Publicitat
Publicitat

FUTBOL INTERNACIONAL

Karl-Heinz Rummenigge: “El Pep pot quedar-se al Bayern tot el temps que vulgui”

Porta més de 40 anys en el món del futbol i ha afilat la seva diplomàcia per presidir la directiva del Bayern i l’Associació de Clubs Europeus (ECA), on s’asseu entre el Barça i el Madrid

És seriós, però el seu posat és amable. Porta més de 40 anys en el món del futbol i ha afilat la seva diplomàcia per presidir la directiva del Bayern i l’Associació de Clubs Europeus (ECA), on s’asseu entre el Barça i el Madrid. Karl-Heinz Rummenigge fa un cafè amb l’ARA i dedica a aquesta entrevista en exclusiva el doble de temps del que s’havia pactat. Per què està entusiasmat amb Pep Guardiola i per què pot posar per escrit que mai el cessarà? Per què el Bayern és el club més sanejat del món? Per què el Barça els ha servit com a referència? Un espresso ben carregat, sisplau.

Guardiola i vostè. Vostè i Guardiola. Com ens hem d’imaginar la seva relació al Bayern?

Des de la primera trobada a Barcelona, quan ell estava d’any sabàtic, vaig notar que teníem química. Ara tenim una relació que es basa en una gran confiança. No li pregunto mai com jugarem el pròxim partit. Vaig a l’estadi, rebo un SMS del nostre cap de comunicació amb l’alineació. I prou. Ell és l’expert i jo no m’hi fico.

Al Barça el Pep no tenia presidents que fossin llegendes del futbol. A Munic sí. Com són les trobades?

Succeeixen de manera molt diversa. Sovint sóc de viatge. Quan sóc al despatx després em puc acostar a l’entrenament, a dinar amb ell, o a fer-hi un cafè. Parlem sobre futbol, l’equip, el futur. El més important és que ell sap que al Bayern el futbol juga el paper principal, i no la política o altres coses. El Pep no és només un entrenador. Està involucrat en tot el que té a veure amb el futbol. Mai no fitxaria o vendria un jugador sense la seva voluntat. Sempre he dit que l’entrenador és el treballador més important al club.

Quins temes al marge del futbol predominen en les seves converses?

Sé què és viure a l’estranger i per a mi també és molt important que la família se senti bé durant l’experiència. El Pep ha viscut a Barcelona, a Itàlia, a Qatar, a Mèxic, a Nova York. És català, naturalment, però és un ciutadà global. És important que la dona i els fills també se sentin còmodes a la ciutat, perquè el Pep pugui anar amb bones sensacions a la feina. A vegades també li pregunto sobre el moviment polític a Catalunya. Ha viatjat a Berlín i a Barcelona per formar part d’aquest moviment. Per a ell és molt important. El Pep és català i representa aquesta opinió política amb un gran convenciment.

I com ho veu? ¿Li molesta que el seu tècnic reclami des de la sala de premsa del Bayern el dret a votar en una consulta sobre la independència de Catalunya?

El Pep és molt important per al moviment català. N’és una de les cares més conegudes. Possiblement és el català més famós actualment i ell està totalment convençut del que fa. Fonamentalment som un club de futbol i no un partit polític. Però, si l’hi pregunten, pot respondre naturalment. Jo sóc un gran demòcrata, i a les idees democràtiques pertany també la llibertat d’opinió. I si ell es vol expressar així en les rodes de premsa, per favor, cap problema.

Abans que Guardiola arribés a Munic, el Bayern ja tenia una llarga història, molt poder, diners, consciència social. Quin és el plus que els aporta Pep?

Abans d’ell vam guanyar el triplet amb Jupp Heynckes. Però jo ja sabia llavors que necessitàvem fer el pas següent, i aquest pas només podia dir-se Pep Guardiola. Ell ha superat fins i tot les expectatives que teníem. Sabíem que fitxàvem un bon entrenador. Però és un superentrenador. Conec el Bayern des de ja fa 40 anys i puc dir que el Pep és un geni. Tinc una confiança total en ell. Crec que tinc una gran sensibilitat en el tracte amb ell i m’adono de les qüestions que li poden agradar més o menys, de les qüestions que proposaria canviar i professionalitzar. És un professional absolut i una persona que rumia molt. I m’agrada molt això, perquè al capdavall les diferències entre els equips top que avancen a la Champions League són d’un 2%-3% i hem de procurar meditar les petites coses que marquen la diferència i que caiguin de la nostra banda.

Fins a quin punt Pep està caracteritzant el Bayern?

Portar el Pep ha sigut la millor o una de les millors decisions que hem pres com a club des que estic a la presidència de la directiva del Bayern. Com hauria sigut possible després del triplet mantenir una supermotivació? Amb el Pep ho vam aconseguir. Va ser exigent amb l’equip i li va donar una nova empenta. Ha canviat l’equip una mica tàcticament i tècnicament i encara l’ha millorat després del triplet. Per a mi això és increïble. Parlo sovint amb Schweinsteiger, Lahm, Neuer, Robben, Ribéry, i diuen que Guardiola els millora.

¿Creu que Guardiola pot deixar una empremta tàctica en el futbol alemany?

La Bundesliga sempre s’ha caracteritzat molt pels entrenadors de fora, ja als anys setanta i vuitanta. Tots van introduir alguna cosa nova tàcticament. El Pep també aporta elements nous tàcticament, i tota la Bundesliga se’n pot aprofitar. Sovint es diu que Guardiola té una gran plantilla, però crec que un entrenador té la difícil tasca de potenciar tots aquests superfutbolistes, i en això el Pep és un exemple extremadament bo.

Però com creu que Guardiola influeix directament en els rivals?

El Pep sempre intenta sorprendre el rival. A vegades ha començat amb defensa de quatre i després de deu minuts ha canviat a línia de tres. Algun cop li he preguntat: “Per què ho fas?” I em contesta: “Vull potenciar el meu equip però també crear inseguretat en el rival”. Crec que al Pep tàcticament no li agrada ensenyar totes les cartes i sempre li agrada reservar-se algun misteri.

Deu confiar a renovar-lo ja.

Abans que el Pep anés a Qatar a l’ stage d’hivern amb l’equip vaig parlar amb ell i li vaig dir: “En els pròxims mesos no et preguntaré sobre una renovació de contracte. Fins a l’estiu no farem res i després, en la segona meitat del 2015, potser parlarem del que farem”. Conec el Pep, sé com funciona. Tinc confiança en ell i ell en mi.

¿Li ha dit, però, que es pot quedar tant de temps com vulgui al Bayern?

Sí. El Pep es pot quedar aquí tant de temps com vulgui, tant de temps com vulgui! Però sé que el Pep és una persona que no necessita seguretat. No necessita un contracte de cinc anys per calcular quants diners es pot assegurar al Bayern. Aquest no és el Pep Guardiola. Ell viu en l’avui. I jo ho accepto. Tinc el mateix pensament. Quan era jove a Munic també necessitava la seguretat. Però després vaig anar a Itàlia [Inter] i vaig canviar la manera de pensar.

És tanta la confiança que es tenen que... ¿el fitxatge de Reus només depèn del que digui Pep?

Treballem en equip en el mercat de fitxatges. Abans em preguntava com és que el Madrid o el Barça activen els fitxatges al maig, juny, juliol. Jo pensava: “Això és massa tard, després tindrem pressió de temps”. Abans al Bayern solucionàvem molts fitxatges al gener, febrer, març. Ara ho entenc millor. Avui no saps què necessitaràs a l’estiu. Ni jo ni el Pep som amics de fitxar res per fitxar. Ara no podem predir seriosament què necessitarem a l’estiu. A més, el Pep no és una persona que digui: “Vull aquest o aquell”. Com a màxim vindrà i dirà: “Debatem el rol que ha de tenir el nou futbolista”. Els fitxatges sempre els discutim el Pep i jo en presència del director esportiu i del director financer. Quan la posició que necessitem reforçar és clara, llavors discutim sobre el nom. De debò que ara no puc fer cap declaració seriosa en aquest sentit, perquè no ens hem assegut a parlar del tema. Tampoc vull causar cap problema al Dortmund, perquè en l’actual situació ja tenen bastants problemes.

Però de quants diners disposen per fitxar?

No hi ha cap pressupost clar. La nostra filosofia és no perdre diners, no endeutar-nos. No tenim cap oligarca, cap xeic, i estem obligats a això. Tenim èxit amb la nostra filosofia des de fa vint anys i no ens desviarem d’això. Sempre hem intentat aconseguir traspassos amb sensibilitat. Per exemple, Joan Bernat. No va ser gaire car i ara tothom el coneix. Potser els grans clubs a Espanya ara es pregunten per què no el van fitxar. En la nostra filosofia és important anticipar la qualitat del jugador, hem de treballar bé en l’ scouting i potser aquí fer evolucionar el jugador. Hem de fer una política diferent del Barça, el Madrid, el Chelsea, el Manchester United... La nostra filosofia és no gastar més del que ingressem.

Per tant, és impossible que el Bayern pugui fitxar Messi.

Quant costa Messi, 250 milions d’euros? Jo crec que Messi es quedarà sempre a Barcelona, i si jo fos el seu pare sempre li diria: “Queda’t a Barcelona. Barcelona és la ciutat que t’estima, que t’ha fet gran i que t’ha fet ric”. Messi no trobarà mai un club com el Barça.

Vostè és un gran fan del Financial Fair Play. ¿Té sentit un sistema en què la gran part dels ingressos van a parar directament a la butxaca dels jugadors?

Evidentment que els salaris han pujat molt en els últims anys, però també els ingressos dels clubs. Als anys setanta el Bayern tenia un volum de negoci de 15 milions de marcs, o sigui, 7,5 milions d’euros. L’any passat el vam presentar de 528 milions d’euros. Per a mi, els diners han de marcar gols. El criteri determinant és que la gestió ha de ser seriosa i els jugadors idealment han de mostrar als fans que realment volen jugar en un club. A través del Financial Fair Play els costos de sous han de ser racionals. Les despeses no cauran i potser en els equips punters fins i tot pujaran, però també dic que la gent va a l’estadi per Robben, Neuer, Messi, Ronaldo... i aquests jugadors han de guanyar molt.

Vostè és home de futbol i un bon gestor de club. Segur que Guardiola està absorbint els seus coneixements i els d’Uli Hoeness. ¿Creu que el Pep pot ser un dia president del Barça?

Si té la idea de ser president o director tècnic no ho sé en absolut. Crec que ho va ser tot al Barça; potser ho pot ser tot en el futur. Però crec que la millor posició per a ell és la d’entrenador, i espero que ho sigui durant molts anys, no només al Bayern sinó en general, perquè pot donar tant al futbol com a tècnic!

¿L’irritaria que algú oferís algun càrrec a Guardiola ara que hi haurà eleccions al Barça?

Ja he llegit alguna cosa d’això. No, no em molestaria. El Pep és tan llest que això no serà cap inconvenient per al Bayern. Naturalment que del seu nom se’n farà política al Barça, però ho allunyarà tot del Bayern.

Sempre ha dit que el Barça per a vostè és un exemple. O ho era?

Recordo que era al Camp Nou el 2009, quan el Bayern va perdre 4-0. A cada gol queia més a la cadira. Va venir després Laporta i em va dir: “T’admiro, has vist el partit molt tranquil”. I li vaig dir: “Tranquil? Estic en estat de xoc”. Ens van donar una lliçó de futbol. El 2013, quan el Bayern va vèncer el Barça 4-0 i 0-3 al Camp Nou, vaig pensar que somiava. Només el fet de poder estar a l’altura d’aquest gran club -i no fa tant de la lliçó del 2009-és una prova que el Bayern ha fet les coses força bé en aquest temps, que vam aprendre la lliçó. Vam canviar una mica la política de fitxatges, dels tècnics i hem tingut sort.

I ara el Barça està sancionat per la FIFA. Fins a quin punt és això un avantatge per als grans clubs d’Europa?

He de dir que lamento molt això. Trobo exagerat per part de la FIFA que el Barça sigui sancionat amb aquest bloqueig. N’hi hauria hagut prou ensenyant la targeta groga. Potser hauria sigut suficient haver dit al Barcelona en algun moment: “Ei, estop! Esteu infringint possiblement determinades condicions per bé que pertanyeu a una lliga i una federació que això ho ha acceptat”. Crec que la FIFA ha de tornar a reflexionar si rebaixa la sanció. Serà difícil per al Barça i els fans han d’acceptar que el Madrid possiblement estarà al centre del mercat de traspassos. En tot cas, crec que el Barça pot viure amb això. Sempre ha tingut La Masia i potser és una bona opció per als jugadors joves mostrar que tenen la qualitat d’arribar al màxim nivell. Però no seria dolent si la FIFA rebaixés la sanció. Per a mi és molt dura, molt rígida, quasi injusta.

Sempre s’ha expressat amb simpatia cap al Barça. ¿Ara em dirà que va estar a punt de fitxar per al club blaugrana algun cop?

Doncs sí. El 1981 Udo Lattek com a entrenador del Barça em va contactar perquè em volia per acabar jugant amb Maradona. Deia que els dos formaríem una superdavantera. Em va trucar el vicepresident del Barça, Joan Gaspart, que parlava en alemany, i ho vaig plantejar al Bayern. Però llavors jo era el Pilota d’Or i Uli Hoeness (llavors mànager) va dir: “Kalle, tu ets el millor. No et puc vendre!” I vaig avisar el Barça que no podia ser.

Es va penedir de no fitxar?

No. Després vaig anar a Itàlia i hi vaig ser feliç. Tinc una bona relació amb el Barça. Bé, i també amb el Madrid. Sóc el president de l’ECA, tinc els dos clubs al costat, i he de ser diplomàtic.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT