Societat 07/08/2021

Variant delta: tot el que sabem de la protagonista de la cinquena onada

La mutació de l’Índia s’imposa al món per la seva alta contagiositat però no causa infeccions més greus

5 min
Gent passejant pel centre de Barcelona amb la mascareta posada tot i que no és obligatòria dur-la a l’aire lliure.

BarcelonaLa variant delta és al darrere de pràcticament tots els contagis de coronavirus que es produeixen a Catalunya i de fins a un 77% dels que es detecten a l’estat espanyol. S’estima que és entre un 40% i un 60% més contagiosa que l’alfa i el doble que l’original (la de Wuhan), les dues mutacions que s’havien propagat abans de forma dominant. Els últims tres mesos la variant sorgida a l’Índia ha aconseguit capgirar l’evolució epidemiològica arreu del món i no només s’ha convertit en el virus que circula de manera predominant, sinó que també ha obligat els països a accelerar les campanyes de vacunació i escurçar els períodes entre dosis per evitar complicacions entre els col·lectius vulnerables que encara estaven mig vacunats. 

Molts, com Catalunya, estaven en plena desescalada i l’acceleració de contagis entre la població jove i no vacunada, darrere la qual també hi hauria aquesta mutació classificada com a B.1.617.2, s’ha traduït en una nova onada, la cinquena, que ha obligat a recuperar les restriccions que s’havien flexibilitzat amb l'arribada de l’estiu, com el toc de queda. Però què sabem realment d’aquesta variant? ¿És tan contagiosa com alerten les autoritats sanitàries?

El cap de microbiologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, Tomàs Pumarola, defineix la delta com una variant "amb una gran eficàcia biològica": és més transmissible i produeix càrregues virals més altes i duradores. "Abans, quan el virus entrava en un nucli familiar, fins al 70% dels membres es podien contagiar, però ara aquesta xifra creix fins al 100%", explica. De fet, el Centre de Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC, en anglès) alertava recentment que l’expansió de la delta és equivalent a la de la varicel·la i xifrava en 9 el total de casos secundaris que podien produir-se a partir d’un positiu. La de Wuhan en causava 3, i l'alfa, 6. A més, aquesta variant també té un període d’incubació més curt, segons la codirectora del grup de coronavirus del Centre Nacional de Biotecnologia i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Isabel Sola: si l’alfa trigava uns set dies de mitjana a donar símptomes, la delta els comença a produir els tres dies després de la infecció.

Perquè el contagi es completi cal que la persona infectada tingui prou càrrega viral perquè quan parli, estossegui o cridi pugui contagiar algú altre i que, un cop el virus entri a les cèl·lules, sigui eficaç replicant-se; és a dir, fent milions de còpies de si mateix. Segons els experts, el virus ha guanyat capacitat de transmissió perquè una àrea del genoma del virus, l'anomenada spike, que és la clau que permet l'entrada i la infecció de les cèl·lules, s’ha anat perfeccionant amb cada mutació. "A mesura que les mutacions més eficients s’han anat transmetent, també hi hagut una millor replicació. I això no ho fa el virus, ho fem nosaltres", resumeix Pumarola.

Protecció molt alta de la vacuna 

La variant delta també s’escapa parcialment de les vacunes. "Tot i que no excessivament: passem d’una protecció del 90% contra la variant alfa a un 80% davant la delta", puntualitza Sola. Des que va iniciar-se la vacunació, el virus està sotmès a una neutralització que no és 100% efectiva, tot i l'elevada protecció que ofereix, i que també contribueix a modificar el virus. "El virus no és intel·ligent, som els humans els que seleccionem la variant que s’acaba fent dominant", diu Pumarola. Els experts consultats per l’ARA subratllen que la reducció de la protecció de les vacunes només és observable quan l’infectat només ha rebut una primera dosi i destaquen que la pauta completa proporciona una protecció gairebé idèntica a l’obtinguda als assajos clínics.

"Llevat de la variant beta, que sí que s’escapa una mica més, totes les vacunes ofereixen una protecció més que acceptable davant les mutacions, inclosa la delta", insisteix Sola. Hi coincideix Pumarola: "La gent que té la pauta completa es pot infectar i poden ser transmissors i alguns d’ells poden patir la malaltia de forma lleu, però una xifra molt reduïda ingressarà a l’hospital. Els casos greus es veuen sobretot en persones no vacunades o amb la primera dosi". 

Segons Sola, el fet que les vacunes siguin molt eficaces equilibra la pugna entre el virus i l'humà: "És difícil creure que puguem tornar a la casella de sortida, és a dir que les vacunes no protegeixin gens i que una variant nova s'escapi completament de la immunitat que donen". Diu que totes les variants del coronavirus són diferents entre elles però que el canvis que presenten no són radicalment diferents, sinó combinacions de les mateixes mutacions. Però mentre hi hagi persones sense immunitat, el virus continuarà propagant-se, tindrà més possibilitats de mutar i naixeran més variants amb propietats noves que "podrien suposar un problema afegit" per al control de la pandèmia.

