Dones joves i la majoria mares: així eren les 1.000 primeres víctimes de la violència masclista a Espanya

En 16 anys s'ha produït un assassinat masclista a la setmana, segons l'informe del CGPJ

Es deia Rocío Martín Céspedes. Tenia 35 anys i una criatura de cinc quan l'11 de gener del 2003 va ser assassinada a Moià pel seu marit, un prestigiós oftalmòleg que li va disparar dos trets i després es va suïcidar. És la primera víctima mortal de la violència masclista comptabilitzada a Catalunya des que va començar el registre oficial, el 2003. El seu perfil és el de la majoria de les víctimes d'aquesta plaga encara ara: dones joves, la majoria amb fills i que no havien denunciat el botxí anteriorment.

L'observatori contra la violència domèstica i de gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha publicat un informe que analitza el perfil de les 1.000 dones assassinades a mans de la parella o l'exparella entre el gener del 2003 i l'abril del 2019, quan es va arribar a aquesta xifra negra: la meitat de les víctimes no superaven els 45 anys i tres de cada quatre tenien fills. Això deixa una altra llista enorme de víctimes col·laterals: els 765 menors que van quedar orfes. I fins a 23 criatures més van ser assassinades juntament amb la mare en el mateix crim.

El degoteig d'assassinats sembla imparable. En setze anys almenys una dona ha mort assassinada cada setmana a mans de la parella o l'exparella a Espanya, i això tenint en compte que l'estadística inclou només els feminicidis que es produeixen en el si d'una relació de parella i no els que tenen lloc fora d'aquest àmbit i que continuen invisibles a ulls de la justícia

Més de 1.000: les morts del masclisme que no es compten

La primera víctima mortal de la violència masclista a Espanya que consta al registre és D. Yanet Vargas. Tenia 28 anys quan va morir assassinada i també era mare. El dia de Reis del 2003 a la nit el seu company sentimental, detingut posteriorment, la va tirar daltabaix del balcó del pis on vivien a Fuengirola (Màlaga). Segons l'estadística de l'observatori del CGPJ, des del 2003 cada any s'han produït de mitjana uns 61 assassinats masclistes a l'Estat. Els primers anys de recompte la dada puja fins a 68 feminicidis anuals. L'any més tràgic va ser el 2008, amb 76 dones assassinades. "Aquesta anàlisi estadística permet conèixer de manera més crua la violència masclista i a partir d'aquí millorar els protocols i eines dirigits a protegir les víctimes", apunta la presidenta de l'observatori, Ángeles Carmona.

Sense denúncia prèvia

Gairebé tres de cada quatre agressors superaven en edat la víctima, un 46% van acabar detinguts i un 21% es van treure la vida després de matar la parella o exparella. Tan sols en 261 dels 1.000 casos analitzats a l'estudi hi havia alguna denúncia prèvia per maltractaments. De fet, es tracta d'una característica que es manté al llarg dels anys, tot i les campanyes de conscienciació que s'han fet. Per exemple, el 2018 va ser l'any en què es va registrar un nombre més gran de víctimes mortals que havien denunciat el botxí amb anterioritat i tot i així les dones assassinades que havien denunciat el seu agressor abans només representaven un 33% del total de víctimes.

La majoria de les dones que havien denunciat l'agressor abans que les assassinés ja no hi convivien, si bé un 38,3% sí. Només en un 12% dels casos hi havia una ordre d'allunyament vigent. Catalunya és la quarta comunitat on menys denúncies prèvies s'han registrat: en els setze anys analitzats, només un 20,8 de les dones assassinades havien denunciat abans de morir el botxí. 

Tot i el perfil majoritari de les víctimes, la violència masclista no hi entén d'edats ni d'altres característiques socials. La víctima més jove d'un feminicidi a l'Estat va morir assassinada el 20 d'octubre del 2012 amb 13 anys i la més gran tenia 95 anys quan la van matar, el 14 de gener de l'any passat.

Durant el període de setze anys analitzat a l'informe, 154 dones han mort assassinades a Catalunya. Això sense comptar les víctimes de crims masclistes posteriors a l'abril del 2019 i els feminicidis que s'han produït fora de l'àmbit de la parella o exparella. El 2012 i el 2014 són els anys més negres de la violència masclista a casa nostra, amb dotze dones assassinades cadascun.