La corrupció i l’abús de poder s’han convertit en temes recurrents en les cinematografies dels antics països de l’URSS. Un dels cineastes més reconeguts de Rússia d’ençà que es va endur el Lleó d’Or a la Mostra de Venècia amb el seu primer llargmetratge El retorn (2003), Andrei Zvyagintsev, hi torna a Leviatán, pel·lícula guanyadora del premi al millor guió en l’últim festival de Canes. Situat en un petit poble costaner del mar de Barentsz, el film ressegueix la lluita d’un individu contra l’estat, encarnat aquí per un alcalde que es vol apoderar de la seva casa peti qui peti. Lluny de l’alè èpic d’altres pel·lícules sobre homes que desafien el poder, Leviatán està impregnada de desencant, ironia i vodka. Entre el drama familiar i el thriller judicial, el protagonista es veu cada cop més atrapat en una espiral de corrupció en què s’entortolliguen política, religió, dret i família. La podridura s’estén per tot arreu. Zvyagintsev utilitza el blavós paisatge àrtic, localització-sinècdoque de tot el país, per subratllar el progressiu aïllament del protagonista i dotar les imatges d’un poder subjugant. |
Direcció: Andrei Zvyagintsev Guió: Oleg Negin i Andrey Zvyagintsev. 140 minuts. Rússia (2014). Amb Aleksey Serebryakov, Elena Lyadova i Roman Madyanov Per a qui sintonitzi amb l’ànima russa, amb tots els seus encants i defectes