No creix la virulència 

"El que no ha quedat demostrat és que sigui més virulenta, és a dir, que causi malalties més greus", apunta Sola, que recorda que "fer-nos mal és un efecte secundari, el que el virus intenta és sobreviure i perpetuar-se". De fet, a causa del procés d’adaptació natural que pateix per sobreviure, el virus guanya transmissibilitat però perd virulència. Els virus que no passen per aquest procés difícilment acaben convertint-se en un problema de salut pública, segons Pumarola. "Al principi era més agressiu perquè tota la població era naïf, no tenia anticossos. Ara l’agressivitat del virus és la mateixa, però nosaltres no: hi ha moltes persones que han generat defenses, sigui perquè s’han vacunat o perquè s’han infectat, i ara hi ha molts positius, però lleus", descriu el microbiòleg.

La delta va desplaçar l'alfa, que al seu torn va desplaçar la de Wuhan. L’alternança de variants és el futur, diuen els experts, i la població haurà de conviure amb la delta fins que n'aparegui una altra que s'hi imposi. "Una variant que sobrepassi la delta no ha de ser més transmissible necessàriament, podria tenir la mateixa capacitat de propagació, però sí que podria escapar-se millor de la resposta immune", planteja Pumarola. Quina seria la conseqüència d’això? Que caldria revacunar la població amb vacunes adaptades a aquestes noves variants com ja passa cada any amb la grip.

No obstant això, tant Sola com Pumarola qüestionen fins a quin grau la responsabilitat de l'eclosió de la cinquena onada ha de recaure en l'aparició i consolidació de la variant delta. "El que és evident és que té elements que no tenia l’alfa, perquè ha tingut la capacitat de desplaçar-la, però la població també s’ha relaxat més", apunta Sola. A Catalunya, per exemple, es va iniciar la desescalada a principis de juny tot i que la delta ja causava estralls al Regne Unit, i en només dues setmanes el Govern va donar llum verda a aixecar mesures de control estrictes com el límit de 10 persones a les trobades socials i va reobrir l’oci nocturn.

El Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties (ECDC, en anglès) ja va avisar al maig que la delta podia fer trontollar l'estiu i va demanar als països que no relaxessin "massa" les mesures de contenció i que no confiessin exclusivament en la creixent cobertura vacunal. "[Això] podria provocar un augment ràpid i significatiu dels contagis en tots els grups d’edat, amb un augment associat a les hospitalitzacions i les morts", deien. Un escenari que s’ha complert a Catalunya, amb més de 207.000 contagis i 588 víctimes mortals des de finals de juny. "¿Hauríem tingut la cinquena onada si haguéssim tingut l’alfa i no la delta?", planteja Sola. Ella mateixa es respon: "És impossible saber-ho".

Mutacions que preocupen: tenen més transmissibilitat i/o virulència i poden escapar-se de les vacunes
  • Alfa (B.1.1.7) La variant britànica és més contagiosa i va desplaçar el virus original, el de Wuhan, a bona part del món, però la vacuna és capaç de controlar-la.
  • Beta (B.1.351) Identificada a Sud-àfrica el maig del 2020, és fins a un 50% més contagiosa que la variant original (però menys que la delta) i causa menys del 3% dels casos a l’Estat. Es caracteritza per ser més transmissible i escapar-se parcialment de la vacuna.
  • Gamma (P.1) Presenta diverses mutacions a l’spike que preocupen les autoritats, però és menys contagiosa que altres variants i no té gaire capacitat per escapar dels anticossos. Aquest virus va ser detectat al Japó, però té origen al Brasil. La seva representació a l’Estat és anecdòtica.
Altres mutacions d'interès: s’estudien perquè demostren tenir potencial per mutar i alterar el comportament del virus en els països d’origen
  • Eta (B.1.525) Va sorgir a Nigèria i està molt estesa a Europa, inclòs l’estat espanyol. Ara bé, encara no se sap si les vacunes poden neutralitzar aquesta mutació o si pot escapar-se'n.
  • Iota (B.1.526) La mutació de l’àrea metropolitana de Nova York, que no aconsegueix escapar-se de l’efecte de les vacunes de Pfizer i Moderna, es propaga sobretot a les Balears.
  • Kappa (B.1.617.1) Els pocs casos registrats a l’Estat de la kappa són importats. La mutació, més transmissible, es va identificar a l’Índia i, de fet, és del mateix llinatge que la delta.
  • Lambda (C.37) Sorgida al Perú, és l’última variant que ha incorporat l’OMS a causa de la seva ràpida expansió a Sud-amèrica. S’estudia si és més contagiosa i si s’escapa de les vacunes.
stats