Publicitat
Publicitat

Una catalana es posa al capdavant de la galeria d'arquitectura més transgressora del món, a Nova York

Eva Franch, nascuda a Deltebre, és la nova directora de la galeria novaiorquesa Storefront for Art and Architecture, un dels centres d'arquitectura més transgressors del món. Storefront vol provocar. 'És un espai perquè els artistes busquin alternatives d'expressió i es plantegin noves formes de canviar les ciutats', ha explicat Franch en una entrevista a l'ACN. 'No hi ha espai per a la mediocritat', ha afegit. Per Storefront, que costa de definir però seria entre una galeria, centre de diàleg i organització, hi han passat artistes catalans de la talla de Miralles o Muntades, i figures internacionals reconegudes com Peter Cook. 'Aquí s'exposen les obres que en 10 anys estaran al MoMa', diu Franch.

Fundada el 1982, la Storefront for Art and Architecture és una organització sense ànim de lucre compromesa en les formes més innovadores d'arquitectura, art i disseny. A través d'exhibicions, xerrades, projeccions de vídeos, conferències, publicacions i 'performances' l'organització busca generar diàleg i ser un fòrum per a les veus emergents. La galeria es finança gràcies a l'aportació dels directors de l'organització, dels seus membres i de diferents espònsors que fan donacions voluntàries.

La seva nova directora, Eva Franch, nascuda el 1978, parla amb devoció sobre el projecte que representa Storefront. 'Aquest no és un lloc d'exposició, sinó de generació de discurs i de pensament', destaca. Una galeria que dóna cabuda a 'projectes que són problemàtics en la seva generació, en el seu contingut i en la forma', continua. 'El que ve aquí no es pot assegurar que sigui acceptat o entès per una societat que està acostumada a consumir art d'una manera molt fàcil', argumenta Franch, que afegeix que quan una persona va al MoMA o al Guggenheim 'està acostumat a comprar valors que ja estan construïts', mentre que quan algú entra a Storefront 'sap que el primer que es trobarà és un moment de sorpresa i alteritat dins d'allò que un ja coneix', diu.

Aprofitant el seu bagatge i les seves arrels catalanes, Eva Franch vol introduir al discurs que es genera a Storefront el concepte de 'desacords productius', una pràctica 'molt sana' que es duu a terme a Catalunya, segons Franch, mentre que als Estats Units no estan acostumats. 'Aquí hi ha una cultura de l'entusiasme total', assegura. Per introduir aquests 'desacords productius', Franch ha iniciat l'activitat 'paelles series', on tracta de generar discurs a través de la sobretaula que es fa després de menjar una paella que ella mateixa ha cuinat dins la galeria. 'L'objectiu és generar una situació de conversa en un estat d'atenció flotant' .

Barcelona vs Nova York

Si Barcelona és el lloc on Eva Franch va començar els seus estudis d'arquitectura, Holanda i els Estats Units són els països que han anat modelant Franch com a professional. Abans de Storefront, Franch va estar cinc anys fent docència a les Universitats Houston i Buffalo.

El consell de directors de Storefront la van escollir entre més de 80 candidatures d'arreu del món. 'Quan alguna cosa no em surt bé em forço a reinventar-me', diu. Una actitud feta a mida per la filosofia de la Storefront i que segueix l'empremta que han deixat altres directors que ha tingut la galeria, com els arquitectes novaiorquesos Kyong Park i Joseph Grima, l'artista visual iraniana Shirin Neshat o la curadora Sarah Herda.

Des que ha arribat a Nova York, Franch assegura que té un ull posat en allò que està passant a Barcelona i arreu, i hi ha possibilitats que es materialitzi alguna cosa concreta a la galeria 'made in Catalonia'. 'He estat parlant amb moltíssima gent de Barcelona', comenta Franch, que afegeix que aprofitarà les vacances de Nadal, que passarà a Catalunya, per reunir-se amb curadors, artistes i arquitectes catalans.

Franch assegura que Barcelona 'té un discurs arquitectònic més intens i avançat que Nova York', i ho argumenta per la capacitat de transformació que els arquitectes li van saber donar al projecte arquitectònic com a projecte democràtic. 'Nova York no ha tingut una agenda de reinventar-se en els últims trenta anys. Però Barcelona i Catalunya sí la va tenir', explica. Per Franch, l'arquitectura va molt lligada a les condicions socials i polítiques i en la situació de crisi actual, 'l'arquitectura hauria de jugar el rol de reinventar el món a través de la nova situació que s'ha creat', opina.

La façana, referent arquitectònic il·legal

No existeix cap altre lloc al món amb una organització semblant a Storefront, i a Nova York representa l'única plataforma alternativa centrada en l'arquitectura i en la construcció d'ambients, malgrat que en total fa poc més de 100 metres quadrats. 'Aquí s'exposen les obres que en 10 anys estaran al MoMA', destaca Franch.

Per definir-ho, s'ha de visitar. La joia de la corona? La seva façana. El 1993 l'artista Vito Acconci i l'arquitecte Steven Holl van dissenyar una façana de 12 panells movibles, verticalment i horitzontal, que s'obren a tot el llarg de la galeria directament al carrer. La façana es va construir en una nit i és il·legal. 'La façana és l'exemple del que és Storefront', indica Franch. Una construcció que juga amb la frontera entre l'interior i l'exterior, i en què 'la frontera entre allò que està a dins i allò que està a fora es dilueix, afegeix. En un mes Storefront rebrà el permís de construcció de la seva façana, gairebé 20 anys després de la seva construcció, però al mateix temps la galeria és un edifici catalogat per l'ajuntament de Nova York com un dels llocs importants de la ciutat.

Més de mil artistes internacionals han passat per la Storefront, com els catalans Enric Miralles, Antoni Muntades o Carme Pinós, o els arquitectes i artistes Peter Cook, Diller+Scofidio, Tony Feher, Dan Graham, Coop Himmelblau, Alfredo Jaar, Kiki Smith i Lebbeus Woods.

Més continguts de