Visca Qatarlunya (rica i plena)

Fa dos dies que no paro de cridar, passadís amunt i avall de casa, el títol d'aquest article. Sí, senyor (i sí, senyora), visca Qatarlunya, ben rica i plena d'euros (que traduït a la parla col·loquial seria "Qatar és bona si la bossa sona"). A veure, ¿això de Qatar és una miqueta dictadura? Pssse, ¿segons com s'ho miri, oi? També és molt un tema cultural. Ells tenen una manera de viure que tampoc voldrem canviar a corre-cuita, no sé si m'explico. Escolti, i en tot cas, sempre queda l'argument definitiu expressat en l'assemblea de compromissaris del Barça: "¿La Xina no és també un país una miqueta dubtós, democràticament parlant? I, oi que estem desitjant que inverteixi al nostre sistema econòmic a veure si ens salva el cul? Doncs, que carai, endavant les atxes!" (Per cert, petit incís: el concepte de democràcia que emana de les assemblees de compromissaris dels clubs de futbol és comparable al que emana de Vladímir Putin.) I és que, al final, a la vida tot és un tema de calés. ¿Vostè és ric? "Benvingut a casa seva. Li presento la meva senyora per si li calgués... Nena, atén aquest senyor tan amable que té una urgència hormonal". ¿Vostè és un miserable? "Foti el camp immediatament abans que li foti un tret al cap". Com ens agraden els xeics amb xecs. Si tenen la cartera plena són els senyors àrabs i els rebem amb catifa vermella de vellut. Si arriben en pastera són moros de merda i vénen a robar-nos la feina.

S'imagina que una fundació de Qatar li proposés al tal Anglada patrocinar els seus mítings pagant-li una pasta llarga? I s'imagina el col·lega acceptant amb l'argument que aquesta seria la manera de créixer, de tenir més regidors, d'aconseguir diputats, d'implantar-se a tot Espanya, d'arribar a ser partit de govern i que pitjor seria acceptar diners de Guinea Equatorial o de Síria? Doncs vist el que hem vist, jo no hi posaria la mà al foc, no.