Jo sí que tinc por!
La Barcelona global ha sigut sacsejada per uns xavals que no són terroristes, sinó carn de canó, producte social que no teològic, provocat per l’hegemonia injusta i descarnada. Sortim al carrer per cridar a l’uníson: no tenim por, entre llàgrimes de consol i esperança, contagiada amb símptomes comuns; pell eriçada, ulls vidriosos, llavis tremolosos, mans unides...
Malgrat l’esperança del dol compartit: jo sí que tinc por. Por perquè sembla l’inici d’una llarga temporada d’odi i indignació, d’intolerància i desigualtat provocada pel poder consolidat que genera por artificial per vendre armes de destrucció social. Por dels líders mediocres de països poderosos, por quan el pressupost en defensa supera el d’educació, sanitat, serveis socials, medi ambient... Quan s’estigmatitza religió amb violència, quan el circ oculta la falta de pa i valors, quan l’anonimat hegemònic decideix quan, on i qui controla la democràcia a casa seva. Por del color blau que envaeix el planeta, i no és aigua, sinó vots de por pel progrés de noves idees, per una societat més justa... Por per la certesa imposada que el nostre benestar suposa el malestar dels que no surten al carrer per dir que no tenen por... Tampoc papers per fugir mullats de la misèria.
Tinc por de pensar que la sensació optimista de principis de segle sigui utopia convertida en nostàlgia. Escric amb por i amb la il·lusió de poder compartir amb tu l’antídot de l’esperança i no del retret, l’odi o la intolerància..
MARCOS CUENCA ROJAS
BARCELONA
Picasso a Perpinyà
Fins al 5 de novembre podem veure dues exposicions relacionades amb Picasso a Perpinyà. Una és al Centre d’Art Contemporani Walter Benjamin. Són fotografies. L’altra és al Museu d’Art Hyacinthe Rigaud, recentment reobert, i es diu Picasso-Perpignan. En totes dues es veu la relació de l’artista amb la ciutat, on va fer diferents estades entre el 1953 i el 1955.
A la primera exposició els fotògrafs Daniel Douglas Duncan, Raymond Fabre i Lucien Clergue mostren imatges de la vida quotidiana de Picasso. En destacaria les imatges que ajuden a entendre la seva part creativa. A la segona també hi ha fotografies, però sobretot hi ha pintura, escultura i ceràmica de Picasso. Una obra que prové del mateix museu on s’exposa, però també d’altres importants museus i col·leccions.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Cinisme
Em sembla una mica cínic el que fan els diputats del PSC, el PP i Cs, que boicotegen la celebració del referèndum i després es queixen de la manca de garanties. És com si un lladre es queixés de la inseguretat als carrers.
XAVIER FERRÀNDIZ
MOLINS DE REI
Tenim un problema
Acasa des de ben petita m’han parlat del diàleg: sempre que hi havia un problema la solució començava per donar l’opinió i debatre. Però ara sento que no em deixen dir el que penso també a casa, a Catalunya, i sincerament no entenc el perquè.
El problema que tenim és que ens volen fer callar i si d’alguna cosa pot fer ostentació el poble català és de saber cridar; això sí, nosaltres quan toca i amb respecte. A aquesta part d’Espanya que es nega a la celebració del referèndum jo els diria que no ho entenc.
La participació diu molt d’un poble, i la por que el poble no pugui expressar-se comença a no deixar-me dormir. Independentment del sí o del no, el que importa és votar. Votés el que votés, jo voldria aportar la meva opinió: si hi ha opinions que es contraposen, el millor és que cadascú doni la seva per resoldre el dubte.
Jo votaré. Veient els atacs que hi ha contra la democràcia, cada dia tinc més clar que ningú mai podrà prohibir-me que m’expressi. Podem perdre-ho tot, però mai ningú podrà privar-nos de voler democràcia.
REGINA RIGAU
MATARÓ
