La història increïble de l'Èric Bertran, amb l'ARA

Barcelona."O dices que eres español o te encierro", va etzibar una fiscal de l'Audiència Nacional a Èric Bertran quan només tenia 14 anys. L'escena culminava una seqüència kafkiana de fets que van començar uns mesos abans, quan, a les acaballes de l'estiu del 2004, una trentena de policies armats van irrompre en un domicili de Lloret de Mar demanant per l'Èric i van escorcollar la seva habitació. L'acusació? Terrorisme informàtic. I el motiu? Un e-mail que l'Èric havia enviat a una cadena de supermercats per demanar l'etiquetatge en català dels productes.

La història de l'Èric Bertran, un cas dramàtic d'incompetència policial malintencionada i abús de poder, ja havia viatjat a les pàgines d'un llibre escrit pel mateix Èric i també va donar peu a un documental i una obra de teatre. Era qüestió de temps que arribés al cinema. De l'adaptació se'n van encarregar Sergi Lara i Joel Joan, que tornaven a posar-se darrere les càmeres nou anys després d' Excuses . "Tot està documentat", afirmava l'actual president de l'Acadèmia del Cinema Català. "En l'examen del psicòleg, en l'informe de la Guàrdia Civil... No hem posat cap frase en els interrogatoris que no hi consti". Joan diu que fins i tot van haver de "rebaixar" la brutalitat d'alguns diàlegs per fer-los "més versemblants". "Hem hagut de retratar la Guàrdia Civil menys negligent del que era; si no, la pel·lícula semblaria un pamflet".

El Kunta Kinte català

A Fènix 11-23 , Lara i Joan exploren els fronts de batalla que se li van obrir a l'Èric Bertran a partir de l'acusació de terrorisme: d'una banda, el procés legal que el va portar a l'Audiència Nacional, però també l'exclusió social que va patir el noi a l'institut, el buit que li van fer els amics i la xicota, i els retrets constants que li van caure a casa quan el pare va perdre la feina com a conseqüència de la pressió social. "En lloc d'abaixar el cap, ser bon minyó i disculpar-se per haver demanat l'etiquetatge en català, l'Èric defensa que no ha fet res dolent. Per a mi és un heroi", afirma Joan, que va proclamar Bertran com el "Kunta Kinte català, el primer català lliure".

Inscrit en el gènere de denúncia, Fènix 11-23 té elements de thriller i de drama. Però, segons els directors, és "cinema polític per damunt de tot". La pel·lícula s'ha estrenat just quan el debat sobiranista està en el seu moment més àlgid. Joel Joan no amagava que "despertar consciències" és un dels objectius de Fènix 11-23 . "Encara queda molta feina per convèncer els nostres conciutadans que hi ha una altra manera de conviure amb Espanya, des del respecte i la bilateralitat", resumeix.

Un fènix triomfal

Estrenada al novembre, el recorregut comercial de Fènix 11-23 ha tingut sempre el suport del públic. Tot i que només dues de les 64 còpies amb què es va estrenar es projectaven fora del territori català -en versió catalana amb subtítols en castellà-, la cinta es va situar durant el primer cap de setmana en la tretzena posició del rànquing espanyol. I en el segon cap de setmana, en comptes de perdre força, es va consolidar a la taquilla millorant la posició fins al dotzè lloc del rànquing i ampliant la presència al territori, i va passar d'exhibir-se a 50 ciutats fins a un total de 68. Abans de completar el primer mes en cartell, Fènix 11-23 ja havia arribat a 50.000 espectadors. I 20 setmanes després de l'estrena i encara en cartell, en té acumulats més de 70.000.

També els Gaudí van reconèixer la qualitat cinematogràfica de Fènix 11-23 , i li van concedir set nominacions en algunes de les categories més importants: millor pel·lícula, direcció, actor protagonista (Nil Cardoner i un gairebé irreconeixible Àlex Casanovas), actriu secundària (Ana Wagener), actor secundari (Lluís Villanueva) i direcció de producció.

I, ara, el dissabte 6 i el diumenge 7 d'abril, l'ARA portarà als quioscos la pel·lícula per només 9,95 euros, en una edició en DVD que inclou escenes eliminades del muntatge original i un making-of amb entrevistes als protagonistes i a l'equip.