El muntatge audiovisual afecta el parpelleig
Treballar diàriament en l'edició audiovisual modifica el comportament de l'ull
El muntatge audiovisual afecta la freqüència de parpelleig dels espectadors. L’estil de muntatge caòtic i sense continuïtat, conegut com estil MTV, associat als videoclips, inhibeix la freqüència de parpelleig en els espectadors en comparació amb els estils d’edició més convencionals, com el pla seqüència i el propi de les pel·lícules clàssiques de Hollywood.
Aquesta és la conclusió d’un estudi realitzat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), publicat recentment a la revista Scientific Reports. Els investigadors Celia Andreu-Sánchez i Miguel Angel Martín, del grup de recerca NeuroCom, de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB, han col·laborat en aquest estudi amb neurocientífics de la Universitat Pablo de Olavide, de Sevilla.
El parpelleig és un marcador d’atenció que s’ha associat anteriorment a la comprensió narrativa dels continguts. Investigacions prèvies havien demostrat que aquest moviment de les parpelles es veia afectat pels continguts de les narracions, tant pel que fa als productes audiovisuals com en situacions de comunicació oral presencials.
En aquest treball s’ha demostrat que la forma del muntatge audiovisual també afecta la freqüència de parpelleig, de manera que es veu afectada tant per les narratives a què ens enfrontem com per la forma dels continguts audiovisuals que consumim.
En l’estudi també s’han comparat les diferències perceptives entre els professionals de l’audiovisual, la majoria muntadors, i els no professionals del mitjà. Els investigadors van descobrir que els professionals de l’audiovisual que estan constantment prenent decisions associades al muntatge narratiu inhibeixen de manera molt significativa la freqüència de parpelleig davant estímuls audiovisuals. Això vol dir que la professionalització audiovisual modifica el comportament visual.
Aquests resultats poden ser d’interès per aplicar-los en entorns de creació de productes audiovisuals interessats a treballar l’atenció: des de la creació d’audiovisuals d’entreteniment, com pel·lícules o programes de televisió, fins a publicitat o programes per a pacients amb dèficit d’atenció.
Efectes en la salut
D’altra banda, la baixa freqüència de parpelleig s’associa a una visió borrosa, al cansament de la mirada i, fins i tot, a la síndrome de l’ull sec. Per això, aquests resultats poden ser d’interès en entorns clínics amb pacients amb problemes visuals derivats d’una baixa freqüència de parpelleig.
Segons afirmen els científics, els professionals de l’audiovisual haurien de tenir una cura especial amb la seva vista, sotmesa diàriament a esforços superiors a causa de la disminució del parpelleig.
Aquesta investigació s’ha realitzada amb 40 individus, 20 d’ells professionals de l’audiovisual. S’han utilitzat tècniques d’electromiografia per analitzar-ne els ulls mentre se’ls presentaven, de manera aleatòria, seqüències audiovisuals amb tres estils diferents de muntatge: pla seqüència, estil Hollywood i estil MTV.
