L’INE rastrejarà la ubicació dels mòbils espanyols durant vuit dies

Les dades li arribaran de manera agrupada i anònima i serviran per estudiar la mobilitat dels ciutadans

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) pagarà mig milió d’euros a les tres principals companyies de telefonia mòbil d’Espanya (Telefónica, Orange i Vodafone) a canvi que li cedeixin les dades d’ubicació dels telèfons mòbils de tots els seus abonats durants vuit dies. L’organisme rebrà les dades de manera agrupada i anònima, de manera que, assegura, li serà impossible determinar quins aparells eren a cada lloc en cada moment, ni tampoc qui n’és el titular. L’objectiu és analitzar la mobilitat dels ciutadans, tant en dies feiners com festius i en diferents èpoques de l’any. Per això, l’estudi es desenvoluparà en diversos moments: del dilluns 18 al dijous 21 de novembre, el diumenge 24 del mateix mes, el dia de Nadal i dos dies de l’estiu que ve: el dilluns 20 de juliol i el dissabte 15 d’agost, que és festiu. Segons les dades que consten a la plataforma de contractació del sector públic, recollides per Efe, l’INE pagarà 185.000 euros a Orange, 164.000 a Telefónica i 150.000 a Vodafone.

Segons el diari El País, que va avançar la informació ahir, per analitzar les dades l’INE dividirà el territori espanyol en 3.500 “cel·les”, en cadascuna de les quals hi haurà, com a mínim, 5.000 persones. Durant els dies en què es dugui a terme l’estudi s’observarà a quines cel·les són els telèfons entre la mitjanit i les 6 del matí, una dada que s’agafarà com a referència per determinar el lloc de residència de cada usuari. A continuació, entre les 9 h i les 18 h s’analitzaran els desplaçaments entre cel·les, que permetran deduir on treballen o estudien les persones que viuen a cada part del territori. L’informe preveu utilitzar altres dades complementàries per determinar quins usuaris treballen de nit.

Tota aquesta informació hauria de servir per esbrinar, per exemple, quantes persones treballen al mateix barri on viuen, d’on procedeix la gent que treballa en un lloc determinat o on van de vacances els veïns d’una zona o una altra. Això, al seu torn, pot ser útil per millorar el disseny de les infraestructures de transport o altres serveis públics.

L’anunci d’aquest estudi va generar polèmica durant el dia d’ahir, i les xarxes es van omplir d’usuaris indignats amb el fet que l’INE pretengui rastrejar la seva ubicació. En realitat, però, la cessió de dades de les telecos a tercers (sempre de manera anònima i agregada, excepte en cas d’ordre judicial o de l’aplicació de la Llei de Seguretat Nacional) és una pràctica habitual.

Les operadores acumulen necessàriament dades sobre localització, perquè el servei de telecomunicacions ho requereix: han de saber a quina antena està connectat cada client en tot moment per saber on enviar-li les trucades (o els missatges, o els bits de la connexió de dades). Per explotar comercialment els grans volums de dades que acumulen en la seva activitat, les companyies van obrir fa anys una línia de negoci complementària consistent en vendre aquesta informació, ja sigui amb divisions pròpies o a través de distribuïdors especialitzats en big data. Habitualment, els clients d’aquests serveis són empreses, entitats o organismes oficials que volen saber els patrons de desplaçament de col·lectius d’interès. Per exemple, una cadena de botigues que vol saber el trànsit de vianants en un carrer determinat per decidir si hi obre o no un nou local.

L’única novetat en aquest cas, doncs, és l’ampli abast de la mesura, ja que afecta, en principi, tots els clients de les tres principals companyies espanyoles. L’única telecod’àmbit estatal que en queda al marge és el grup MásMóvil, que inclou marques com Yoigo i Pepephone.

Esquivar el rastreig
En realitat, però, fins i tot alguns clients de les operadores incloses a l’estudi poden evitar que les seves dades arribin a l’INE. Vodafone recordava ahir a través del seu compte oficial de Twitter que la seva aplicació ofereix l’opció de desactivar la cessió de dades a tercers. Orange també ofereix aquesta possibilitat. A més, les companyies virtuals que fan servir les xarxes de les tres grans telecos també queden fora de l’estudi. En aquest sentit, la catalana Parlem feia gala ahir a Twitter d’haver-se “negat” a participar a la investigació de l’INE i de mantenir “estàlvies” les dades dels seus clients. De fet, però, Parlem està allotjada a la xarxa de MásMóvil, l’única de les quatre grans telecos que no ha sigut contractada per l’INE.

Als usuaris que no tinguin l’opció de desactivar el permís de cessió de dades (o que no se’n refiïn) i que tot i així vulguin quedar al marge de l’estudi només els queda l’opció d’apagar el telèfon o deixar-lo a casa. Desactivar el GPS de l’aparell, en canvi, no serviria de res, ja que les dades que les companyies oferiran a l’INE no provenen d’aquesta font, sinó de la triangulació que fan les mateixes companyies entre les seves antenes.

Davant la inquietud que genera l’estudi, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades va explicar ahir que ha demanat a l’Institut d’Estadística “informació sobre els protocols establerts amb les operadores per a la utilització de les dades dels telèfons mòbils”. En qualsevol cas, l’ús de dades personals per a finalitats estadístiques, sempre que s’utilitzin de manera agregada i anònima, està emparat pel reglament general de protecció de dades de la Unió Europea, que va entrar en vigor l’any passat.

D’altra banda, cal tenir en compte que, amb la generalització de l’internet de les coses, el nombre de targetes SIM rastrejables es multiplicarà per deu els pròxims anys.

Més continguts de