Publicitat
Publicitat

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

La Seguretat Social tanca el 50% d’oficines a Barcelona

Des del 2010 s’ha passat de deu a cinc seus i el servei està saturat

L’administració de la Tresoreria General de la Seguretat Social de l’Esquerra de l’Eixample, situada al passatge Mercader, obrirà avui les portes per últim cop després de 23 anys de funcionament. Dilluns i dimarts de la setmana vinent els funcionaris empaquetaran tota la documentació per instal·lar-se a la seu de Drassanes.

Se’n van a contracor: “¿Com pot ser que deixin una oficina tan cèntrica que dona servei a 900 empreses i despatxos professionals de Balmes, Muntaner o la rambla Catalunya?”, es pregunta una de les treballadores, que recorda també que “hi ha molta gent gran que té contractada una persona per al servei domèstic i que ara la facin anar a una oficina on no li caldria anar per codi postal és un trasbals”.

Algunes d’aquestes empreses han presentat instàncies per mostrar el seu malestar a la delegació provincial del carrer Aragó i a la Subdelegació del govern espanyol, i els sindicats s’han oposat al trasllat, però no ha servit de res.

Tampoc la proposta d’habilitar una planta a la seu central d’Aragó perquè els usuaris que han de fer gestions relacionades amb l’afiliació o recaptació no s’hagin de desplaçar fins a Drassanes. “Aquesta la utilitzen per fer feina interna, no atenen el públic per fer vides laborals o autònoms, i hauria sigut una bona alternativa al tancament de la de Mercader perquè ara el centre s’ha quedat sense oficina”, diu un treballador.

Les seus de Drassanes, Indústria, Rocafort i Nou Barris són les úniques que ara estaran obertes, fruit d’un ajust pressupostari que se saldarà amb el tancament de sis de les deu administracions operatives el 2010. “Tot plegat respon a la pretensió del ministeri que els tràmits es facin telemàticament amb el DNI electrònic i que la gent no hagi d’anar a l’oficina”, diu la mateixa font.

Els treballadors lamenten que no s’hagi fet com a Santa Coloma, on es va evitar el tancament de l’administració gràcies a la mediació de l’Ajuntament, i recorden que aquest no ha sigut un cas excepcional perquè també es va aturar el trasllat de la plantilla de Berga a Manresa.

Cues de dues hores

Mentrestant, però, s’acumulen les cues davant les oficines de Barcelona que queden obertes, que acusen la manca de personal. La CGT, el sindicat principal, ha reclamat sense èxit la contractació de 140 persones a la capital catalana aquest any que corresponen a les baixes no cobertes per jubilacions dels últims quatre anys. “I abans que comenci el 2019 es jubilaran 200.000 funcionaris als 63 anys a tot l’Estat perquè no se’ls apliqui la llei de sostenibilitat, que implica una reducció de la prestació per l’augment de esperança de vida”, alerta aquesta mateixa treballadora.

Una de les oficines més sobresaturades és la de Rocafort, on els usuaris sovint s’han d’esperar més de dues hores perquè, segons expliquen els funcionaris, no donen l’abast amb el volum de feina que tenen. Al novembre van haver d’assumir els usuaris de l’administració de la Gran Via de Carles III pel seu tancament i ara rebran les persones a títol individual que anaven al passatge Mercader perquè els queda més a prop que la de Drassanes.

En una situació semblant de col·lapse es trobarà a la tardor l’oficina de la Seguretat Social de Nou Barris, que haurà d’atendre els usuaris de la seu de Gràcia, que també tanca a l’octubre. Els precedents així ho avalen. La clausura fa tres anys de l’administració de la Zona Franca, que donava servei a multinacionals com Seat, ha provocat la congestió de la de Drassanes. I el tancament de la del Poblenou, també el 2014, ha obligat la seu d’Indústria, que l’ha absorbit, a redoblar esforços amb els mateixos recursos.

El desembarcament del personal de Mercader a Drassanes implicarà que la unitat recaptatòria executiva (URE), que s’encarrega dels embargaments, en marxi per deixar buides dues plantes als nous inquilins. Els treballadors de l’URE seran destinats a una antiga oficina de la Tresoreria a la Sagrera, lluny també d’on són ara.

Més continguts de