Violència masclista

A Catalunya només es protegeix 38 dones amb polseres telemàtiques

Els Mossos i la Fiscalia redoblen la pressió als jutges perquè autoritzin més dispositius electrònics de vigilància i ordres d'allunyament

4 min
01. El Manuel ensenyant  la polsera telemàtica  que porta  al turmell i que es pot cobrir fàcilment. 
 02. A casa  el Manuel té un aparell amb alcoholímetre com el que es veu a la imatge, que porta una pantalla que grava qui bufa.

Barcelona / MadridFront comú dels cossos policials de l'Estat –entre ells els Mossos d'Esquadra– i la Fiscalia per augmentar la protecció de les dones víctimes de la violència masclista davant el repunt d'assassinats. El mateix dia que la Fiscalia General de l'Estat ha emès una instrucció perquè es demanin més ordres de protecció i més polseres telemàtiques per protegir les dones, els Mossos s'han mostrat a favor d'augmentar-ne l'ús i han informat que a Catalunya només hi ha 38 dones que tenen aquests dispositius, anomenats Cometa, que permeten saber si un agressor ha vulnerat l'ordre d'allunyament i s'està acostant a la víctima a una distància no permesa. L'encarregada de facilitar la dada ha estat la portaveu del cos i cap de l’Àrea Tècnica de Proximitat i Seguretat Ciutadana, la inspectora Montserrat Escudé, que ha comparegut a Madrid després de participar en la reunió amb la resta de cossos de seguretat convocada pel ministeri de l'Interior per analitzar el repunt d'assassinats masclistes aquest principi d'any.

"La reunió ha anat molt bé perquè hem pogut analitzar un a un els 49 casos de feminicidis a l'Estat de l'any passat i els tres d'aquest any", ha dit Escudé. "La conclusió és que hem de millorar la identificació i protecció de les víctimes que tenen risc més greu de feminicidi", ha explicat. "La secretària d'estat elaborarà ara unes conclusions i es mirarà de traslladar a l'operativa", ha resumit. Escudé ha especificat que una de les qüestions que s'han posat sobre la taula és la necessitat d'incorporar nous elements als factors crítics que es tenen en compte per avaluar el risc de feminicidi, per exemple, els incompliments reiterats a mesures de protecció de caràcter judicial, avaluar si la persona agressora pateix un trastorn no diagnosticat, l'existència d'antecedents violents fora l'àmbit de la parella, etc.

A Catalunya durant el 2022 hi va haver set assassinats masclistes més el fill d'una d'elles. Escudé ha explicat que d'aquestes dones només dues havien interposat una denúncia i cap d'elles tenia mesures de protecció. En aquest sentit, la inspectora ha detallat que el Sistema Integral d'Atenció a la Víctima dels Mossos, que fa el seguiment d'un total de 20.000 possibles víctimes, té identificades nou dones en risc molt alt de feminicidi, 16 amb risc alt i 74 amb risc mitjà. En alguns casos extrems, aquestes dones tenen vigilància policial durant les 24 hores. En el conjunt de l'Estat hi ha 71.000 dones dins del paraigua del VioGén, el sistema estatal d'avaluació de risc, de les quals 31.000 gaudeixen d'algun tipus de seguiment. D'aquestes, 18 estan en risc extrem i 716 en risc alt, segons han explicat fonts del ministeri de l'Interior. A la reunió del ministeri s'ha acordat que el grup de treball amb les policies tindrà un caràcter més estable amb reunions mensuals. 

Sistema efectiu

En paral·lel a la reunió de les policies, la Fiscalia també s'ha sumat a la pressió als jutges perquè autoritzin més ordres de protecció i més polseres. La fiscal de sala contra la violència sobre la dona, Teresa Peramato, ha enviat aquest matí un escrit a tots els fiscals de violència masclista que hi ha a Espanya per coordinar noves maneres d'actuar quan portin algun d'aquests casos. A la carta la responsable demana a la resta de fiscals que sol·licitin mesures cautelars "per reduir el risc per a les dones i els seus fills i filles", i que ho facin automàticament, fins i tot encara que les víctimes no ho hagin demanat. Segons Peramato, aquesta manera de procedir vol evitar tant com sigui possible "el risc de reiteració de conductes violentes i de feminicidi".

En el cas de les polseres, la instrucció és que els fiscals demanin als jutges autoritzar-les en els casos greus de violència masclista en els quals no s'acordi la presó preventiva per a l'agressor denunciat o detingut i es consideri que la víctima està en situació de risc "extrem", "alt" o "mitjà d'especial rellevància". Escudé s'ha mostrat d'acord amb aquesta mesura i ha precisat que els Mossos, com a cos, també han donat la directriu per instar l'autoritat judicial a aprovar l'ús del dispositiu telemàtic quan sigui necessari. El sistema Cometa depèn del ministeri de l'Interior i el gestiona una empresa privada, que s'encarrega d'avisar l'agressor que està incomplint l'ordre d'allunyament. Només quan hi ha una situació de perill la delegació del govern espanyol avisa llavors els Mossos. Escudé ha subratllat que el sistema és efectiu perquè a Catalunya cap dona que estava en aquest programa ha estat assassinada.

L'altra instrucció que la Fiscalia General de l'Estat ha donat als representants del ministeri públic és que sol·licitin mesures cautelars, com l'ordre de protecció, per reduir el risc per a les dones i els fills, encara que elles no les demanin. L'objectiu, en paraules de Peramato, és "intensificar l'actuació proactiva" a l'hora de protegir les víctimes. La fiscal de sala recorda que la meitat dels assassins de les 12 dones mortes al desembre a Espanya tenien denúncies prèvies. "En aquests casos només en dues ocasions es va acordar una ordre de protecció, i en tots dos casos les mesures van quedar sense efecte al cap de pocs mesos", assenyala.

Les últimes dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) apunten que la proporció de sol·licituds d'ordres de protecció en relació amb el nombre de denúncies és del 20%, de les quals quatre de cada deu acaben rebutjades. A Catalunya el tercer trimestre del 2022 (l'últim amb dades disponibles) es van denegar més peticions de protecció que les que es van concedir. Concretament, se'n van acordar per a 680 casos, però en 807 ocasions van acabar denegades. Si es comparen les dades catalanes amb les de la resta de comunitats autònomes, Catalunya és la segona comunitat on més peticions de protecció es van denegar (el 54% de les sol·licitades) i només és superada per Madrid (on el 57% de les peticions van ser rebutjades). Els dos percentatges són, de llarg, molt superiors a la mitjana de denegacions a tot l'Estat, que és d'un 33%.

    • Generalitat de Catalunya: 900 900 120
    • Ministeri d'Igualtat: 016
    • WhatsApp: 600 000 016
    • Emergències: 112


stats