Publicitat
Publicitat

¿Es poden eradicar els insults dels estadis?

Es perseguiran els càntics de grups que defensin “el racisme, la xenofòbia i la intolerància”

L’insult és violència verbal i es vol eradicar dels estadis de futbol. Aquesta és la idea amb què treballen els principals organismes del futbol espanyol des de l’assassinat del seguidor del Deportivo de la Corunya Francisco Javier Romero Taboada, Jimmy, als voltants del Vicente Calderón de Madrid. La gran pregunta que es plantegen tots els agents implicats en aquest esport és on se situa el límit. Quins insults es perseguiran a partir d’ara? Si tot el Camp Nou crida “capsigrany” a un jugador del Reial Madrid, hi haurà sanció? Si només deu persones, enmig del silenci sepulcral d’un partit de Copa al mes de desembre, fan ressonar els seus càntics ofensius, també hi haurà sanció? La línia vermella que s’ha de traçar abans del dia 15 de desembre ha de donar resposta a aquestes preguntes.

Què se sancionarà?

L’ARA s’ha posat en contacte amb els tres organismes que han de decidir quin tipus d’ofenses s’han de combatre als estadis: la Lliga de Futbol Professional (LFP), la Federació Espanyola (RFEF) i el Consell Superior d’Esports (CSD). Tots tres apel·len “al sentit comú i a la proporcionalitat” a l’hora de mesurar què es perseguirà i què no a partir d’ara. El CSD és qui es mostra més explícit, i esbossa alguns trets d’una normativa que s’ha d’articular abans del dia 15 de desembre, quan la mesura entrarà en vigor, una vegada la RFEF i la LFP modifiquin els seus estatuts i hi incloguin aquestes novetats i, el mateix dia a la tarda, el CSD ho aprovi.

No es podrà fer cap tipus de persecució contra una persona que insulti a títol individual, de manera espontània, sense la complicitat d’una part de la graderia. El que es perseguirà són els càntics ofensius fets per grups d’aficionats de manera organitzada. “Això és sancionable, els crits corals que defensin la intolerància, el racisme i la xenofòbia”, explica una font del CSD, que en posa com a exemple els càntics contra Leo Messi o Cristiano Ronaldo (“aquests casos són de manual”).

Segons el CSD, aquests càntics corals han de ser recollits “pels àrbitres” en les seves actes o bé pels delegats de seguretat que hi ha a cada estadi. “Aquestes mesures ja estan en vigor, però fins ara les actes no ho recollien. Sembla lògic que a partir d’ara es faci”, explica una veu autoritzada del CSD. Tot i això, els àrbitres consultats per aquest diari no han rebut encara cap notificació especial sobre aquest tema, cap circular que descrigui quines han de ser les actuacions del col·lectiu arbitral en relació a la violència verbal que hi ha als estadis de futbol espanyols. Tampoc els clubs. Diverses fonts del Barça consultades sobre aquesta qüestió admeten que no hi ha hagut cap notificació des de Madrid sobre quin serà l’escenari a partir del dia 15. “No tenim notícies de ningú, actuen d’ofici”, detallava un alt càrrec del club.

Temor blaugrana

Al Barça hi havia cert temor que el derbi de diumenge pogués comportar situacions de risc i, consegüentment, una sanció per a l’entitat blaugrana. El fet que la LFP hagi denunciat el Reial Madrid pels insults contra Leo Messi (“Messi subnormal”) i contra Catalunya (“Puta Barça, puta Catalunya”) que es van sentir durant el partit entre el conjunt blanc i el Celta feia témer als despatxos del Camp Nou que, al més mínim càntic ofensiu que sortís de les graderies de l’estadi, el punt de mira se situaria ràpidament a Barcelona. Al Barça consideren que el derbi va anar bé, sense violència verbal (sí que es van sentir crits de “Puta Espanyol”), i que, per tant, el problema el té hores d’ara el Madrid, on diversos mitjans asseguren que Florentino Pérez ha expulsat els 17 aficionats que van iniciar els càntics del dia del Celta, una mesura que a Can Barça consideren que es va fer per “frenar” la denúncia de la LFP. De moment, com que la normativa no ha entrat en vigor, el Madrid rebrà una sanció econòmica, però a partir del dia 15 hi podria haver sancions per al club que podrien comportar el tancament d’una part de l’estadi.

Precisament, en la mateixa línia que Florentino, l’entrenador Carlo Ancelotti es va mostrar molt rotund sobre aquesta qüestió: “Els insults també són violència”. La contundència del tècnic italià va contrastar amb el missatge que va llançar Luis Enrique un dia abans, després del partit contra l’Espanyol: “Totes les mesures antiviolència em semblen bé. Si comencem a expulsar tots els que insulten, ens quedarem sols. També els jugadors”, va dir l’asturià.

