Descoberta a Sumatra una nova espècie de gran simi

Quan es mira un ximpanzé a la cara és difícil evitar la sensació de ser davant d’un mirall. Un mirall que potser deforma, però que al cap i a la fi reflecteix una mirada en què brilla algun tipus de consciència i la traça més o menys vaga de sentiments que es podrien assimilar als humans. Els ximpanzés, juntament amb els goril·les i els orangutans, formen l’anomenat grup dels grans simis, els éssers vius més propers als humans que coneixem. Les sis espècies de grans simis conegudes fins ara -els goril·les occidentals i orientals, els orangutans de Borneo i Sumatra, el ximpanzé comú i el bonobo- són veritables cosins de l’espècie humana. Amb els orangutans i els goril·les compartim entre un 97 i un 98 per cent de material genètic. En el cas dels ximpanzés i els bonobos, aquesta xifra s’enfila per sobre del 99 per cent.

Un equip internacional de científics liderat per investigadors de la Universitat de Zuric acaba de descobrir la setena espècie de gran simi. Es tracta d’una espècie d’orangutan que viu en una àrea de poc més de 1.000 quilòmetres quadrats al nord de l’illa indonèsia de Sumatra. D’aquesta nova espècie, batejada amb el nom comú d’orangutan de Tapanuli i amb el nom científic de Pongo tapanuliensis, només en queden 800 individus, cosa que la converteix en l’espècie de gran simi més amenaçada del món. En aquest estudi, publicat a la revista Current Biology, també hi han participat els científics catalans Jaume Bertranpetit, Marc de Manuel i Tomàs Marquès-Bonet, de l’Institut de Biologia Evolutiva, un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

La potència de la bioinformàtica

Aquest grup d’orangutans es va descobrir el 1997 a la regió de Tapanuli, però no va ser fins al 2013 que se’n va estudiar un crani amb detall. Aquest crani, que procedia d’un animal mort a causa de ferides provocades per armes d’origen humà, es va comparar amb els de 33 individus d’altres poblacions. De seguida es van trobar moltes diferències, entre les quals destacava una mida cranial notablement inferior. A partir d’aquesta diferència, es va decidir fer un estudi més exhaustiu a partir d’una de les eines que els últims anys han revolucionat la biologia: l’anàlisi dels genomes mitjançant eines informàtiques. Havent comparat els genomes de dos individus de la població de Tapanuli amb 37 genomes d’altres individus, els investigadors van arribar a la conclusió que eren prou diferents de les altres dues espècies conegudes d’orangutan perquè se la considerés una nova espècie.

Els models genòmics que s’han utilitzat en l’estudi indiquen que els orangutans de Tapanuli es van separar de la resta d’orangutans fa més de 3 milions d’anys, tot i que hi han mantingut un cert intercanvi genètic fins fa entre 10.000 i 20.000 anys. En canvi, les altres dues espècies conegudes es van separar més tard, fa gairebé 700.000 anys. Això vol dir que la nova espècie constitueix el llinatge més antic dels orangutans, que sembla descendir directament de la primera població de Sumatra.

Una espècie en perill

Els orangutans de Tapanuli constitueixen l’espècie de gran simi més fràgil del món. En primer lloc, l’aïllament geogràfic en què han viscut i el fet que només n’hi hagi 800 individus pot donar lloc a problemes d’endogàmia. De fet, ja se n’han detectat traces en els genomes dels dos individus analitzats. A més, l’hàbitat natural dels Tapanuli està rebent impactes importants: s’hi construeixen carreteres, es desforesten boscos il·legalment, es practica la caça furtiva, es maten individus perquè destrossen cultius, se’n cacen per vendre’ls, i s’està plantejant la construcció d’una presa a l’àrea amb més densitat de població, cosa que podria tenir un impacte directe sobre una seixantena d’individus.

“Si no es prenen mesures urgents per reduir les amenaces i conservar el que queda de bosc -adverteixen els científics-, possiblement acabarem sent testimonis de la descoberta i de l’extinció d’una gran espècie de simis en l’escala de la vida humana”.