Seguint les passes del conill blanc cap al país de les meravelles
La col·lecció que l'ARA presenta en aquest suplement especial vol ser la porta d'entrada -palpable, fàcil i suggerent- dels joves a la Literatura en majúscules. Els títols dels 33 llibres que proposem són els que, en un futur, els adolescents d'avui recordaran com les primeres lectures d'adults
"Tot té una moralitat. Només falta trobar-la", afirma la Duquessa del país de les meravelles. Així que, tenint en compte la seva mala bava, qui sap si provocada pel pebre o només per la recargolada imaginació de Lewis Carroll, us estalviarem feina i no allargarem la metàfora literària. Posats a capgirar el món, començarem pel final, per la conclusió de l'article: el viatge d' Alícia al país de les meravelles és una fantàstica invitació a la lectura.
Quan la nena de Carroll s'adorm, avorrida, i veu en somnis un conill blanc atrafegat que se li escapa, decideix seguir-lo. I darrere d'ell, al fons del cau, se li obre el món màgic de la imaginació, on els gats somriuen i les reines (també) tenen cara de pòquer. El conill blanc passa, senzillament, a la dimensió literària.
L'entrada al món adult
La col·lecció que l'ARA presenta en aquest suplement especial vol ser la porta d'entrada -palpable, fàcil i suggerent- dels joves a la Literatura en majúscules. Els títols dels 33 llibres que proposem són els que, en un futur, els adolescents d'avui recordaran com les primeres lectures d'adults. Qui batalli amb l'acné i l'autoritat trobarà un aliat en el Holden d' El vigilant en el camp de sègol . Qui se senti aïllat i solitari, entendrà les sensacions d'en Jim a L'illa del tresor . Qui vulgui aprofundir en la història del segle XX sense adormir-se com l'Alícia, ha de confiar en Maria Àngels Anglada, Ray Bradbury o John Boyne. El desassossec dels primers batecs amorosos es poden viure al costat de l'Aloma o de Tom Sawyer. I d'això que avui se'n diu capacitat de resiliència, fins a un pertorbador extrem incestuós, en són exemples en Dídac i l'Alba que va imaginar Manuel de Pedrolo.
La literatura, cal?
Diu l'escriptora Lolita Bosch, en aquestes pàgines, que la novel·la de George Orwell La revolta dels animals li va ensenyar a veure el món d'una manera més profunda, "a entendre més coses en el que veia". En un context de crisi com l'actual, en què qualsevol acte es valora en funció de la rendibilitat, la utilitat, el cost, se sol qüestionar la funció de la cultura i, en especial, de la literatura i els seus maltractats autors. Quan li pregunten a Albert Sánchez Piñol -escriptor, per cert, de novel·les de ciència-ficció com La pell freda, que Andreu Martín emparenta amb el Mecanoscrit del segon origen - per a què serveixen els llibres, ell respon: "Si els grans clàssics són un grapat d'atrocitats, de pederastes i violència, per què els hem d'ensenyar als nostres fills? La metamorfosi de Kafka, quina moralitat té? I La vaca cega ? Serveixen per una cosa molt important: perquè no és que la narrativa ens faci millors persones, és que ens fa persones".
L'ARA vol contribuir no només a endreçar el món, sinó també a fer millors persones, més crítiques i exigents, més cultes. Per això editem aquesta col·leció de clàssics, que arribarà a partir de diumenge que ve als quioscos, a les llars i, de retruc, de regal a les escoles. Perquè els clàssics ens armen de raons. Fins i tot donen idees enginyoses als escolars. Com el microrelat de Pere Calders que trobareu a Invasió subtil i altres contes : "Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa". §
