Si vols que llegeixi, ajuda’l a escollir

Les lectures obligatòries provoquen que els joves s’allunyin de l’hàbit lector

Als alumnes de quart d’ESO els agrada tant llegir com anar a dormir o endreçar l’habitació. Abans prefereixen sortir amb els amics, escoltar música, navegar per internet o mirar alguna pel·lícula. Les dades les recull l’últim estudi Els hàbits de lectura dels infants i joves de Catalunya (de 6 a 16 anys), publicat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT). L’informe, que es va publicar el 2010, recull que la pràctica de la lectura entre els infants i els joves ha disminuït respecte a les dades analitzades el 2004 i que a gairebé la meitat dels joves de 16 anys no els agrada llegir (48,4%).

Aquests resultats es contraposen amb la passió que mostren per la lectura els alumnes de l’escola de la que fa poc ha sigut nomenada la millor professora del món, la nord-americana Nancie Atwell. Els estudiants del Centre per a l’Ensenyament i l’Aprenentatge de Maine (EUA) llegeixen una mitjana de 40 llibres a l’any i més del 97% acaben cursant estudis universitaris. La clau d’aquest èxit, va explicar la mateixa Atwell en una entrevista a l’ARA, és que els seus alumnes “trien els llibres que volen”. ¿És aquesta la fórmula per estimular que els joves catalans s’endinsin en el món de la lectura? ¿És bo que l’escola estableixi lectures obligatòries? “Si obligues l’alumne a fer una cosa produiràs l’efecte contrari: en aquest cas, que deixi de llegir”, diu Àlex Cosials, coordinador de projectes de la Fundació Jaume Bofill.

L’afirmació la comparteix l’Amàlia Ramoneda, responsable de la biblioteca de l’associació de mestres Rosa Sensat i un referent en l’àmbit de la lectura juvenil. “Un bon sistema seria proposar-los una llista de 50 títols i que ells escullin”, proposa. L’estudi del ClijCAT els dóna la raó. Un 23% de l’alumnat de sisè de primària llegeix perquè l’hi obliga l’escola, una xifra que augmenta fins al 60% a quart d’ESO.

“Si per explicar una metàfora hem de recórrer a El Quixot en lloc de, per exemple, a la cançó del grup de moda, ens estem equivocant. Per a ells són textos massa complexos”, assegura Cosials. Ara bé, els experts també alerten que en l’elecció dels llibres s’ha de fer un “acompanyament”. “S’han de proposar a l’alumne lectures que li puguin agradar i que s’adeqüin al seu nivell de comprensió lectora”, coincideixen.

Com s’ensenyen els clàssics?

La realitat és que són molts els centres que a partir de l’ESO continuen posant “lectures obligatòries”, entre les quals hi ha els clàssics de sempre. En els exemples que es poden trobar a les seves pàgines web hi ha Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo; Aloma, de Mercè Rodoreda; o Terra Baixa, d’Àngel Guimerà. ¿Com s’ha d’afrontar la lectura d’aquesta tipologia de llibres? “Perquè l’alumne agafi l’hàbit lector ha de llegir el que li interessa. Però això no exclou que hagi de conèixer les grans obres de la literatura”, matisa Mònica Pereña, subdirectora general de Llengua i Plurilingüisme del departament d’Ensenyament. Els portaveus de Rosa Sensat i la Fundació Bofill defensen que s’haurien de treballar, però a partir de “fragments”. “És bo que els coneguin però a certes edats potser no cal obligar-los a llegir aquestes obres, perquè fa que s’allunyin dels llibres”, raona Ramoneda. Des del departament d’Ensenyament el 2011 es va aprovar un pla d’impuls a la lectura, que té com a objectiu final reduir el fracàs escolar. Està basat en tres eixos: l’aprenentatge de la lectura (en el qual s’inclou la fluïdesa), llegir per aprendre (treballar la lectura des de totes les àrees) i assolir l’hàbit lector.

L’objectiu que es va marcar la conselleria d’Irene Rigau és aconseguir que els alumnes de primària llegeixin una mitjana de 25 llibres a l’any i els de secundària, una trentena. Per aconseguir-ho, una de les mesures que s’estan aplicant a primària és llegir 30 minuts diaris a escola. Tot i que des de la conselleria no es tenen dades definitives sobre la seva eficàcia, Pereña assegura que s’ha “aconseguit incrementar” la lectura entre els joves. Alhora, el Govern també va impulsar, el desembre passat, la piràmide lectora, un material didàctic que proposa diferents nivells d’acció perquè infants i joves llegeixin. Per exemple, en el cas de primària, s’aconsella portar un llibre a la motxilla, llegir una estona abans d’anar a dormir o tenir el carnet de la biblioteca. En el cas de secundària, es posa com a exemple el fet de llegir premsa escrita o anar a la biblioteca. Cosial assegura que són iniciatives “interessants” però “insuficients”. Tant el portaveu de la Fundació Bofill com la de Rosa Sensat lamenten que el Govern “escapcés” el projecte Puntedu, que preveia la creació de biblioteques en escoles i instituts i la figura del mestre bibliotecari, un aspecte, aquest últim, que s’ha eliminat. “El programa segueix vigent, però s’ha reorientat”, argumenta Pereña.

L’absència d’aquest professor especialitzat i la falta d’una formació durant el grau d’educació en literatura infantil i juvenil són dos dels principals problemes a l’hora de transmetre l’hàbit lector entre docents i alumnes, segons els experts. “El que no pot ser és que part del professorat recomani llibres que no s’ha llegit”, alerta Ramoneda. Aquesta falta de formació sovint porta molts docents a proposar llistes de llibres “reduïdes”, que “són els únics en què se senten còmodes”, afegeix Cosials.

“Un llibre pot ser un regal”

Els llibres que es troben a les biblioteques escolars són un altre aspecte que cal millorar. En molts casos no són els adequats per a l’edat dels nens i n’hi ha pocs. “Si hi ha una bona biblioteca, segur que algun llibre els enganxa”, diu la portaveu de Rosa Sensat. ¿Però tota la responsabilitat del fet que el nen s’enganxi a la lectura és de l’escola? La resposta dels experts és clara: no.

S’ha de construir un “esquelet” del qual formin part l’escola però, sobretot, els pares. Segons l’estudi del ClijCAT, a l’hora d’escollir un llibre, el nen imposa els consells de la família per sobre dels dels professors o amics. Segons Ramoneda, si els nens no veuen els pares llegint, difícilment ho faran ells. “La família ha d’acompanyar els fills a la biblioteca, ajudar-los a triar llibres i ensenyar-los que també es poden convertir en un bon regal”, conclou Pereña.

Més continguts de