Publicitat
Publicitat

BARÇA

Barça-Madrid: Un clàssic universal

El Barça-Madrid, cada cop més global, és admirat per tot el món, malgrat que molts el critiquen

Molt ha canviat el clàssic entre el Barça i el Madrid des d’aquell primer duel entre els dos equips del 13 de maig del 1902, una semifinal de la Copa de la Coronació amb Joan Gamper al terreny de joc. “Cada any tinc la sensació que més persones el volen veure. Que arriba a més cases i més gent es posiciona i es declara aficionat d’un equip o altre”, comenta el periodista escocès Graham Hunter, que fa més de 15 anys que cobreix el clàssic i ha escrit un llibre sobre el club blaugrana que ja acumula més de cinc edicions al Regne Unit. “És el partit total”, conclou. Milions d’espectadors s’han reservat l’hora del partit per veure el duel, però a mesura que creix la fama del clàssic, naturalment, també apareixen veus crítiques. Especialment per la quantitat de diners que mou un sol partit. El periodista irlandès Richard Fitzpatrick, autor del llibre El clásico, admet: “Els dos clubs cada cop tenen més en comú. Fitxatges molt cars, contractes amb patrocinadors similars, i els jugadors de la casa, cada temporada, ho tenen més complicat per ser protagonistes”. Ara, Fitzpatrick no dubta a definir aquest partit com “l’espectacle més gran del món del futbol, per sobre d’altres rivalitats famoses”, com el Boca-River de l’Argentina o el Celtic-Rangers d’Escòcia.

La  rivalitat entre el Barça i el Madrid s’ha convertit en un dels grans productes globals dins del món de l’esport. “Ja es pot considerar que està a l’altura de la Superbowl. O per sobre, encara que molts no s’ho creuen”, diu el periodista nord-americà Tom Philip, que l’any passat va escriure un article a la revista GQ titulat “Què dimonis és el clàssic?”, destinat als nord-americans que encara no saben qui és Messi. “Cada cop són menys. Tothom coneix l’existència d’aquests equips”, afegeix. Al Regne Unit saben prou bé qui són el Barça o el Madrid, però el debat sobre aquest duel s’integra a la perfecció amb aquells sobre el destí del futbol anglès. “Molts aficionats s’allunyen de mica en mica dels seus clubs de tota la vida, com el United o el City, en veure com s’han convertit en productes llunyans. Equips distants de la seva gent, amb jugadors cada cop més cars i entrades tan cares que només les paguen turistes que es volen fer una selfie al camp. El clàssic transmet la sensació de viure una crisi de creixement similar: com més bons són els seus jugadors, més cobren, i més s’allunyen els clubs de l’aficionat de sempre, destinat a veure-ho a un sofà, no pas al camp”, diu el periodista del The Telepgraph Sam Wallace. “Al públic nord-americà li genera curiositat sentir parlar sobre un partit de futbol que mou més diners i audiències que els seus esports. Els guanyadors agraden, així que el Barça-Madrid agrada”, diu Philip. “Crec que cada cop més gent es pregunta si realment té sentit pagar tants milions a un esportista. I si val la pena que els clubs et facin fora per fer lloc a qui pot pagar més diners”, contraposa Wallace.

Aquest clàssic es veurà en gairebé 200 països, amb més de 100 cadenes televisives a punt. “Cada any hi ha més expectació. Puja l’audiència i els mitjans en parlen més, no només entre els col·lectius llatins. El clàssic està arribant a totes les llars nord-americanes”, explica Fernando Palomo, periodista del Salvador establert als Estats Units, on és la veu en castellà de la cadena ESPN de partits com aquest. “Cada temporada se superen els rècords d’audiència. Després de la final del Mundial, segurament és l’esdeveniment més vist”, deia parlant sobre el partit el president de la lliga espanyola (LFP), Javier Tebas. Tebas, que no serà al Camp Nou aquest dissabte perquè ara mateix ha estat declarat persona non grata pel Barça, treu pit per les xifres d’un partit on tot el que es mou sembla desproporcionat.

El clàssic de dissabte tindrà de nou tots els arguments per trencar les audiències. Els dos candidats a guanyar la Pilota d’Or, Messi i Cristiano, els últims campions de la Champions i una rivalitat centenària. Un producte destinat a triomfar. I generar debats.

"La gent es baralla pel Barça-Madrid i no només per Leo Messi"

“El Barça-Madrid no deixa indiferent, i no només per Messi”. Un dels estats on més es viurà el partit d’aquest dissabte serà a l’Argentina, país passional addicte als debats. L’exjugador i ara comentarista Diego Latorre explica: “Ja fa uns anys que la constel·lació d’estrelles presents al Barça i el Madrid ha fet que especialment els joves es facin aficionats dels dos equips. Fa anys no se seguia gaire el que passava fora. Se seguien els jugadors argentins, com Maradona al Nàpols, Batistuta a Itàlia... però ara la gent es baralla pel Barça i el Madrid”. Una passió que no acaba d’agradar a romàntics com Ángel Cappa, que malgrat haver treballat al Madrid considera que “és un símbol d’aquesta època, en què els rics cada cop ho són més, i els pobres, més pobres”. “És normal que clubs com aquests tinguin recursos, però s’ha embogit amb les xifres que mou un sol partit”, explica. Cappa, per cert, prefereix el Barça malgrat el seu passat: “El Barça ha vinculat el seu dia a dia a una idea de joc. El Madrid suma jugadors bons sense saber gaire bé quin és l’estil. Però com que pot pagar tant, els jugadors guanyen partits, però sense deixar una lliçó sobre com cal jugar a aquest joc”. La presència de Messi ha aconseguit que aquests últims anys un estat tradicionalment més madridista es tenyeixi una mica de blaugrana. “Als argentins ens agrada debatre sobre el joc i els últims anys el Barça ha fet més per poder debatre i gaudir amb el joc, gràcies a Guardiola”, diu Jorge Valdano, exjugador, que admet que durant els anys 80 al seu país el Madrid tenia més aficionats. “Va ajudar que Maradona marxés ràpid del Barça barallat amb Núñez. El Barça ha començat a ser estimat fa poc”, diu abans d’un partit que “provoca en part enveja, ja que cap altre partit reuneix tants bons jugadors”, conclou Valdano.

"Només els escollits el juguen. I tenim 4 portuguesos"

“Ja era hora”, bromeja el periodista Nuno Luz, considerat un dels homes que millor controla l’entorn del representant Jorge Mendes, quan recorda que aquest clàssic tindrà portuguesos als dos equips, ja que André Gomes ha fitxat pel Barça aquest estiu. “Darrerament la relació entre el Barça i el meu país no ha sigut la millor”, afegeix de bon humor, en referència a Figo i Cristiano Ronaldo. “Aquest és un partit per als escollits, per als millors, i és un honor tenir-hi quatre portuguesos”, diu. Al Madrid, Cristiano, Pepe i Coentrão vesteixen de blanc. I André Gomes, de blaugrana. “La presència de Cristiano al Madrid provoca que el clàssic se segueixi encara més a Portugal. És el millor partit i Cristiano és el millor jugador portuguès. Aquest partit és com un termòmetre. Si tens jugadors al clàssic, és bon senyal”, conclou. I afegeix: “Som els campions de l’Eurocopa. Estem de moda”.

"És el millor partit, però pot semblar una mica artificial"

La presència de Luis Suárez al Barça ha aconseguit que el clàssic sigui més seguit que mai a l’Uruguai, un país que durant les últimes dècades no tenia cap jugador dels seus a l’equip titular, ja que homes com Pablo García o Diogo, al Madrid, i Martín Cáceres, al Barça, no van triomfar. “Aquest és un país de futbol, i tenir un jugador com Suárez al Barça és un orgull. Aquest partit és com veure un amistós entre dues seleccions de millors jugadors mundials. No hi ha cap partit amb aquests futbolistes”, diu el periodista José Mastrandrea, del diari El País. A l’Uruguai, però, els sorprèn una cosa: el clàssic els sembla una mica fred. “Les graderies s’omplen de gent fent fotos en lloc d’animar, pocs càntics... hi falta una mica de passió. Ara bé, potser és millor que sigui una mica fred i no facin com nosaltres”, admet sincer, ja que el gran derbi local, el Nacional-Peñarol, no es va poder jugar aquest cap de setmana per incidents entre les aficions. “El millor que pot fer Suárez és seguir allà”, conclou Mastrandrea, que comenta que Suárez, segurament, enyora la manera com s’anima al seu país. “Ell ha tingut la sort de viure un dels clàssics amb més passió a la graderia, ja que va fer gols al Peñarol amb el Nacional, i ara pot viure el millor clàssic per al futbol, el del Camp Nou”. Per a l’exjugador Javier Chevantón, que va jugar al Sevilla, “el clàssic sembla una mica artificial”: “Mou tants diners i tantes audiències, que no té la passió a les graderies que poden tenir estadis com els de l’Uruguai o el del Sevilla”. Això sí, l’exdavanter admet que “és normal que tothom el vulgui veure, ja que sobre el camp hi ha els millors jugadors”. Mastrandrea conclou: “El clàssic pot acabar sent com aquests partits de futbol americà que la gent es mira un cop a l’any. Un gran espectacle, però fred”.

"És normal voler mirar un partit amb tants cracs"

Al Brasil s’ha recuperat la rialla. “Hem estat orfes de bon futbol molt de temps. No és que estiguem gaire bé, però la selecció de Tite sembla tenir una idea de joc i alguns jugadors conviden a l’optimisme”, diu l’exjugador Tostão, ara columnista. Neymar és clau al Barça, on també Rafinha és apreciat pel cos tècnic. I, al Madrid, Marcelo és clau a una banda, amb Casemiro convertit en puntal al centre del camp. Els brasilers ja fa temps que són protagonistes en un clàssic que quedarà una mica amagat per la tragèdia del Chapecoense, l’equip local que havia arribat per primer cop a una final, la de la Copa Sud-americana, quan l’avió que els portava a Medellín (Colòmbia) va patir un accident i va deixar pocs supervivents. Malgrat tot, ja fa anys que el clàssic és seguit al Brasil. “És normal mirar un partit on tants cracs juguen entre ells, uns com a amics i altres com a rivals. I veure com Neymar segueix creixent serveix per intentar ser optimista”, escrivia Tostão abans de l’accident del Chapecoense.

"Zidane, la Pilota d’Or i Umtiti. És perfecte"

Segurament, al país on es viurà amb més intensitat el clàssic més enllà de les fronteres espanyoles serà França. I si un mitjà de comunicació es frega les mans feliç, aquest és France Football, la revista que dóna el premi de la Pilota d’Or. Si els últims anys aquest premi el donava la revista conjuntament amb la FIFA, enguany l’entreguen de nou en solitari, i tots els candidats al premi juguen al Barça o al Madrid. “El producte és difícil de millorar. Una rivalitat històrica, els millors jugadors, futbolistes francesos com Umtiti, els candidats de la Pilota d’Or. Zidane, esclar”, diu el periodista Cédric Chapuis. “Zidane és una figura clau al nostre futbol. El fet que sigui entrenador del Madrid fa que encara se segueixi el partit amb més passió. Tot el que fa Zidane és notícia. I el Barça ara té tres francesos. Si juga Umtiti, serà genial”, diu Ludovic Giuly, l’exjugador del Barça.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT