Publicitat
Publicitat

CICLISME - GIRO D'ITÀLIA

Miquel Poblet: "Si fos el Purito, atacaria de més lluny"

Canvis Abans dominava més la part esportiva que l'econòmica, i ara diria que és al revés Actualitat Dels ciclistes d'ara, em veig reflectit en Óscar Freire

Miquel Poblet (Montcada i Reixac, 1928) mira diàriament el Giro d'Itàlia, la cursa que li va donar la fama amb 20 victòries d'etapa. Joaquim Rodríguez li està disputant la condició de millor ciclista català de la història defensant la maglia rosa a Alpe di Pampeago en el moment de l'entrevista, però l'apassiona tant recordar històries que oblida la pantalla per alguns moments. "¿Tu creus que és normal que, en una etapa amb cinc ports, arribin 20 corredors junts als últims quilòmetres?" La conclusió, un clàssic: "Tot ha canviat molt..."

Quan l'altre dia el Purito va guanyar, va ser el segon català que aconseguia etapes al Giro, el Tour i la Vuelta. Això només ho havia fet vostè...

No és una cosa que jo busqués, perquè en córrer per una companyia italiana, Ignis, em volien per guanyar la Milà-Sanremo, que és al març, així que em començava a preparar al gener i cap al juliol ja estava molt cansat per al Tour de França.

Tot està més planificat, ara.

I tant! Jo diria que va ser Indurain el primer que el contractaven a ell i nou més només per ajudar-lo. Els gregaris gairebé tenen prohibit guanyar. Abans tot era molt més individual. La qüestió comercial començava a dominar certes coses, però dominava més la part esportiva que l'econòmica, i ara diria que és al revés.

A vostè el coneixem per haver guanyat esprints, però va fer de tot.

Mira, quan neix un cavall, ja se sap si és de carreres o un poltre. La meva musculatura, el cor... tot plegat es prestava més a ser un esprintador. Però també vaig ser campió d'Espanya en moltes modalitats: en pista, de muntanya... Feia de tot, guanyava i perdia, però anava veient que m'anava millor la velocitat.

Segur que l'han comparat amb molts ciclistes. En quin dels actuals s'hi veu més reflectit?

En el campió del món [es refereix a Óscar Freire, campió mundial els anys 1999, 2001 i 2004]! Però no puja com jo. I tampoc fa pista, ni darrere la moto... ara només fan carretera.

Potser en la seva època era a la pista on es feien els diners.

No ho crec, però com que era amb taquilla et contractaven tant si guanyaves com si perdies, i tenint com tenia mensualitats de 2.000 pessetes, el just per guanyar-me la vida, unes primes esporàdiques m'anaven bé. Després em van pagar bastant més, però el que m'ha permès mantenir-me ha sigut Ignis, la marca de frigorífics per la qual corria, que em van tenir uns anys després de retirar-me de delegat a Espanya.

Ara veiem com els catalans triomfen a l'estranger, però vostè va ser dels primers a marxar. ¿Va ser ambició seva o el van venir a buscar?

Un representant suís em va portar a fer cinc o sis critèriums al voltant de Neuchâtel, i en vaig guanyar dos, vaig ser tercer en algun altre... Els diaris començaven a parlar i tot es va fer gros fins que vaig passar definitivament a La Perle, que liderava Hugo Koblet i on hi havia un jove Anquetil, el 1953. Vaig guanyar un critèrium a França davant Louison Bobet, i això és molt gros! Però al principi comprava bitllets d'anada i tornada, eh! Per si no ho feia prou bé, ja se sap.

I què farà el Purito?

Almenys la crono és urbana i amb els revolts els rodadors els costarà fer distància. Però, amb el meu temperament, atacaria de més lluny als ports.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT