvatges

La fauna catalana presenta bacteris mutats per fàrmacs humans 

¿Com pot ser que a la femta d'un eriçó comú hi hagi traces de bacteris resistents a antibiòtics per tractar la pneumònia o la gonorrea humana? Perquè a les aigües residuals que provenen de les cases i els hospitals hi circulen bacteris mutats per aquests fàrmacs que no els aconsegueixen eliminar. Investigadors del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA) han localitzat en 307 animals salvatges mostres d'enterobacteris –microorganismes que viuen a l'intestí– alterats amb gens resistents a antibiòtics. La troballa demostra que fins a 67 espècies diferents a Catalunya ingereixen aigua amb residus antibiòtics que provenen de l'expulsió de medicació a través de l'orina i la femta humana.

La resistència als antibiòtics causa 700.000 morts l'any, però no només és un perill per a humans i animals de granja, sinó que afecta animals salvatges: si no fos per l'activitat humana, no tindrien aquests microorganismes al seu cos. Els gens alterats no són perillosos per a la salut animal, però sí que transformen la seva flora intestinal. "Els animals es converteixen en reservoris i poden transmetre bacteris resistents a persones i altres animals", explica a l'ARA Laila Darwich, experta en malalties infeccioses del departament de sanitat i d'anatomia animals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

La transformació de la flora intestinal, però, també la causen els purins i els residus de l'activitat ramadera i agrícola, que fa servir aigües residuals per abonar els terrenys. A més, la medicina veterinària també administra fàrmacs antimicrobians per tractar bestiar. Darwich adverteix que els animals poden contaminar el medi ambient amb els seus residus i, alhora, convertir-se en una font d'infecció per a persones i altres animals.

Amenaça de salut global

Després d'haver analitzat durant 10 anys la femta d'ocells (rapinyaires diürns, mussols, passeriformes i gavines), mamífers (eriçons, mustèlids, senglars i cabirols) i tortugues terrestres, l'estudi conclou que els eriçons són els animals que més quantitat de bacteris resistents adquireixen a Catalunya. "Viuen en zones rurals i urbanes que poden estar contaminades amb aquestes aigües residuals i purins", assenyala l'experta en malalties infeccioses animals.

Espanya lidera l’ús d’antibiòtics en animals destinats al consum humà

La majoria dels microorganismes són enterobacteris comuns en animals i humans, com l' Escherichia coli o la Klebsiella pneumoniae, resistents a antibiòtics com la cefalosporina, els carbapenems i les fluoroquinolones. Aquests fàrmacs s'anomenen d'última elecció perquè es dirigeixen a tractar infeccions hospitalàries greus i s'utilitzen freqüentment per a pneumònies, gonorrees o meningitis. 

Els científics consideren que cal implementar mesures urgents de control per mitigar l'impacte de l'activitat humana en la fauna silvestre, començant per monitoritzar millor la prescripció i l'ús dels antibiòtics en persones i animals. Entre altres qüestions, Darwich posa d'exemple evitar la profilaxi, és a dir, l'administració del fàrmac abans de la infecció com a mètode de prevenció. "Els veterinaris, els metges i els ambientòlegs han de pair la idea de la one health (una sola salut, en anglès): si volem solucionar problemes de salut globals que afecten humans i animals no podem treballar de forma aïllada, hem de compartir informació i fer grups de recerca i de treball interdisciplinars", clama Darwich, veterinària de professió. 

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la resistència als antibiòtics com una amenaça de salut global. Un problema que –segons els experts– fa dècades que s'ha gestat tant en medicina humana com veterinària i que només es pot contenir si aquests fàrmacs es fan servir menys, només en els casos necessaris i amb les dosis necessàries.

Enguany se celebra la setmana mundial de conscienciació sobre l'ús dels antibiòtics de l'OMS, per visibilitzar que l'ús excessiu o el mal ús que se n'ha fet ha provocat que cada cop hi hagi més bacteris en circulació que deixen diversos tipus d'antibiòtics sense eficàcia. Aquest flanc feble fa que humans, animals domèstics i de granja hagin adquirit, progressivament, aquesta condició que afavoreix la multiresistència dels bacteris. Però ara també afecta els animals salvatges.