Publicitat
Publicitat

ESPANYOL

Pochettino recupera efectius per afrontar el tram final i l'equip torna a endollar-se

Beneït problema: trobar lloc a Javi Márquez

Mauricio Pochettino sembla que ha trobat l'onze ideal per afrontar el tram decisiu de la Lliga, recuperant la millor versió d'alguns dels futbolistes de la plantilla blanc-i-blava. Obligat per les lesions i mig per casualitat, el tècnic argentí va repetir diumenge amb l'Atlètic de Madrid la mateixa alineació que va sumar un punt contra l'Hèrcules a Alacant: Kameni sota pals, defensa formada per Galán a la dreta, Chica a l'esquerra i Amat i Raúl Rodríguez de centrals, doble pivot per a Javi López i Verdú, tres mitges puntes amb Luis García i Callejón a les bandes i Iván Alonso pel centre, i Osvaldo en punta.

Sense Javi Márquez, que arrossega molèsties al turmell des de fa setmanes i amb fixos com Baena, David Garcia i Forlín fora de combat per lesió, l'entrenador periquito ha introduït un combatiu Iván Alonso en l'onze després de tenir-lo gairebé quatre mesos inactiu i li ha donat galons a la mitja punta, escortant Osvaldo per darrere. Això, afegit a alguns ajustos en les posicions de Galán, Javi López, Verdú i Chica, ha confeccionat de nou un bloc sòlid, intens i versàtil en atac. I tot sense un Javi Márquez que, un parell de setmanes abans, semblava imprescindible perquè l'Espanyol no guanyava sense ell. I ara Pochettino té un dilema: s'ha d'alterar alguna peça de l'onze que està sumant punts importants per donar cabuda al migcampista del planter?

Sensacions dels protagonistes

El més beneficiat pels canvis és Raúl Rodríguez, un jove central del planter que ha aparegut de sobte per comandar l'eix de la defensa i que ho estant fent d'allò més bé. Contundent i fort, assumeix amb tranquil·litat aquesta responsabilitat: "M'ho prenc amb molta calma. Sóc conscient que ens hi juguem molt i que s'ha d'estar a l'altura, però la confiança dels companys i els tècnics em dóna seguretat".

Ernesto Galán, més còmode exhibint la seva potència física corrent la banda dreta que reculant a l'esquena com a central, afronta amb maduresa les crítiques que han rebut els defenses de l'Espanyol i les interpreta com "una manera més de millorar". I Javi López, que ha sabut reciclar-se amb intel·ligència en el doble pivot, on està tenint molt bones actuacions, admetia recentment: "Allà m'hi trobo còmode i em sento útil i important per a l'equip". Polivalent i molt complet tàcticament, l'andalús està servint de comodí a Pochettino per cobrir les diferents baixes que té l'equip.

Javi López, a més, s'ha compenetrat molt bé amb Joan Verdú, el futbolista de més talent del grup periquito. El barceloní, tot i que prefereix jugar més a prop de la porteria, tal com va reconèixer en una entrevista a l'ARA, està recollint la tasca de liderar l'equip en atac des d'una posició més endarrerida i diumenge es va lluir amb dues assistències a Osvaldo. Fins i tot va ocupar la banda, quan Javi Márquez va entrar al terreny de joc per disputar els minuts finals substituint Luis García.

El dilema amb Javi Márquez

Ara que l'equip torna a rutllar amb solvència, amb la consistència i experiència que dóna Iván Alonso d'enllaç, l'equilibri defensiu que sembla haver trobat l'equip darrere i al mig del camp, i amb un Osvaldo molt efectiu, Pochettino ha de prendre una difícil decisió i descartar futbolistes que estan jugant a bon nivell. Beneït problema, deu pensar. És pràcticament el primer cop en tota la temporada que l'argentí té alternatives de garanties i pot triar. On té lloc Javi Márquez? Qui ha d'anar fora, d'aquest onze ideal ?

Qui té més números sembla Iván Alonso, la qual cosa tornaria a enviar Verdú a la mitja punta i Javi Márquez al doble pivot. L'uruguaià, però, comença a agafar la forma i està sent clau en els últims partits, alliberant Osvaldo de la lluita en les pilotes aèries per tenir-lo fresc en accions de rematador. Atent a les segones jugades, perillós en l'estratègia, lluitador en les transicions i, sobretot, pacient i comprensiu amb el seu rol a l'equip -tant quan no ha jugat com ara que se sent protagonista-, deixar fora Iván Alonso ara podria semblar injust.

No és una decisió fàcil. Si Pochettino opta per donar-li continuïtat, els altres candidats a deixar el seu lloc a Javi Márquez són Luis García i Callejón, que no passen pel seu millor moment de forma (de fet, diumenge no van completar el partit). Encallats en les accions individuals de cara a porteria, asseguren esforç i quilòmetres en la feina defensiva, i perdre'ls seria arriscat per a l'equip. Però en aquest moment del campionat, el secret està precisament en això: assumir riscos. I ho sap Pochettino, que, tot i el maldecap, celebra arribar al tram decisiu de la temporada en aquesta situació. Perquè, a més de Javi Márquez i dels joves del planter, el tècnic té picant a la porta Álvaro Vázquez, que ofereix moltes alternatives en atac i que també vol jugar.

Últims sis partits

El calendari amb què l'Espanyol tancarà la Lliga és realment dur. Els periquitos han d'anar al Molinón, al Camp Nou i a la Romareda, i reben l'Athletic, el València i el Sevilla. Contra tots es jugarà la plaça d'Europa League que tant somien l'entorn i vestuari blanc-i-blau. El repte és difícil, perquè hi ha cinc equips (incloent-hi el Llevant) competint per tres llocs i l'Espanyol és, ara mateix, en quarta posició. Cornellà-El Prat decidirà.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT