Publicitat
Publicitat

Xavi i Thiago donen amplada a la sortida de pilota i Cesc apareix entre línies en atac

El rombe estira i trenca el doble pivot navarrès

Per repetició, les exhibicions de Xavi corren el risc d'acabar perdent valor. L'espectacle de futbol i interpretació tàctica que va fer ahir el de Terrassa al Camp Nou va tornar a ser brillant, com també ho van ser les actuacions individuals de Cesc, Alves o Piqué. Cadascú des d'una parcel·la del camp, van donar al Barça la consistència que necessitava per superar la valentia (o imprudència) d'un Osasuna que, malgrat que la ferida del 8-0 encara sagnava, va mantenir la seva aposta de pressió alta, defensa avançada i voluntat protagonista.

Els de Mendilibar van sortir a buscar el Barça a dalt, i van intentar treure profit dels peus nerviosos i poc precisos de Pinto. Però els blaugranes, dibuixats en un 3-4-3, no van patir gaire per superar les dues primeres línies de pressió navarresa. El 4-2-3-1 de l'Osasuna es va trencar per totes bandes perquè no donava l'abast. Busquets ajudava la línia de tres en la fase inicial i Xavi i Thiago s'obrien a la banda per mirar de trobar un forat per rebre i construir el joc. Aquest moviment creava un dilema al doble pivot visitant, que es debatia entre obrir-se per evitar que els migcampistes rebessin o seguir protegint el centre per tapar els moviments de Cesc entre línies.

Un rombe ferotge

Tots quatre formaven l'epicentre del joc blaugrana i l'Osasuna era incapaç d'aturar-los perquè Xavi movia el rombe com convenia. Ara m'obro, ara em tanco, ara vinc a demanar-la al peu i ara avanço fins a la frontal. De la seva mobilitat, acompanyada de la de Cesc a la mitja punta i la d'Alves des de l'extrem dret, el Barça va construir una coreografia ofensiva perfecta. Cuenca i Pedro, protagonistes secundaris, van fer bé la seva feina: estirar l'equip en llargada i en ampladaa, donar verticalitat i finalitzar les jugades dins de l'àrea. Els va faltar precisió per ajustar els seus llançaments, però van completar un partit seriós.

De fet, el primer gol de Cesc va venir d'un bon moviment de Cuenca, que va envair el centre i va arrossegar el lateral Damià per treure'l de la zona. La conseqüència d'aquesta basculació excessiva del defensa va deixar sol Cesc, que va poder rematar a plaer una assistència magnífica d'un Xavi màgic a la frontal.

L'anticipació en defensa

El Barça va viure molt còmode amb pilota perquè va dominar totes les superioritats numèriques i posicionals. Als riscos de l'Osasuna, el Barça hi va respondre amb més riscos i va deixar situacions defensives d'home a home. Piqué sobre Leka, Puyol sobre Annunziata, Mascherano sobre Cejudo i Busquets tapant Torres. Tot i l'aparent vulnerabilitat d'aquesta aposta, els blaugranes van sobreviure a base de vigilàncies intensives i una visió de joc privilegiada per trobar l'anticipació. En l'acció del segon gol Piqué va pressionar el punta rival, va recuperar una pilota al mig del camp i, d'allà, el Barça va construir una jugada que Cesc va culminar amb una delicada vaselina.

El Barça, comodíssim i pacient amb pilota, va acabar golejant un Osasuna que, per moments, va recular fins a l'àrea. La sortida al camp de Messi, que va fer els seus dos golets, va exagerar aquest plantejament, en el qual l'Osasuna no va saber aprofitar cap contraatac per posar emoció a l'eliminatòria. Mascherano, Piqué i Puyol van permetre a Pinto viure tranquil.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT