Quins temps, aquells en què la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, dirigida per Joan Guitart, creava la Comissió per a l’Estímul de la Cultura Científica i impulsava un ampli programa de debats i activitats dimanades de la declaració programàtica La ciència és cultura (1988).
Quins temps, aquells en què el centre KRTU (Cultura, Recerca, Tecnologia, Universalitat, sigles inspirades en el títol d’un llibre de J.V. Foix), que dirigia el poeta Vicenç Altaió, convocava a la Fundació Joan Miró les exposicions In vitro (1992) o Homo ecologicus (1996).
Quins temps, aquells en què l’Ajuntament de Barcelona, dirigit per Joan Clos, creava una regidoria de Ciutat del Coneixement i promovia “la ciutat de la ciència i de la cultura científica” (1999).
Quins temps, aquells en què la conselleria d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, dirigida per Andreu Mas-Colell, instaurava la fundació Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) a incorporar científics i científiques de tot el món en el sistema científic català (2001).
Quins temps, aquells en què l’Institut de Cultura de Barcelona, dirigit per Ferran Mascarell, es dotava d’un comissionat de l’alcaldia per a la Difusió i Promoció de la Cultura Científica i establia el pla estratègic La ciutat per la ciència (2004 -2007) per impulsar la cohesió social basada en l’accés al coneixement, a les noves oportunitats i a les noves formes de relació que es deriven dels coneixements científic i tecnològic.
Quins temps, aquells en què Barcelona declarava el 2007 com a Any de la Ciència i el secretari d’estat d’Universitats i Investigació del govern d’Espanya, Miguel Ángel Quintanilla, recollia la idea i la impulsava a tot l’estat espanyol sota la presidència de José Luis Rodríguez Zapatero.
