El barri de Gràcia paga el doble que l'àrea metropolitana per la mateixa carn

BarcelonaCuinar un guisat de llenties a la Vila de Gràcia (Barcelona) costa de mitjana uns 8,40 euros, el doble que als barris metropolitans de Sant Ildefons (Cornellà de Llobregat) i Fondo (Santa Coloma de Gramenet), que paguen uns 4 euros per la mateixa recepta. El consum de productes bio, eco o de proximitat puja l'import final de la compra i té un pes rellevant en la dieta dels graciencs, però no condiciona les preferències dels veïns dels dos barris perifèrics.

La renda familiar és, en part, la responsable d'aquestes tendències. El barri de Gràcia té una població –nacional i migrada europea– amb una renda familiar destinada a consum un 7% més elevada que la dels barris de Sant Ildefons i Fondo. L'oferta comercial, però, també desequilibra la balança: als barris metropolitans, els veïns habitualment adquireixen els aliments en supermercats i grans magatzems i en funció d'ofertes o compres de gran volum, mentre que el gran ventall de botigues especialitzades i de venda a granel a Gràcia fomenta la compra local entre el veïnat.

L'all, la carn i els tomàquets són els productes que marquen més la diferència entre els barris, ja que costen el doble a Gràcia. El peix és, a més, l'únic aliment que tots tres veïnats compren al mercat municipal i el que consideren més car. D'aquí que moltes famílies en redueixin el consum a només una o dues vegades al mes. Aquestes dades sobre l'oferta alimentària als tres barris formen part del projecte #FoodMapping, una prova pilot per identificar i analitzar les decisions dels veïns a l'hora d'omplir les seves neveres i, per tant, els seus hàbits alimentaris.

El projecte l'ha impulsat el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), en col·laboració amb Ideas4Change i la Creu Roja. L'objectiu d'aquesta iniciativa és aconseguir indicadors socioeconòmics enfocats en l'alimentació per preparar un nou pla metropolità de cara al 2030, alineat a l'Agenda 2030 de l'Organització de les Nacions Unides.

El pla inclou el desenvolupament de l'apli Food Mapping, un servei que recull informació sobre com s'alimenten les persones per, així, demostrar que els punts de venda locals poden afectar la seva dieta i les seves butxaques. La metodologia és senzilla: els impulsors del projecte elaboren un llistat amb tots els ingredients necessaris per cuinar una recepta amb llenties i els participants compren els productes als seus barris i a les seves botigues de referència. "El fil conductor del projecte és el guisat de llenties perquè és un plat bàsic que inclou tant aliments frescos com secs, carn i espècies", explica Mara Balestrini, una de les coordinadores del projecte.

L'apli no només fixa quins aliments han d'adquirir, sinó que recapta informació de les condicions d'aquestes compres: mesura els trajectes que han de fer per arribar a les botigues, localitza el punt de venda on troben i acaben comprant el producte i emmagatzema els preus, les etiquetes i els tiquets de compra. Després, els veïns participen en un taller on poden compartir impressions i valorar els productes, l'accessibilitat als aliments o els seus preus. Finalment, seuen tots junts a taula per degustar els guisats que han elaborat amb voluntaris de la Creu Roja i "s'obre un debat de sobretaula per intercanviar receptes i posar en comú hàbits alimentaris", apunta Oriol Estela, coordinador general del PEMB.

Pistes per conèixer hàbits alimentaris

"Els ciutadans són els que més saben dels seus barris, s'ha de posar en valor el seu coneixement i donar-los protagonisme en la creació de polítiques alimentàries", conclou Melanie Cassarino, membre de la Creu Roja Catalunya. El sistema de Food Mapping, però, no és del tot concloent, perquè s'ha dut a terme en només cinc setmanes i prenent com a marc referencial la preparació d'un únic plat, cosa que, i segons admeten els impulsors, pot fer que els participants accedeixin a comprar productes més cars o diferents dels que adquiririen si formessin part de la llista de la compra setmanal.

Amb tot, el pla dona pistes de com són els hàbits alimentaris dels veïns i posa les bases a un primer indicador de barri sobre les seves preferències, com ara que el temps dedicat a les compres sol ser d'una hora i que gairebé la totalitat dels habitants les fan a peu.

Enumera, també, algunes de les qüestions que més preocupen als veïns, depenent del barri on viuen. Els habitants de Fondo i Gràcia coincideixen en el fet que els embalatges plàstics són l'element comercial que més els inquieta. Al barri colomenc, per exemple, la compra habitual en supermercats –tret d'alguns aliments com fruites i verdures, que sí que es compren en botigues especialitzades– fa que es generin més residus plàstics a casa. A Sant Ildefons, però, els veïns subratllen la guerra amb l'etiquetatge confús com a màxima preocupació. Diuen que poden perjudicar persones amb intoleràncies alimentàries o que segueixen dietes específiques i que, en molts casos, l'etiquetatge els impossibilita conèixer l'autèntic valor nutricional dels aliments.