Volem un "Science Shore"?

Qualsevol divulgador de la ciència s'ha preguntat on és el límit en la simplificació de les explicacions científiques, en l'ús de símils poc rigorosos o en la utilització de llenguatge poc precís per tal de fer arribar la ciència a un públic majoritari. ¿Fins a quin punt estem disposats a submergir-nos en la vulgaritat per fer arribar uns encenalls del meravellós coneixement científic?

¿Estaríem disposats, per exemple, a tenir un Science shore similar al Gandía shore de la MTV? Els protagonistes, els denominats nanos i tetes , entre festa i jacuzzi podrien il·lustrar-nos amb coses com: "Nano, en el LHC las partículas están to locas, no paran, que pin que pan, y el bosón de Higgs lo peta, tete " o " Nano, ¿qué es la nanotecnología? " És una possibilitat a tenir en compte.

També es podrien imitar altres fórmules televisives exitoses com el reality de Cuatro ¿Quién quiere casarse con mi hijo? Es diria, evidentment, ¿Quién quiere casarse con un científico? ; les mares de futurs científics buscarien la nora ideal exigint, per exemple, que sabés fer un cultiu de cèl·lules: " Esta fresca no es para mi nene, que no distingue un Erlenmeyer de una pipeta ". Potser no seria gaire rigorós però serviria per recordar que, cada dia més, qui vulgui casar-se amb un científic " tiene que saber idiomas, que mi niño se va a ir al extranjero ".

Més continguts de

Blogs de ciència