Florentino, l’exemplar

El Madrid ha intentat abanderar la lluita contra la violència, després de molts anys de connivència amb els grups ultres. Durant el mandat de Florentino Pérez els Ultrasur van mantenir la seva presència dominant als gols del Santiago Bernabéu (l’actual president és qui els va recol·locar del gol nord al gol sud, el seu lloc clàssic), i aquesta relació de màxima complicitat va viure el seu moment més àlgid durant el periple a la banqueta blanca de José Mourinho, figura venerada i defensada fins a les últimes conseqüències pels grups ultres. Amb la marxa del portuguès, Florentino va allunyar-se dels Ultrasur fins a expulsar-los de l’estadi madridista. Aquest any han patit un càstig de la UEFA, que va clausurar un sector del Bernabéu perquè s’hi va mostrar una pancarta racista durant la Champions del curs passat.

Fet cultural

Arran de la mort de Jimmy els clubs de futbol no només han de posar-se les piles en la lluita contra els grups violents -la connivència amb els ultres podria comportar la pèrdua de punts o, fins i tot, el descens de categoria- sinó contra totes les manifestacions corals que puguin emmarcar-se en el que el CSD, la LFP i la RFEF considerin com a càntics “intolerants, racistes o xenòfobs”. El sociòleg de la Universitat de Vic Albert Juncà considera que la lluita contra els grups violents pot ser decisiva en l’objectiu de fer desaparèixer també els insults dels estadis, ja que la majoria de cops aquests crits ofensius provenen del sector de l’estadi on s’ubiquen els grups ultres. Tot i això, Juncà és poc optimista, ja que troba les mesures “exagerades” i “de cara a la galeria”.

L’estret lligam entre els clubs i aquests grups és el principal problema que veu en aquesta qüestió el sociòleg de la Universitat Oberta de Catalunya Francesc Núñez. Si aquest lligam es desfés, la violència verbal seria “fàcil” d’eradicar dels estadis, tot i que inicialment pogués semblar “traumàtic”: “La llei i el temps ho acaben normalitzant tot”.

“Si es fes fora els grups radicals dels estadis, l’ambient seria diferent, tot i que als desplaçaments, on tenen més facilitats per entrar als camps, seria encara pitjor”, explica Juncà. I posa l’exemple del Regne Unit, on les persones amb antecedents no poden acudir als camps de futbol -i, per tant, els estadis són menys violents que fa uns anys- però els grups radicals queden abans del partit “a la sortida d’una parada de metro, a prop de l’estadi, per barallar-se”.

Si a partir d’ara la sanció per proferir insults recau sobre el club, el fenomen es podria convertir en clau i que sí que es podria entendre com a positiu, explica Juncà. La resta del públic, per evitar que es perjudiqui l’entitat, podria respondre als insults d’una part de la pròpia afició amb “xiulets o crits per silenciar-ho”. Això, pel sociòleg, hauria de ser un atenuant.

Núñez considera que els insults en el futbol tenen un doble component. Tenen una funció “catàrtica” -l’individu es desfoga, s’allibera- i, a la vegada, es tracta d’un “mecanisme simbòlic”, un “ritual” identitari. Els insults “diuen més del que insulta que del que és insultat”, explica. Participar en aquests càntics serveix per consolidar “la pertinença a un grup, ja que s’està generant identitat”. Per això les directives, segons el sociòleg, no hi han actuat en contra.

Futbol base, futbol amateur

La majoria de les persones consultades admeten que es tracta d’una qüestió que transcendeix el futbol, i que respon a les pautes de comportament de la societat. És un fet cultural que cal atacar des de l’educació. En aquest sentit, la Federació Catalana fa dos anys que va impulsar la campanya Joc net. Els equips del futbol formatiu han de sortir al terreny de joc plegats i donar-se al mà abans de començar, i hi ha un decàleg orientat a rebaixar les tensions als estadis. Un decàleg destinat als pares dels jugadors, de vegades els seguidors més vehements.

El 2015 la FCF vol fer un pas més i ampliar la campanya pel Joc net a tot el futbol territorial. Fa mesos que es treballa en un decàleg destinat al futbol amateur, on, precisament, el leitmotiv és “No insultis”, el centre del debat que s’ha obert en el futbol professional. La comissió d’ètica esportiva i la junta directiva de la FCF estan treballant en la manera de vehicular aquest pas endavant, i estan molt atents a la resolució del CSD perquè els servirà de pauta per al futbol territorial català i per saber com es podrà actuar quan es visquin situacions gens desitjables com càntics descriminatoris.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT