“Quan vas a demanar un crèdit encara et pregunten si tens el VIH”

BarcelonaLa vida de Fredy Silva va fer un gir radical fa set anys. Llavors encara vivia a Xile, el seu país d’origen, i passava pel que aparentment semblava una grip comuna. Una prova de detecció al laboratori clínic on treballava el va trasbalsar: era VIH positiu. “Tot i que m’ho esperava, perquè tenia totes les conductes de risc, va ser un cop”, explica reflexiu. Com ell, cada any es diagnostiquen prop de 500 casos de VIH a Catalunya. El Fredy és un dels protagonistes de la sèrie documental @JoHoCanvioTot del programa Batec de Solidaritat Sant Joan de Déu. Confia que posant cara a la infecció ajudarà a trencar els estigmes i prejudicis que encara l’envolten.

Quins són els principals mites sobre el VIH avui dia?

Un cosí em va preguntar, ara ja fa uns anys, si podia menjar del mateix plat que jo. Em vaig quedar molt sobtat. Li vaig respondre que no havia de tenir por, que no hi havia possibilitat de transmissió per contacte, per llàgrimes, i per tant tampoc per saliva. Avui dia, la gent encara creu que compartir menjar o beguda pot ser un problema. La pregunta del meu cosí m’ho va demostrar: hi ha un temor absurd a la infecció perquè encara es desconeix molt.

Socialment, ¿encara hi ha una idea esbiaixada de la infecció?

Veig que encara perdura la idea del sidós dels vuitanta. Llavors els tractaments no eren gens avançats i simplement per l’aspecte d’una persona podies dir si tenia sida o no. Ara la recerca ha avançat moltíssim, fins al punt de només haver de prendre una pastilla cada 24 hores, com és el meu cas. Tot i que he hagut de canviar molts hàbits i mantenir un control molt més estricte, he aconseguit fer vida normal. Amb tot, encara em trobo amb persones a qui explico que soc VIH positiu, se’m queden mirant i em diuen que no se’m nota. Sento que aquesta idea encara continua avui dia.

Seguir un tractament mèdic continuat és essencial.

Optar per no tractar-se és el principal problema. Hi ha gent que experimenta efectes secundaris per culpa de les pastilles i pensa que no li val la pena, perquè encara es troba pitjor. El problema és que, si no et tractes, la infecció evoluciona ràpidament i la teva esperança de vida es redueix a 15 anys com a màxim. En canvi, si et sotmets a tractament mèdic, es redueix el risc i el sistema immunològic és molt més fort davant altres malalties. El que hem de fer és no ser hipòcrites: si tens conductes de risc, fes-te la prova; i si la prova dona positiu, t’has de tractar. És necessari prendre mesures.

¿Has experimentat mai rebuig o discriminació per ser VIH postitiu?

Mai m’he sentit discriminat de manera directa, tot i que he tingut molta por d’explicar-ho per culpa de l’estigma que l’envolta. Diria que he sentit més el rebuig de manera indirecta. Quan vas a demanar un crèdit al banc encara et pregunten si tens síndrome d’immunodeficiència adquirida. Em sembla sorprenent que es mantingui aquesta casella als formularis, sense preguntar si compleixes amb els criteris mèdics. Si reps tractament, el risc de morir per la infecció fot arribar a ser mínim.

L’ONU vol erradicar la sida el 2030. Què queda per fer?

Cal augmentar el nombre de campanyes i, sobretot, fer-les més efectives. Cada dia m’arriben desenes de correus elèctronics de companyies telèfoniques i llavors penso que en l’àmbit de la publicitat i la informació sobre el VIH ens quedem molt curts. Hem d’aconseguir que deixi de ser un tema del qual no es parla i informar-ne d’una manera més directa. Crec que la clau també passa per inculcar la prevenció des de ben petits, més enllà d’un taller que s’imparteixi als nens i nenes un cop entren en la pubertat.