24/07/2011

Una llengua sense país, un país sense ficció

1 min

El conseller Mascarell ha organitzat les Terceres Reflexions Crítiques sobre la Cultura Catalana a la recerca de preguntes i respostes per saber on som i on anem. El CoNCA, que ja no sap on és ni on el volen portar, naturalment no hi ha participat. Jo sí, val a dir que sense gaires expectatives. Al final, però, sempre en surt alguna cosa.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

En les primers jornades, Josep Ferrater Mora afirmava que no existeix una "cultura universal" com no existeix un "home universal": existeixen molts homes singulars i moltes cultures singulars, entre les quals la catalana, que té en la llengua un dels seus principals trets distintius. Albert Sánchez-Piñol ha dit en alguna ocasió que no és que Catalunya tingui un problema amb la llengua, sinó que és la llengua la que té un problema amb Catalunya: el problema és que no hi ha país, que és invisible en termes polítics. El problema, doncs, no és exactament la cultura.

La cultura, tot i els seus problemes, que en té, sobretot és part de la solució. Més que pensar-se a si mateixa, ha de pensar el món: interpretar-lo, criticar-lo, ficcionar-lo. Un paisatge el creen els pintors i escriptors. Un país també. Qui som, què fem, què pensem, com actuem... Tot això ens ho respon més una bona novel·la o una bona pel·lícula que cap tractat sociopolític. El nou regidor de Cultura de Barcelona, Jaume Ciurana, em deia divendres que "la creativitat és el petroli del segle XXI i ha de ser la marca de Barcelona i Catalunya". Doncs això: creativitat, ficció, país.

stats