De vegades el temps sembla que passi molt de pressa i, en l'imaginari col·lectiu, el tripartit ja es percep com molt llunyà. Fa poc més de mig any CiU encarava una campanya que la retornaria a la Generalitat, els partits d'esquerres maldaven per salvar els mobles i el PP posava els fonaments cap a una anhelada victòria a les espanyoles del 2012. Per trencar amb la desafecció ciutadana, tots els discursos apuntaven un canvi d'etapa i de paradigma polític i una necessària renovació dels partits i dels seus missatges, que en el cas dels perdedors es va agreujar després del pas per les urnes. Sis mesos més tard, el 22-M -en especial a Barcelona- reprodueix amb força fiabilitat la recepta del 28-N.
En alguns casos, però, el mimetisme és més accentuat que en d'altres. Per Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor de comunicació, "algunes forces entenen aquestes eleccions com una segona volta" i és "normal" que els partits que van sortir reforçats de la primera -CiU i PP- "vulguin repetir la fórmula de l'èxit". En realitat, el poc temps entre uns comicis i els altres provoca que el vot encara estigui força cohesionat i el record de vot, proper. A més, en el cas particular dels nacionalistes -que van accedir al Govern-, el resultat de diumenge servirà per "veure si les primeres decisions de l'executiu -i en especial les retallades socials- tenen cost electoral".
Per la seva banda, les forces del tripartit, que van sortir tocades del 28-N, "han de renovar-se", tot i que encara no ha passat prou temps per debatre i aplicar canvis profunds. En particular, seran els congressos de PSC i Esquerra de la tardor els que serviran per reinventar discurs i estratègia. Tanmateix, en aquestes eleccions ja han introduït petits matisos, sobretot per iniciativa dels alcaldables, per intentar frenar la davallada i situar-se en una millor situació d'assolir noves cotes de poder dins dels seus partits si la campanya té èxit al seu municipi.
La situació social, però, és diferent i el desgast de les mesures impopulars d'Artur Mas pot donar esperança als partits de l'oposició i ja apareix com un dels seus principals arguments. Tanmateix, el panorama a Barcelona no és tan diferent a la prèvia nacional del 28-N: CiU vol fer l'assalt definitiu al govern local, l'esquerra busca evitar una davallada que permeti una majoria conservadora i el PP pretén seguir recorrent el camí cap a la Moncloa. De vegades és inevitable creure que tot canvia perquè res canviï.
