Societat 22/02/2021

Per què vacunen una mestra de 29 anys abans que la seva àvia de 80?

Els experts justifiquen el canvi d'estratègia per la falta de dosis i denuncien el límit d'edat a AstraZeneca que ha fixat l'Estat

4 min
Una infermera prepara una dosi de la vacuna contra el covid.
Disponible en:

Barcelona“Divendres tinc hora per vacunar-me, però la il·lusió es barreja amb tristesa, ja que els meus avis de més de 80 anys encara no tenen data”, lamenta la Laia, una mestra de 29 anys. El seu no és un cas aïllat: el personal docent i els col·lectius essencials com bombers o policies s’estan vacunant del covid abans que la població amb més risc d’emmalaltir pel virus, la gent gran. Inicialment, però, després d'immunitzar els avis que viuen en residències i els professionals sanitaris i sociosanitaris, arribava el torn de la població de més de 80 anys. Aquest aparent canvi d'estratègia ha suscitat crítiques contra les autoritats sanitàries. Ara bé, per què s'està avançant la vacunació d'una població jove i sana abans que les persones d'edat avançada, que tenen més risc de patir complicacions i, fins i tot, morir?

Els experts consultats per l'ARA asseguren que no es tracta d'una priorització com a tal, sinó d'una mera qüestió logística. Els retards en l’arribada de les dosis considerades adequades per a les persones d'edat avançada (especialment Pfizer) i la prohibició d’ús de la vacuna d’AstraZeneca entre els més grans de 55 anys han trastocat els plans del Govern, que des de fa dues setmanes vacuna els col·lectius essencials “en paral·lel” als avis i treballadors de residències i els sanitaris. “L’Estat va fer un primer document de priorització basat en la situació ideal. Però aquesta pretensió s’ha de compaginar i adaptar a la disponibilitat real de les vacunes. El que no podem fer és quedar-nos estancats”, explica la immunòloga Carlota Dobaño.

De moment, la vacunació dels avis que no viuen en geriàtrics està a les beceroles, però ja s'ha començat a administrar la vacuna a les persones de més de 80 anys que tenen algun grau de dependència o discapacitat. Des de finals de la setmana passada, l'atenció primària està trucant directament als avis a casa per preguntar-los si es volen vacunar i, així, donar-los dia i hora. Així, asseguren, es podran organitzar les rutes per vacunar a domicili i començar a citar als CAP la gent gran que s'hi pot desplaçar.

Alteracions en el calendari de vacunacions.

La retallada de vacunes que arriben al país de Pfizer i Moderna, les úniques que es poden administrar a la gent gran, es contraresta amb la cadència més fluïda de dosis que envia AstraZeneca. Dobaño recorda que a principis de gener només arribaven dosis de Pfizer i un mes després va retallar la seva producció a la meitat, cosa que va generar un coll d’ampolla amb setmanes de retards. En paral·lel, el 29 de gener, l'Agència Europea de Medicaments (EMA) va aprovar la vacuna d'AstraZeneca. "Aleshores calia prendre una decisió: ¿esperàvem més dosis de Pfizer o continuàvem vacunant aprofitant les dosis d'AstraZeneca?", planteja la també investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

"No podem frenar la maquinària"

Segons els experts, però, el veritable escull a la vacunació de la gent gran és que a Espanya la vacuna d'AstraZeneca no es pot administrar a persones de més de 55 anys. "Això ens obliga a posar la vacuna a aquells grups que Sanitat autoritza i, entre aquests, s'han de prioritzar els que més el poden transmetre per exposició perquè els necessitem per continuar funcionant com a societat", explica l'epidemiòloga Sílvia de Sanjosé. "Espanya està pecant de prudència quan caldria prémer l'accelerador vacunant població fràgil", denuncia el metge i investigador de la Universitat de Leicester Salvador Macip, que defensa que l'alteració de grups a vacunar que ha efectuat la Generalitat "és lògica", atès que "no es poden guardar o llançar les dosis".

Sanjosé subratlla que amb més dosis d'ARN missatger, és a dir, de Pfizer i Moderna, "es vacunaria la gent gran, els dependents i els malalts de risc" per patologies cardiovasculars o pulmonars, per exemple. "El més important és vacunar i no frenar la maquinària. I si AstraZeneca no tingués límit d’edat o es pogués posar fins als 65 anys, vacunaríem molt més perquè tenim la capacitat per fer-ho", destaca l'epidemiòloga. La falta d'assajos clínics en persones de més de 55 anys va fer que cada govern decidís a quina franja d'edat la posava: mentre que Espanya només l'administra en persones de fins a 55 anys, Itàlia la injecta fins als 65 i el Regne Unit a tothom, independentment de l'edat.

De fet, Macip justifica el posicionament britànic i assegura que és el mateix que defensen l'EMA i l'Organització Mundial de la Salut (OMS): "Falten dades, esclar, però res fa pensar que no pugui funcionar igual de bé". L'investigador denuncia que es dediquin les vacunes a persones joves i sanes, encara que sigui per blindar segones dosis. "Els estudis a Israel demostren que amb una sola ja s'obté una protecció del 85% i això permet espaiar les segones dosis sense comprometre el seu efecte protector", insisteix. Macip assenyala una "motivació política i econòmica" al darrere de la decisió d'Europa de limitar tant l'administració d'AstraZeneca, quan serà "la més important al món perquè és barata, ràpida de fabricar i la que més dosis pot produir".

El pla original elaborat entre Sanitat i les comunitats autònomes, que són les que el materialitzen, organitza la vacunació al voltant de quinze grups diferents. Les residències i els centres sanitaris són els primer entorns que cal protegir per vulnerabilitat i exposició al virus, respectivament, i després s'estén la campanya als majors de 65 anys, incloses les persones dependents i amb especial atenció a les de més de 80 anys. Progressivament, s'anirà ampliant el focus.

stats