Mika oficia una missa pop per a 2.000 devots
El músic fa passar una hora i mitja alegre i vitaminada al públic del festival Bona Nit, que també va comptar amb les actuacions de Molotov Jukebox i Caloncho
Barcelona“Senyores i senyors, aquesta nit començaré amb una breu missa: estimat Déu, aquest món ha creat gent molt diferent. Espanyols, anglesos, catalans… [ovació] i libanesos. M’he adonat però que l’única cosa que fa del món un lloc més feliç és que hi hagi 'big boys' i 'big girls'”, comenta en un català impecable —domina quatre idiomes, i s’ha preparat la visita a Barcelona— Michael Holbrook, Mika, sota una llum tènue, poc abans de la mitja nit. Vestit amb esmòquing, llacet i sabates llampants, l’artista libanès aprofita la introducció per llançar "Big girl (you’re beautiful)" i per guanyar-se, ja d’entrada, els prop de 2.000 persones que han vingut al Poble Espanyol al festival Bona Nit. També aprofita per justificar l’enorme rètol que corona l’escenari: “Heaven”, s’hi llegeix. No sabem com deu ser el cel, però està clar que Mika s’ho fa venir bé perquè el camí sigui el més planer possible.
Persones d’Itàlia i França han vingut a Barcelona per veure’l. Fins i tot una de les voluntàries del festival comenta que, al llarg de la jornada, gent amb la cara pintada s’ha passat el dia fent voltes —pagant, religiosament, l’entrada al Poble Espanyol— pel recinte per veure si el localitzaven. Autèntics devots, els 'MikaFreaks', com es diuen a ells mateixos.
Mika no és un fervent catòlic, o sí (es declara poc ortodox). El que està clar és que disposa de tots els elements pop, principalment cançons curtes i vitaminades dels seus dos primers discos, per fer passar al públic hora i mitja entre saltirons i rialles. Al cel, per la via ràpida, que dirien. Poc capriciós, el seu repertori esdevé un repàs agraït pels seus seguidors; n’hi ha ben poc de 'No place in heaven' (2015), el seu últim llarga durada. El cantant prefereix fer ús del fotimer de cançons efectives dels seus anteriors discos: ¿Què pots fer davant d’un inici que encadena "Grace Kelly" i "Rain"?
Més enllà de les cançons, el principal encert del directe de Mika és una banda de cinc músics que permet al libanès exercir de frontman en total llibertat, escurçant i allargant els temes al gust, i descuidant (amb freqüència) la veu. Fins a tres coristes recolzen els salts al buit del baríton. La resta del temps, farceixen de glam o dance un repertori avesat al ball, que només troba descans cap al final del concert, amb "Happy ending": Mika acaba la cançó 'a capella', amb els braços apuntant ben amunt. La missa ha estat un èxit.
Ball sostenible
Després de passar pel cinturó de Glòries, esdevenint una aposta més massiva al 2015 per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, el festival Bona Nit tornava en aquesta quarta edició als seus orígens, al Poble Espanyol. “Volem una nit d’estiu: amable, agradable. I conscienciada”, respon Jorge Gosálbez, director del Bona Nit, mentre fa un cop d’ull al recinte, farcit de plaques fotovoltaiques i ple de paradetes de menjar veggie, a més de missatges de vehicles elèctrics que conviuen amb eslògans en suport al transport públic. Game-based learning, li diuen: passar-ho bé i aprendre alhora.
L’ideari del festival es manté intacte, aquesta edició però ha deixat de banda el pop nòrdic i el folk per apostar pel ritme. Abans que Mika es fes seva la pista, els mexicans Caloncho, amb el seu pop farcit de sintetitzadors i sonoritats llatines i, sobretot, Molotov Jukebox van posar en moviment el Poble Espanyol. Els britànics, que presentaven disc ('Tropical Gipsy', 2016), no van acabar de fer-se amb l’escenari amb la seva fanfàrria hereva de bandes com Gogol Bordello i capitanejada per l’acordió —inaudible en certs moments per culpa dels bombos— de la també actriu Natàlia Tena.
