Barcelona duplicarà l’homenatge a la República

Barcelona serà republicana per partida doble. Per evitar conflictes i orgullosa del seu passat republicà, la ciutat mantindrà l’estàtua d’homenatge a Pi i Margall a Nou Barris i en col·locarà una rèplica al seu lloc original, la confluència de la Diagonal i el passeig de Gràcia. Aquest gest forma part de la política de memòria històrica que està engegant el govern de Colau, que busca revisar les imposicions de la dictadura franquista i restituir la memòria de l’anarquisme, el republicanisme i el moviment obrer. Més enllà de la ja anunciada revisió del nomenclàtor -on, entre d’altres, es vol reduir la “sobrerepresentació” monàrquica als carrers-, el govern de Colau vol repassar, també, els monuments. Un pas especialment significatiu serà aquesta restitució del monument a Pi i Margall a la plaça de Joan Carles I. La Comissió de la Dignitat va posar a l’estiu sobre la taula del consistori un projecte per restituir aquest homenatge a la República a la coneguda com a plaça del Llapis. I l’equip d’Ada Colau es va comprometre, llavors, a fer-ho.

En aquell moment, tot i que ja es tenia en compte la possibilitat de fer una còpia de l’original, l’anunci va despertar els recels d’entitats veïnals de Nou Barris, ja que el monument La República és, des del 1990, a la plaça Llucmajor. La regidora del districte, Janet Sanz, va llançar, llavors, un missatge tranquil·litzador als veïns de la zona: l’escultura, dissenyada per Josep Viladomat, no es mouria de la plaça -a la qual, de fet, s’ha reivindicat donar el nom de la República.

El comissionat d’Estudis Estratègics i Programes de Memòria, Xavier Domènech, confirma ara que el que es farà és col·locar una còpia del monument a la República i una del medalló -obra de Joan Pie- a Pi i Margall al seu emplaçament original, on, de fet, van tenir una estada efímera. El monument es va acabar el 1934 i, amb els Fets d’Octubre, no es va poder inaugurar fins al 1936. I a finals del 1939 es va acordar desmuntar-lo, després d’uns mesos tapat. Segons Domènech, el que es vol fer amb aquesta restitució és un triple homenatge: a la República, a Pi i Margall i, també, a Carles Pi i Sunyer, que era l’alcalde de la ciutat quan es va inaugurar el monument. Es preveu reduir l’alçada que es va afegir a la columna quan es va decidir retirar l’estàtua dissenyada per Viladomat. La proposta de la Comissió de la Dignitat també demana que es retirin les lloses que actualment cobreixen la base del monument per recuperar la inscripció original de dedicació a Pi i Margall. Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió, remarca que la restauració que s’hi fes no hauria de ser exhaustiva per no esborrar el rastre del dany que s’hi va fer.

El gener del 2011, per donar compliment a la llei de memòria històrica, ja es va retirar del monument popularment conegut com el Llapis, l’escultura de la Victòria, obra de Frederic Marès, que va substituir la de la República. A banda de restituir el monument original, el consistori també té previst revisar el nom de la plaça on es troba, la de Joan Carles I. I la revisió de monuments no quedarà aquí. Barcelona repassa el seu passat.

Canvis de nom

Entren Frederica Montseny i Emília Llorca, surt Antonio López

L’Ajuntament ja ha aprovat la revisió de 12 noms de carrer monàrquics, però el projecte que té entre mans inclou, també, valorar canviar noms amb vinculació al franquisme o a l’esclavisme. Sobre la taula hi ha ara una trentena de propostes que s’hauran d’estudiar. El que ja té el camí més aplanat per sortir del nomenclàtor és l’esclavista Antonio López, que actualment té una plaça i un monument a la ciutat; retirar-los ha sigut una reivindicació de veïns i entitats d’immigrants. El fet que sigui en un espai sense gaires veïns i que la proposta de canvi no hagi topat amb oposició fa que el canvi pugui avançar més ràpid. El que deixa clar Domènech és que el nou nom que s’esculli per a aquest espai haurà de tenir “caràcter reparador”. I, de fet, tots els canvis que es facin s’acompanyaran de jornades paral·leles per explicar qui era, en aquest cas, Antonio López i qui és la persona que el substitueix al nomenclàtor. La resta de revisions seran més lentes i s’inclouen en una reflexió conjunta. A la llista de noms a valorar, n’hi ha de franquistes com Aviador Franco i Ramiro de Maeztu. El primer pas ha sigut constituir la comissió de nomenclàtor, que presideix Domènech, i que ha inclòs membres del govern com la regidora de Participació, Gala Pin, i el d’Habitatge, Josep Maria Montaner. La primera reunió està prevista per a finals d’octubre. Els nous noms que es proposaran per al nomenclàtor s’encaminaran a corregir la infrapresència de les dones (del 7,5%) i a donar valor al republicanisme, l’anarquisme i el moviment veïnal. L’anarquista Frederica Montseny, que va ser la primera dona ministra d’Europa, i la líder veïnal de la Barceloneta Emília Llorca tenen tots els números per guanyar-se un espai. I, probablement, un monument. Tot, però, s’haurà de discutir a la comissió de nomenclàtor i als districtes i es farà des del consens veïnal.

Posar el focus a Montjuïc

Es farà una “interpretació” del monument dels Caiguts del Fossat

Una de les primeres accions del govern de Colau va ser no autoritzar la missa a Montjuïc que l’associació Amics del Castell volia celebrar el 19 de juliol, en commemoració de l’alçament franquista. Ara el següent objectiu del govern és la revisió del monument als Caiguts del Fossat de Santa Elena, el primer que es va aixecar a Barcelona pels caiguts franquistes. L’any 2008 Defensa ja va retirar l’escut de ferro que hi havia al frontal del monòlit i el jou i les fletxes franquistes. Actualment hi queda una escultura d’una figura jaient, obra dels germans Miquel i Llucià. En el seu origen s’hi podia llegir: “ Caídos por Dios y por España, ¡Presentes! ” i, posteriorment, “ Honor a todos los que dieron su vida por España ”.

El comissionat d’Estudis Estratègics i Programes de Memòria considera que monuments d’aquestes característiques es poden o “eliminar o interpretar” i que, en aquest cas, el govern aposta per la segona opció. Es tractaria de posar-hi una placa al costat del monòlit que expliqués què és, la seva història i la seva vinculació directa amb el franquisme.

Calendari commemoratiu

El 2016, l’any antifranquista; el 2018, l’aniversari dels bombardejos

Una de les principals potes de la política memorial de la ciutat seran els calendaris commemoratius. Segons va avançar Domènech a l’ARA, l’any 2016 serà l’any de la memòria antifranquista i el 2018 commemorarà el 80è aniversari dels bombardejos del març del 1938 sobre la ciutat.

Memòria dels barris

Convertir el Born en el centre de memòria contemporània

“Barcelona ha de tenir una política de memòria que estigui al servei del coneixement d’ella mateixa”. Sota aquesta màxima, el govern de Colau potenciarà els equipaments dels barris i col·locarà plaques dels seus personatges infrarepresentats fins ara en els espais municipals, entre d’altres. El govern treballa perquè el Born Centre Cultural es converteixi en el centre de referència de memòria contemporània de Barcelona i també s’estan buscant espais que rememorin la memòria barraquista de la ciutat, entre d’altres.