02/12/2015

El Govern porta l’Estat al Suprem per “discriminació” amb el nou FLA

3 min
“Somriguin tant com vulguin, però paguin”. Andreu Mas-Colell va ser especialment contundent ahir amb la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría.

BarcelonaLa Generalitat de Catalunya afronta el final d’exercici més complicat des del 2012, l’any en què va demanar el rescat i es va veure obligada a endarrerir el pagament de nòmines als seus treballadors. No es preveu que aquest desembre s’arribi a cotes tan extremes, però en aquesta ocasió les principals víctimes seran els proveïdors de la Generalitat, que podrien trigar a cobrar encara més del previst després que el govern central hagi intervingut les finances catalanes. Així ho va advertir ahir el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell. Segons el conseller, les condicions imposades per l’Estat a Catalunya endarreriran l’arribada de més de 3.000 milions que l’Estat havia de transferir per pagar a proveïdors de la Generalitat abans d’acabar l’any.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Mas-Colell considera que la situació de Catalunya és “discriminatòria” respecte a les altres comunitats autònomes i, per aquest motiu, ahir va certificar la presentació d’un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem com a protesta per les noves exigències de l’Estat a la Generalitat. “La discriminació serà l’eix central del contenciós”, va dir el conseller en roda de premsa. Tot seguit va fer-se una pregunta en veu alta: “¿Els catalans som ciutadans de segona perquè no votem com cal?” Era una pregunta retòrica, perquè una estona després la va respondre: “Som ciutadans de segona classe perquè no tenim les opinions que s’han de tenir”.

A Catalunya li pertoquen 3.034 milions d’euros corresponents al FLA extraordinari. Són diners ja reconeguts per l’Estat i que, per tant, no estan en qüestió. El problema és quan arribaran aquests diners. Les noves condicions fixades pel ministeri d’Hisenda estableixen que aquests diners s’enviïn repartits en “trams mensuals”, segons l’ordre publicada al Bulletí Oficial de l’Estat el 21 de novembre. Segons Mas-Colell, aquests trams mensuals duraran exactament 10 mesos. Això significaria que, si la Generalitat compleix els requisits que li ha imposat el govern central, aquest desembre només cobraria una desena part d’aquests 3.034 milions, és a dir, uns 300 milions. La resta de diners (uns 2.700 milions) s’anirien cobrant durant els nou primers mesos del 2016.

El resum de tot plegat és que les farmàcies i la resta de proveïdors del Govern haurien d’esperar encara més temps per poder cobrar tot el que se’ls deu. “Les conseqüències d’aquesta periodificació serien molt greus”, va protestar Mas-Colell. La periodificació d’aquestes entregues, va insistir, només s’aplicarà a Catalunya i, per tant, les principals víctimes seran els proveïdors de la Generalitat. “Al final les coses són clares: si hem de cobrar 300 i només cobrem 100, n’hi haurà 200 que es quedaran sense cobrar”, va posar usant xifres hipotètiques com a exemple. I la culpa, segons Mas-Colell, és d’Hisenda: “Nosaltres no tenim liquiditat: si els proveïdors no cobren no hi haurà cap dubte sobre on recau la morositat”, va dir.

“Deixi’s d’excuses de mal pagador”, va insistir Mas-Colell (en castellà perquè, va dir: “Vull que m’entenguin”) a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, a qui va retreure les “polítiques d’humiliació constant”. “Somriguin tant com vulguin, però paguin. Les seves actituds amb un govern elegit democràticament no fan més que reforçar el nostre convenciment que prenent les nostres pròpies decisions podrem fer un país alineat amb els millors estàndards”.

El dubte del Tresor

El conseller va deixar entreveure que el Tresor espanyol té interès que els pagaments a la Generalitat es facin l’any vinent perquè així podrà cobrir aquests diners amb emissions del 2016, quan el PIB serà més gran i, per tant, l’impacte en els comptes de l’Estat serà més petit. “Seria greu perquè els proveïdors han de fer el tancament de l’any i necessiten cobrar l’any que toca”, va sentenciar Mas-Colell.

LES CLAUS

1. Quan cobraran els proveïdors de la Generalitat?

No se sap ben bé. El primer que cal és que el Govern compleixi les noves exigències d’Hisenda. Tot i així, segons Mas-Colell, Hisenda vol enviar els 3.034 milions que estan pendents repartits durant els 10 pròxims mesos. Això vol dir que abans que acabi l’any només se’n rebria una desena part.

2. ¿És greu que els proveïdors no cobrin puntualment?

Per als proveïdors és un problema que creix a mesura que passa el temps, perquè necessiten els diners. “Les conseqüències serien molt greus”, va dir Mas-Colell. El ministeri d’Hisenda resta importància a aquests retards i argumenten que “l’any 2012 es pagava a 400 dies i ara es paga a 60 dies”.

3. Quin argument usarà el Govern per denunciar l’Estat al Suprem?

La Generalitat creu que el tracte rebut és “discriminatori” i que es tracta els catalans com a “ciutadans de segona classe perquè no votem com cal”. De tota manera, és una incògnita quin cas farà el Tribunal Suprem d’aquest recurs. El procés, en qualsevol cas, pot ser molt llarg.

stats