La vacunació arriba als majors de 80 anys i als dependents

L’atenció primària assumirà una campanya complexa amb la incògnita de les dosis disponibles

4 min
La primera persona vacunada contra el covid a Catalunya, Josefa Pérez, de 89 anys, rebent aquest dilluns la segona vacuna de Pfizer

BarcelonaDe mica en mica, el pla de vacunació contra el covid-19 avança a Catalunya i aquesta setmana les dosis començaran a arribar a la gent més gran –majors de 80 anys– i a les persones dependents que han perdut la seva autonomia física i/o mental (els que viuen en entorns comunitaris de grau III). Aquests dos col·lectius formen part dels grups prioritaris de la primera etapa de l'estratègia de vacunació, juntament amb els usuaris de residències i el personal que treballa en centres sanitaris, però la seva immunització va quedar temporalment ajornada per la falta de dosis adequades. A partir d'aquesta setmana, però, el departament de Salut preveu arribar d'entrada a 31.000 persones fràgils, si bé la xifra de gent que forma el grup de dependents i més de 80 anys és molt més elevada, de 34.000 i 400.000 persones, respectivament.

El secretari general de Salut, Marc Ramentol, ha admès que aquesta fase té una "gran complexitat organitzativa" i que seran els equips d’atenció primària (EAP) els que assumiran la vacunació d'aquest grup de població. De fet, seran ells els que podran decidir on posen les dosis, si als mateixos domicilis de les persones o als centres de dia o equipaments similars on puguin anar, establint rutes, o als mateixos centres d’atenció primària (CAP). Pràcticament tota la logística de la vacunació, doncs, recaurà en l'atenció primària i concretament en les infermeres; una assumpció de responsabilitats reivindicada tant pel primer nivell assistencial com per aquestes professionals sanitàries.

"Creiem que és una decisió molt encertada tenint en compte que les infermeres de la primària planifiquem cada any totes les campanyes de vacunes i coneixem la nostra població. Tenim l'experiència i l'expertesa per fer-ho", afirma Glòria Jodar, directora de l'EAP Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), que assegura que les infermeres estan "a punt i entusiasmades" amb la vacunació. Els CAP encara estan pendents de rebre informació concreta des de Salut per començar a preparar la vacunació, però Jodar apunta que els ciments de la campanya de vacunació són molt sòlids. "No se’ns farà difícil organitzar-nos, perquè ja tenim la població assignada, tenim accés a la seva història clínica i els tenim classificats en funció dels seus riscos, com ara l'edat, les patologies cròniques, si viuen sols o si tenen cuidadors", explica la infermera.

Jodar admet que, atesa la fragilitat d'aquests dos col·lectius, cal fer molt d'èmfasi en la vacunació al propi domicili o als espais on passen més temps, com els centres de dia, i creu que seran més habituals els desplaçaments sanitaris que no que els pacients s'adrecin al seu CAP o al punt de vacunació del barri. "Estem acostumats a desplaçar-nos, però si cal fer-ho d'una forma més intensa és evident que haurem d’acotar i planificar els carrers i les rutes per evitar anar donant tombs", relata Jodar, que apunta que també caldrà prioritzar el criteri d'oportunitat. És a dir, si la infermera ha d'anar al domicili d'un pacient fràgil a fer cures o controls i entra dins de la ruta de vacunació, s'informarà el pacient o la família per saber per avançat si voldran que se li administri la vacuna.

Ara bé, Jodar recorda que per planificar la vacunació caldrà saber quin estoc de vacunes tindran i en quina cadència s'aniran reomplint. "És clau per saber si podrem accelerar les vacunacions o no. La part més senzilla de la campanya és la punxada", destaca la infermera. I, de fet, aquesta nova fase de la campanya de vacunació catalana arrencarà en una setmana en què han tornat a fallar les entregues de les farmacèutiques: si bé han arribat 116.360 dosis –79.560 de Pfizer i 36.800 d’AstraZeneca–, Moderna no n’ha lliurat cap.

Això fa que, tot i que els equips d’atenció primària “ja s’estiguin organitzant" per vacunar aquest nou grup d’edat –segons Ramentol–, les dosis disponibles siguin escasses. La gent més gran es pot posar la vacuna de Pfizer o Moderna (a Espanya, AstraZeneca només es destina a gent de 55 anys com a màxim) i aquestes dues dosis s'han de prioritzar entre els usuaris de les residències d’avis –el 79% ja han rebut la segona dosi– i els professionals sanitaris –el 57% tenen la segona– per completar les seves pautes de vacunació abans.

Una recuperació lenta

Mentre la campanya de la vacunació avança, la situació epidemiològica a Catalunya continua a la baixa amb menys de 2.000 casos diaris i una taxa de proves positives per sota del 5%, que és el llindar que estableix l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per considerar que es controla la propagació del virus. El coordinador de la unitat de seguiment del covid-19, Jacobo Mendioroz, ha explicat que els únics brots detectats que tenen uns percentatges més preocupants d'incidència són a la comarca d’Osona, en especial a Manlleu. Tot i que Mendioroz ha reconegut que el 25% dels contagis a Catalunya ja corresponen a la variant britànica, ha matisat que els brots tenen un gran component social i de vulnerabilitat de la població que hi viu, ja que no totes les persones poden fer l’aïllament que caldria o deixar de treballar.

Tot i la millora en els indicadors epidemiològics, la dada més rellevant per a les autoritats sanitàries, la pressió hospitalària, es manté a xifres molt elevades: hi ha 2.359 pacients ingressats, 632 dels quals estan crítics. “Les estades mitjanes a l’UCI s'acosten als 20 dies. La recuperació és molt més lenta”, ha explicat Ramentol, que ha fet una crida a “no abaixar la guàrdia” malgrat que s’hagi superat el pic de la tercera onada. Mendioroz ha atribuït aquesta lentitud en el descens dels ingressos al fet que la tercera onada també va pujar més a poc a poc que la segona. “El descens és molt més progressiu. El temps en què es tornarà a la normalitat serà llarg”, ha pronosticat.

Aquesta evolució impactarà, de fet, en la decisió que els departaments de Salut i Interior, a través del Procicat, hauran de prendre aquesta setmana sobre la pròrroga de les restriccions. Tot i que Ramentol no ha volgut aventurar si es podran flexibilitzar algunes mesures a partir de dilluns vinent, ha avisat que “no s’ha d’esperar una desescalada absoluta o molt remarcable” a causa de la pressió assistencial.

stats