Publicitat

Rafel Nadal: «'Quan érem feliços' m'ha ajudat a entendre aquest país»

Ara fa un any i mig que va publicar Quan érem feliços , la novel·la amb què va guanyar el premi Pla 2012 i que va encapçalar la llista dels més venuts el Sant Jordi d'aquell any.

Tot i que són temps complicats per a la cultura, el llibre ha funcionat molt bé sobretot gràcies al boca-orella. El premi és una plataforma per cridar l'atenció, però no serveix de res: si el llibre no hagués agradat, no hauria venut 50.000 exemplars. Estic molt content d'haver recorregut Catalunya per presentar-lo.

Era la seva primera incursió al camp de la ficció. Què ha descobert en la nova faceta com a escriptor?

He viscut una experiència apassionant. He pogut debatre amb integrants de clubs de lectura i això provoca un intercanvi d'idees molt ric. N'hi ha que s'han sentit identificats amb fragments de la novel·la i m'han explicat la seva pròpia experiència. Tot plegat m'ha ajudat a entendre més bé aquest país, que tinc ganes de seguir narrant.

¿Li ha costat desfer-se del periodista a l'hora de relatar una ficció?

Tota la vida havia tingut ganes d'escriure, però en l'ofici de periodisme dediques tot el temps a la feina i costa trobar-ne per a altres coses. Això no vol dir que no estigui mentalment dibuixant projectes. A més, sempre he pensat que periodisme i literatura van molt emparentats i, de fet, el futur del periodisme està en la literatura. Si no fem els diaris més literaris i treballats, que promocionin el gust per la lectura, no ens en sortirem. La literatura et permet jugar amb les dades i modular les situacions al teu gust, encara que parteixi d'històries reals, no te'n fa esclau, com el periodisme.

Seguirà la carrera literària?

Si tot va bé, a mitjans d'octubre publicaré una altra novel·la sobre una saga familiar durant els últims cent anys a Europa. Parteix de la història del meu besavi, que surt en un dels capítols de Quan érem feliços . Es va quedar orfe quan tenia 16 anys i va acabar muntant una fàbrica de taps de suro. En perseguir aquest relat, m'he topat amb la història del suro i el cava, la Primera Guerra Mundial, la Guerra Civil, la persecució dels jueus i la postguerra europea. És la història d'unes generacions impressionants, que es van carregar el país a l'esquena.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER

PUBLICITAT
PUBLICITAT