L'Edduard no sap com ni quan va contagiar-se de tuberculosi. El que té clar és que des del novembre -moment en què va desenvolupar la malaltia- ha empitjorat la seva qualitat de vida. Ha perdut 13 quilos, es cansa amb facilitat, sua més del compte, no pot reprimir una tos insuportable i té marejos. "M'han recomanat que faci repòs", explica l'Edduard. El noi, de 25 anys, resideix en un barri perifèric de Barcelona amb la seva parella, amb qui va arribar de Bolívia ara fa 5 anys i que està embarassada. El seu és un dels 400 casos de tuberculosi que es diagnostiquen cada any a la ciutat, que s'ha convertit en un referent en la recerca contra aquesta malaltia.
La capital catalana ja fa 25 anys que posa en pràctica el programa contra la tuberculosi, coordinat per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), a banda d'haver estat el bressol de descobertes científiques, com la vacuna Ruti, liderada per l'equip del doctor Pere-Joan Cardona. Des de fa mesos, els objectius de recerca de la ciutat s'han ampliat. Els professionals de la Unitat d'Investigació en Tuberculosi de Barcelona han renovat la seva participació en una xarxa d'investigadors mundials dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units. Aquesta xarxa comptarà amb 90 milions de dòlars -68,4 milions d'euros- fins al 2020 per desenvolupar tractaments eficients per combatre la tuberculosi. Els fons es distribuiran en 20 centres de recerca, entre els quals el de l'equip de Barcelona, coordinat pels doctors Josep Maria Miró, de l'Hospital Clínic, i Joan Caylà, cap del Servei d'Epidemiologia de l'ASPB. Els investigadors catalans, que seran els únics representants europeus, duran a terme assajos clínics amb pacients. "Si la tuberculosi mostra resistència als fàrmacs, el tractament es pot allargar fins a dos anys o més, fet que condiciona la vida del malalt i suposa un cost econòmic molt important", subratlla el doctor Caylà. Per tant, la recerca de noves proves diagnòstiques, medicaments, vacunes i protocols resulta imprescindible.
Diagnòstic i control de contactes
L'Edduard va necessitar que passessin dos mesos des de l'inici de la simptomatologia per aconseguir que li diagnostiquessin la malaltia, una tuberculosi pulmonar amb afectació a la laringe. Ara gairebé no surt de casa -treballa en el sector carni i ha hagut de demanar la baixa laboral- i sempre ha de portar una mascareta per evitar contagiar les persones del seu entorn. Cada dia el visita al seu domicili Jesús Ospina, coordinador del programa d'agents de salut del servei d'epidemiologia de l'ASPB.
Ospina certifica que el pacient es pren la medicació i comprova l'evolució de la malaltia. L'Edduard s'ha de prendre unes 20 pastilles diàries, perquè és el primer malalt de tuberculosi que participa en un assaig clínic impulsat a Barcelona per validar l'efectivitat d'un nou medicament, la rifapentina. El tractament serà de sis mesos. Els resultats que se n'obtinguin han de permetre retallar la durada dels tractaments de tuberculosi.
Des de l'ASPB es detalla la importància d'establir un control sobre els contactes dels pacients per evitar la propagació d'una malaltia que històricament s'ha associat a la pobresa i la vulnerabilitat, però que pot afectar, per la via del contagi, qualsevol ciutadà de societats desenvolupades. Barcelona compta amb cinc unitats que avaluen pacients. L'estructura creada a la ciutat, amb la feina de les infermeres de salut pública, els agents comunitaris i la coordinació entre centres sanitaris, ha permès consolidar un model que facilita el diagnòstic precoç i supervisa els tractaments per millorar-ne l'efectivitat. "Una recaiguda en tuberculosi és molt pitjor", afegeix Ospina. La tasca ha fet que, del 2000 al 2010, la incidència de la tuberculosi a Barcelona s'hagi reduït de 36,9 a 26,3 casos per cada 100.000 habitants. A Londres, per exemple, la taxa és de 52 pacients per cada 100.000 ciutadans.
