Les tres vides de Hwang Woo-suk

De científic pioner a vergonya nacional, i ara milionari clonador de mascotes

Fa gairebé 15 anys, l’investigador sud-coreà Hwang Woo-suk va anunciar que havia fet els primers passos per clonar un home. L’avenç li va reportar fama immediata i rumors de premi Nobel, però només tres anys després estava sense feina i perseguit per la justícia acusat de frau: tot havia sigut un engany. Hwang va desaparèixer del mapa i molts pensaven que definitivament havia abandonat la ciència. En lloc d’això, estava aprofitant el temps per muntar un negoci que al final l’ha fet milionari: la clonació de mascotes.

Hwang Woo-suk va saltar a les portades el 2004, després d’afirmar en un article que havia obtingut les primeres cèl·lules mare humanes personalitzades per transferència somàtica nuclear. Això volia dir que havia trasplantat l’ADN d’una cèl·lula qualsevol a un òvul que, un cop estimulat, havia generat una pilota de cèl·lules mare, els estadis inicials d’un embrió. La fita era revolucionària: la mateixa tècnica que 8 anys abans havia permès crear l’ovella Dolly, el primer mamífer clonat.

En aquells temps, Hwang ja era un dels líders en el seu camp. El 1999 havia clonat una vaca i, més endavant, va ser el primer a fer-ho amb un gos, un dels seus grans èxits, perquè els gossos són una espècie particularment difícil de clonar, com els humans. Per això va pensar que estava preparat per provar-ho. Li van caldre 242 òvuls per generar una sola cèl·lula mare humana viable amb l’ADN canviat, una eficàcia semblant a la que es veia en animals. Poc després, publicava un segon article en què les estadístiques milloraven sospitosament: amb només 185 òvuls havia aconseguit 11 noves cèl·lules mare amb els gens de persones de diferents edats i sexes.

Hwang va tenir poc temps per gaudir de la glòria. Aviat es va saber que havia pagat les voluntàries que havien donat els òvuls -cosa prohibida gairebé arreu- i que alguns provenien de membres del seu laboratori. Que s’hagués saltat els principis ètics no era el pitjor: el desembre del 2005 sortia a la llum que als seus articles hi havia dades inventades. Les 11 cèl·lules personalitzades van resultar ser cèl·lules mare normals. Hwang es va defensar dient que era víctima d’una conspiració i que les cèl·lules havien sigut canviades en un altre laboratori, però l’octubre del 2006 va admetre finalment davant d’un tribunal que havia falsificat alguns resultats. Després de llargues investigacions, la Universitat Nacional de Seül (SNU), on treballava, arribava a la conclusió que els descobriments eren falsos. Els articles es van retirar, Hwang va ser destituït, se’l va acusar de malversació i se li va prohibir tornar a treballar a Corea amb cèl·lules mare humanes.

Una mina d’or

Després de la caiguda, corria el rumor que Hwang havia marxat a Tailàndia, on les lleis sobre clonació són més laxes, però el projecte que estava posant en marxa discretament era un altre: una empresa privada de clonació, ubicada als afores de Seül, anomenada Sooam Biotech Research Foundation. Hwang va veure clar que s’havia d’oblidar de la clonació humana, un tema tan complex com espinós, per centrar-se en el que sabia fer millor: treballar amb animals. I així és com va ensopegar amb la mina d’or de les mascotes.

El nom de Hwang ha tornat a sonar després que, fa poc, Barbra Streisand confessés en una entrevista que havia clonat la seva gossa i destapés una tendència entre la gent rica: des del principi de la dècada, Hwang ha clonat més de mil mascotes, a uns 100.000 dòlars la peça. Només cal una mica d’ADN, obtingut menys de cinc dies després de la mort de l’original, i en cinc mesos s’entrega una còpia genètica exacta a qui vulgui ressuscitar el seu animal preferit.

Tot i que a la companyia de Hwang clonen porcs i vaques, els beneficis no són comparables als obtinguts amb els gossos. Però encara més persones estarien disposades a pagar una fortuna per clonar un familiar mort. ¿Serà possible fer-ho algun dia? Els obstacles, de moment, són morals i tècnics. Per clonar el primer gos, anomenat Snuppy en honor a la SNU, van caldre 1.000 embrions, que es van implantar a 100 femelles. Les tècniques han avançat i ara només s’usen tres ventres de lloguer, una feina per a la qual s’escullen les gosses més dòcils i se’ls injecten altes dosis d’hormones. Molts ja han qüestionat l’ètica del procediment, així que seria difícil que es permetés fer-ho amb dones. A més, Hwang no ha aclarit mai què passa amb els dos terços d’òvuls que no completen el procés satisfactòriament. Podrien donar lloc a embrions mal formats que es desenvolupessin fins al final, i això en humans és un risc inacceptable.

D’altra banda, no falta gaire per tenir la tècnica a punt. Fa un mesos es van clonar els dos primers macacos, uns primats pròxims a nosaltres. Això fa pensar que els protocols actuals podrien funcionar finalment en humans. Al llarg dels pròxims anys veurem si és factible... i si estem preparats per assumir-ho.

Etiquetes

Més continguts de