SEGURETAT
Societat 27/08/2018

Els vigilants es formen per frenar grups radicals

Els sindicats de seguretat privada denuncien que són un blanc d’agressions coordinades

Gemma Garrido Granger
3 min
Els vigilants es formen per frenar grups radicals

BarcelonaUn grup reduït de persones, vestides amb samarretes de l’equip local, insulten, intimiden i fins i tot agredeixen aficionats durant un partit de futbol. No es tracta d’una picabaralla casual. Aquests individus han accedit al camp sense fer saltar cap alarma, camuflats com a seguidors d’un equip, però en realitat són membres d’un grup urbà violent. El futbol els serveix, d’una banda, d’altaveu per exhibir la seva força i escampar una ideologia extrema; i de l’altra, d’escenari per al reclutament de nous membres.

Aquest supòsit és un dels exemples que l’expert en grups urbans violents i delictes d’odi Joan Caballero exposa en les seves sessions de formació per a vigilants de seguretat. En aquesta ocasió, sobre el comportament dels hooligans.

Els cursos sobre grups urbans violents tenen com a objectiu ajudar el personal de seguretat a identificar ràpidament els membres d’organitzacions radicals i, així, controlar-los i avançar-se a les seves accions delictives. La metodologia de Caballero és donar a conèixer els discursos i els símbols més representatius dels grups que tenen més presència a l’Estat -skinheads, hooligans i bandes llatines, entre d’altres- per facilitar el seu reconeixement. “Si sabem enfocar els violents ràpidament, els podem assignar a zones controlades i garantir que la resta d’espectadors amb actitud pacífica gaudeixin del partit”, explica Sergio Sánchez, vigilant i membre de l’agrupació de treballadors de seguretat privada ADN Sindical. Recentment aquest col·lectiu ha organitzat sessions específiques per a cada grup i diu que fa 10 anys que exigeixen aquest tipus de formació per als professionals de la seguretat privada, argumentant que és un dels blancs habituals d’accions violentes coordinades.

Evitar la criminalització

“No és només detectar individus agressius, sinó intentar obrir els ulls dels que, sense ser-ne conscients, nodreixen la xarxa radical”, diu el vigilant Sergio Sánchez, en referència als més joves que per moda o desconeixement poden exhibir una simbologia d’un grup ultra. Defensa que la tasca dels vigilants també és explicar perquè, per exemple, segons quins símbols polítics són inacceptables en un camp de futbol. Ara bé, tant ell com l’expert coincideixen que la gran dificultat a l’hora de neutralitzar aquests grups és que estan molt disseminats i solen passar desapercebuts. Una de les fonts de conflicte és la confusió entre tribus urbanes i grups urbans violents. El component que els diferencia és la violència de les seves accions. Caballero adverteix que la facilitat d’etiquetar la gent, especialment entre els adolescents, per la manera com vesteixen o la música que escolten juga en contra dels vigilants. En altres paraules: la precaució en seguretat es transforma en una criminalització. A més, insisteix que aquesta reacció és justament la que els radicals volen. “Hi pot haver joves amb una aparença agressiva per a un ciutadà comú, però això no el converteix en una persona violenta”, conclou.

Diverses fonts del sector a Catalunya, des de empreses de vigilància fins a sindicats i agrupacions de treballadors, han explicat a aquest diari que els radicals aprofiten els grans esdeveniments esportius o les zones d’oci nocturn concorregudes per atacar els vigilants. “Malgrat l’increment d’agressions, se’n denuncien poques per por que hi hagi represàlies. Aquests grups no deixen de ser l’avantsala de la delinqüència organitzada”, assenyala Caballero, que ha format vigilants des del 2006.

Cada vegada són més els col·lectius que inclouen aquesta formació en els seus cursos anuals. Grup Seven, amb seu a Lleida, col·labora amb Caballero d’uns anys ençà i a la seva pàgina web ofereix “formació continuada” per a actuacions davant grups urbans violents.

“Tot i que al sector li falta informació sobre els grups urbans per actuar amb més eficàcia, hi ha poca gent interessada a oferir més de les 20 hores regulades per la llei de seguretat privada, i encara menys a rebre-les”, assegura Jorge Tirado, copropietari de Grup Seven. ADN hi coincideix, però lamenta que no es facin esforços en aquest sentit perquè suposa una despesa. Remarquen, a més, que el sindicat ha de pagar íntegrament els cursos.

Els vigilants no són els únics que s’han adonat d’un increment de les accions dels grups d’ideologia extrema, majoritàriament de caràcter nazi. Els grups urbans violents també són objecte d’estudi per a cossos policials com ara la Guàrdia Urbana. En aquest moment s’estan tancant cursos per a l’octubre amb les policies locals de Tarragona i de Barcelona.

stats