Publicitat
Publicitat

La capital de l’Estat juga amb avantatge

La concentració de multinacionals i grans fortunes equilibren la balança del finançament de Madrid

Fa justament tres mesos la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, es disculpava públicament per haver fet servir “tesis separatistes” a l’hora de reclamar un sistema de finançament autonòmic més just. Ho feia després d’embrancar-se en una picabaralla amb la seva homòloga andalusa, Susana Díaz, quan va assegurar que “els madrilenys han pagat 3.000 milions d’euros perquè els andalusos tinguin sanitat i educació”. Segons Cifuentes, de fet, Madrid és la comunitat més solidària d’Espanya i “de llarg”.

Però d’on surten aquests 3.000 milions que deia Cifuentes? Del famós fons de garantia, al qual totes les comunitats aporten un 75% dels seus ingressos per equilibrar el seu nivell de pressió fiscal. Segons l’última liquidació del model de finançament publicada pel ministeri d’Hisenda i corresponent a l’any 2014, Madrid va aportar 2.909 milions a aquest fons, mentre que Andalusia en rebia 3.909. Perquè si en una cosa coincideixen la Comunitat de Madrid, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears és a queixar-se del model de finançament. La majoria d’elles són contribuents netes a aquest sistema i pateixen el mal de l’infrafinançament. Però quan Madrid reclama més diners per finançar-se i sosté que per això no pot complir amb els objectius de dèficit s’oblida de pesar uns quants avantatges competitius a la balança.

Un imant de riquesa i de rics

Com es pot veure al mapa, Madrid concentra amb molta diferència la majoria de les grans companyies que hi ha a tot l’Estat. Mentre que Catalunya és la comunitat amb més societats (comptant tant les grans com les petites i amb un fort pes de la petita i mitjana empresa), la Comunitat de Madrid s’emporta gairebé totes les empreses de més de 5.000 treballadors. Ella sola concentra el 44% de les societats amb més de 1.000 empleats, més del doble de les que hi ha al Principat, que queda en segon lloc. Cal recordar que s’acostuma a comparar aquestes dues comunitats perquè el seu nivell de creació de riquesa és similar en termes de PIB.

Així doncs, Madrid compta amb tots els beneficis econòmics de ser la capital administrativa de l’Estat. No només té els ministeris, els bancs o la borsa, sinó que concentra la majoria de les seus empresarials i, per tant, encara que no hi tinguin les plantes de fabricació, Madrid és qui s’acaba emportant els tributs de les seves declaracions. És el cas de Telefónica i Repsol. A més, aquestes grans companyies no només aporten més ingressos en termes fiscals allà on tributen sinó que en si mateixes suposen un imant per a altres empreses de característiques semblants i per a un perfil de treballador. Atraure grans societats suposa, també, la captació de treballadors, sovint provinents de l’estranger, amb més poder adquisitiu i capacitat de compra.

Menys impostos, més ingressos?

Justament el sindicat de tècnics d’Hisenda Gestha s’ha manifestat repetides vegades en contra de les queixes de la Comunitat de Madrid i ha publicat informes en què rebat la demanda de més finançament per a una comunitat que disposa dels marcs fiscals més laxos de l’Estat. “Amb els beneficis fiscals que s’ha atorgat la mateixa comunitat és contradictori que es queixin d’infrafinançament”, afirma el secretari general de Gestha, José María Mollinedo. Aquest inspector recorda que la bonificació de l’impost de patrimoni que aplica aquesta comunitat els resta 600 milions d’euros de recaptació, una xifra que, segons aquest expert, encara podria ser més gran perquè les fortunes menors de dos milios d’euros ni tan sols han de presentar la declaració.

Un altre dels avantatges competitius en termes de finançament dels quals gaudeix Madrid per ser la capital de l’Estat és, segons Mollinedo, poder atraure grans fortunes gràcies a l’eliminació de l’impost de successions i donacions. “Un cas sonat i recent és el de la mort de la duquessa d’Alba, que tenia residència fiscal a Madrid tot i viure la meitat del temps a Sevilla i que d’entrada ja no havia de tributar el 90% del seu patrimoni per ser béns històrics”, explica. A més, Mollinedo assenyala que tampoc va haver de tributar pel 10% restant perquè estava domiciliat a Madrid. “Aquest és només un exemple dels molts diners que la comunitat deixa escapar en recaptació perquè ja li surt a compte”, diu el tècnic d’Hisenda, que també recorda que l’estructura econòmica de la Comunitat de Madrid, amb poca economia productiva però articulada amb grans empreses, menys autònoms i molts assalariats, també li permet gaudir d’un índex d’economia submergida inferior al de la resta de comunitats.

En aquest sentit, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) assenyala en el seu últim informe sobre els objectius individuals d’estabilitat pressupostària, dèficit i deute de les comunitats, que si Madrid vol reduir el seu dèficit és l’autonomia que té més marge per exercir les seves competències fiscals. Tot això, com assenyalen altres experts, sense tenir en compte factors més difícils de comptabilitzar com ara el fet de ser una comunitat uniprovincial, que absorbeix els ingressos de la diputació sense tenir-ne, comptar amb una població menys dispersa o amb més infraestructures i millors.

Més continguts de